NEIL YOUNG & CRAZY HORSE, A L'ESTUDI

FONAMENTS

Neil Young a fet saber al món que esta enregistrant onze temes nous per un disc presumiblement per aquest any. La noticia porta un afegitó que, ja em perdonaria si fos el cas, li dona cos: l’acompanyaran els sempre venerats Crazy Horse. Parla de Nils Lofgren, Billy Talbot i Ralph Molina, que encara hi son. De moment no diu res de ‘Poncho’ Sampedro.

Ara fa 50 anys d’aquell brillant debut Everybody Knows This Is Nowhere (Reprise – 1969), i alguna llagrimeta segur cau. Diu: ‘La banda està emocionada de fer aquest nou disc i així continuar amb la historia’. Doncs això. Fa sis anys de la darrera entrega, aquell singular i sentit Americana (Reprise – 2012). Al final, sempre és ben rebuda una noticia com aquesta.

Young and Crazy Horse, Soundcheck, març 1970 

fot. Amalie R. Rothschild

CRAZY HORSE

Veient la publicitat del Crazy Horse que circula aquests dies per la ciutat, no puc evitar la comparació. La troupe de París, instal·lada al Paral·lel, te el seu origen l’any 1.951. No tinc cap avi o tiet que per aquelles dates tingues residència o passés per la capital francesa que em pugui confirmar si ja llavors la base del show eren els llums i projeccions sobre les noies. Parlar amb Alain Bernardin, suïcidat el 1.994, també serà difícil. Llavors em quedaré amb el dubte. Els primers espectacles psicodèlics a base de llums i projeccions, resultarà que no eren res innovador? Aquelles orgies de color o les projeccions de diapositives en escena tan acostumats a veure, tindran un origen eròtic?

 

1962

(fotografia de Frank Horvat)

 

2012

 

Velvet Underground

 

Pink Floyd