ENERGIES COMUNES

SILVER APPLES & MAKOTO KAWABATA – “MIRAGE”

NOU REGISTRE

Dues persones de dues generacions, separades per 27 anys. Una nascuda a Knoxville (EE.UU) i l’altra a Osaka, dues ciutats separades per més de 10.000 km. El punt de trobada, la creativitat en format soroll.

Són Simeon Coxe, membre dels llegendaris Silver Apples i Kawabata Makoto, membre fundador dels Acid Mothers Temple. A finals de mes surt en vinil via el segell Important Records, Mirage, una col·laboració pendent entre els dos músics que van enregistrar el 2020, pocs mesos abans del traspàs de Simeon Coxe el setembre d’aquell any, durant els treballs de post-producció.

L’àlbum l’obren amb Dragonfly’s First Flight, que ocupa tota la primera cara del disc. Un tema en el que ambdós músics es troben en el seu espai preferit. Un tall de 15 minuts, on desenvolupen una introducció còsmica a través dels oscil·ladors de Coxe i la guitarra de Kawabata, creant una atmosfera lisèrgica de la que ja no voldríem sortir fins que arribi l’acollidora escalfor de l’estiu.

El costat B, s’obre amb la descontrolada guitarra de Kawabata campant vistosament per apropar-nos als intensos paratges nebulosos del tema que dona títol a l’àlbum i de Future Reminiscence, mentre Coxe reflexiona sobre la vida i la mort. El disc està dedicat òbviament a la memòria de Simeon Oliver Coxe III. 

COTTON CASINO, MÚSICA PER A L’ÀNIMA

NOUS REGISTRES

A finals d’aquest passat gener, va sortir un dels discos que ens enriqueix l’any musicalment parlant

Cotton Casino, la que va ser membre fundadora dels Acid Mothers Temple l’any 1995, en activitat permanent i implicada en diferents projectes sempre – encara estic enganxada al disc que va treure amb els suecs Joxfield ProjeX el 2015 – ens atrapa ara amb aquest The Reflection, editat per la francesa Bam Balam Records, un disc que compta amb la participació de membres dels AMT novament. Son obres de musics que formen part de tota una galàxia existent en un univers paral·lel al nostre, en el que totes voldrien treure-hi el cap. Sobretot avui. La portada és obra de l’artista suec Hawk Alfredson.

01 : La Novia (6:34)

02 : The Dreamer (6:09)

03 : Takeda (7:01)

01 : Sakura (3:58)

02 : Silent Blue (2:59)

03 : China Syndrome (5:00)

04 : In A Darkness (3:00)

05 : The Reflection (5:02)

JAPANESE NEW MUSIC FESTIVAL

PROPOSTES – SUGGERIMENTS

 

 

De nou viatjarem cap a paratges coneguts i ens retrobarem en el lloc on ho vam deixar la darrera vegada. Un nou tour de Japanese New Music Festival – amb parada el proper dissabte 18 d’octubre a la sala Almo2bar de Gràcia – ha arrencat. Igual que una divinitat hindú, són una única entitat amb vuit braços que s’expressa a través de Yoshida Tatsuya (Ruins), Tsuyama Atsushi (Acid Mothers Temple) i Kawabata Makoto (Acid Mothers Temple) funcionant com diferents grups, fins a vuit, fent-se i desfent-se depenent de cada moment. 

 

Aquestes vuit constel·lacions, com algú encertadament les ha batejat, són: Ruins-Alone, Zoffy, Akaten, Zubi Zuva X, Psyche Bugyo (Tsuyama’s Psychedelic Judgement), Tsuyama Atsushi Solo, Kawabata Makoto Solo i els Acid Mothers Temple SWR.

 

 

 

 

Les productives i inquietes ments d’aquests tres músics, influenciades pels clàssics de la música psicodèlica, progressiva, jazz, experimental i ètnica, els ha convertit en tota una autoritat dels sons més contemporanis, provocant genuïns banys de sensacions per allà on descarreguen.

 

 

Kawabata Makoto

 

 

 

ACID MOTHERS TEMPLE

SALA SIDECAR – BARCELONA

9 – 11 – 2013

Incident meteorològic a la plaça Reial de Barcelona deixant com a resultat un munt de cossos estabornits després de ser engolits per l’ull de l’huracà Mother. Amb el so de fons del Paranoid de Black Sabbath, a quarts d’onze de la nit començava, deixant al cap de 80 minuts d’activitat, una escena d’esverament generalitzat.

 

Beneit canvi meteorològic.

 

 

 

 

PIERCING BRIGHTNESS

Hi ha artistes que no en tenen prou en fer àlbums i directes que ens fan emocionar, sinó que també destinen la seva brillant creativitat a fer bandes sonores com en el cas de Makoto Kawabata dels Acid Mothers Temple que hi ha posat la música a aquest celebrat film.

 

 

 

Suposo que deu haver alguna persona que sàpiga què està passant amb el cinema al nostre país. Vaja, n’estic del tot segura. Sinó, no s’explica aquesta mena de calma serena després de llegir que la recaptació en taquilla del darrer cap de setmana ha caigut en picat amb només, a nivell d’estat espanyol, 300.000 entrades venudes i que el senyor Javier Fernández, director de Cinesa, ho minimitzi dient que és clar “Era el primer dia d’estiu real després d’una primavera plujosa. La gent tenia ganes d’anar a la platja i la cartellera no oferia estrenes amb potencial comercial”. Sense comentaris. 

 

Mentre en aquest cul de món estem com estem, aquests dies es pot veure a les sales d’Anglaterra aquesta primera pel·lícula de l’artista multidisciplinar Shezad Dawood. Una pel·lícula de ciència-ficció que explica la història de Jiang i Shin un noi i una noia xinesos que aterren amb la seva nau espacial a prop de Preston, enviats amb la missió de recuperar a uns gloriosos 100 agents que van ser enviats a la Terra fa milers d’anys per a estudiar-nos.