NO ENS N’ATIPEM

SOUNDWIRE – “COLLIDER”

NOU REGISTRE

Els anys 90 van donar molt de sí. Tant, que hi ha qui es resisteix a deixar de fer-los cas.

Com els de Soundwire. Es van formar a mitjans de la dècada passada a Cardiff, al sud de Gal·les. Van debutar amb un àlbum homònim el 2019, amb el que ja van posar a sobre la taula la seva poc dissimulada tirada cap a tot el que va succeir al Regne Unit, potser, la darrera dècada gloriosa. Ara acaben de llançar la continuació d’aquell bell mostrari.

Es diu Collider, que els hi edita conjuntament Sister 9 Recordings i Little Cloud Records. La gravació ha comptat amb la producció i la mescla de Thighpaulsandra (Julian Cope, Spiritualized, Coil, Hawkwind) i ha estat masteritzada per Ian Button (Death In Vegas).

La banda, formada pel vocalista Simon Court (Sweetest Ache) i el guitarrista Peter Moore, la completen David Jones (guitarra), Adam Freeman (baix) i Richy Lee (bateria). Els cinc, dinamitzen amb precisió tot el safareig que va amanir aquells anys. En aquest segon àlbum seguim trobant-hi ecos de part de la flor i nata del segon Swinging London: algo de la banda dels germans Reid, algo de la de Bobby Gillespie, de Tim Burgess, de la de Martin Carr, i que ningú se m’enfadi, de la de Ian Brown. Amb un munt de riffs despietats i unes bases rítmiques que ens despentinen la cabellera, abracen tota aquella essència de la que com ells, molts seguim encara bastant penjats.

             

DE BONA FE

TREMOURS – “FRAGMENTS”

A LA VISTA

Des d’un punt de vista elevat, elevat d’alçada, les meloses impressions facturades per Tremours poden generar una agradable sensació d’un ben ajustat benestar.

Sepultat per la seva pròpia melancolia, si no fos pel fet que el dream-pop viu hores baixes, la proposta del duo amb adreça fiscal a Los Angeles podria captar l’atenció de molts passa-volants. Lauren Andino (veu, guitarra, Moog) i Glenn Fryatt (bateria), s’hi van posar el 2021. Des de llavors que han viscut d’un reivindicat EP llançat l’any següent i d’alguns directes per escalfar motors.

Andino te una certa reputació com a músic de sons carregats de tècniques dissuasòries. Per això des de 2021 que ha format part de les respectives gires de LSD And The Search For God i LA Witch. Pel seu compte, Fryatt, anglès de naixement, ha col·laborat també en diferents projectes, com el realitzat per Gary Numan a mitjans de la dècada passada.

La parella s’introdueix sense complexos en els espais que predecessors seus pensaven esgotats. Plegats, saben extreure tota l’essència del moviment de ritmes sinuosos i vellutats que tantes bones estones ens van fer passar bandes de tarannà distès com Beach House.

Han compartit un primer tall, aquest Circulation Sound de ritme pausat i tibats brots de guitarra introspectius, que formen part del seu esperat àlbum de debut Fragments, que sortirà la primera setmana de febrer via Little Cloud Records. ‘La majoria de les nostres cançons giren al voltant de la soledat. No necessàriament trista, sinó consoladora, aquella que només es pot trobar en la soledat’ explica Andino ‘És quan em sento més en pau’. Ja era hora que algú desmuntés el mite. 

          

PREPARADES PER ACTUALITZACIÓ DEL SISTEMA

SHADOW SHOW – “FANTASY NOW”

A LA VISTA

De sempre, viatjar a mons paral·lels ha resultat atractiu i avui és més necessari que mai. Per sort hi ha moltes formes de fer-ho, totes son bones i totes tenen el seu repertori de símbols.

La dècada dels seixanta va ser florida i fàcil d’assimilar en aquest sentit. És per això que el seu estil psicodèlic ha quedat registrat en moltes memòries i es tira d’ell encara, per mantenir un costum que ara mateix es pot semblar a quan els avis treuen per enèsima vegada l’àlbum de fotos. El terceto de noies de Detroit, Shadow Show, son una de les bandes encarregades d’agafar el relleu que l'obre.

Van posar-s’hi l’agost de 2018. Després de dos anys debutaven amb Silhouettes (Burger Records – 2020) i ara han anunciat per a mitjans de febrer el seu segon LP, que es dirà Fantasy Now! El van enregistrar entre Detroit i Londres, on van gravar excepcionalment Aunt Maizy i sortirà via Little Cloud (EEUU) i Stolen Body Records (EU).

Son Ava East (veu, guitarra), Kate Derringer (baix, teclats, veu) i Kerrigan Pearce (bateria, veu) les que a base d’harmonies vocals, guitarres trémolo, potents línies de baix i una palpitant percussió ja ens comparteixen aquest primer tema, Mystic Spiral. Una cançó acompanyada d’un vídeo carregat de simbologia i la seva estètica corresponent. El proper any ens convidaran a viatjar amb elles pel país de les meravelles dalt del Furthur. Una de les parades serà al BCN Psych Fest, o sigui que, al lloro.

ASTEROID #4 MÉS CONSOLIDATS QUE MAI

A LA VISTA

The After Glow és el darrer senzill dels Asteroid No.4. Tenen previst per un dia d’aquests el llançament de l’àlbum, el que farà deu (contant-ho tot) des que van posar en marxa el deflector d’ones lisèrgiques a finals dels noranta

Aquest disc serà un referent per ells. Instal·lats del tot a San Francisco, és, a més, el primer d’elaboració pròpia, sense músics convidats ni ningú més que ells dirigint en els taulells. La formació actual la conformen Scott Vitt (veu i guitarra), Eric Harms (guitarra), Adam Weaver (bateria i veu) i Matty Rhodes (baix i veu) i és el mateix Scott Vitt qui s’explica: ‘El nostre so es basa principalment de la música indie britànica dels 80 i 90, que és amb la que vam créixer’. No han enganyat mai a ningú. Sempre han dit que una de les seves més grans influencies és Spacemen 3. Explica també que ‘les lletres fan referència al moment tan xungu que estem vivint, social i políticament parlant. Volíem fer un àlbum que aportés una mica de bon rotllo o inclús nostàlgia, recordar a la gent que hi va haver uns dies millors si els comparem amb els actuals’. No, si de ganes de que passin ja en tenim. Però potser hauríem de fer alguna cosa més. Com deixar d’obeir. Dic jo.

El disc es dirà Northern Songs i sortirà via Cardinal Fuzz Records al continent i Little Cloud Records als USA.