REDD KROSS

LITTLE WINGS

THE MONOCHROME SET 

 

PRIMAVERA CLUB  

ARTERIA PARAL·LEL – BARCELONA  

07 – 12 – 2012 

 

Aquesta edició del Primavera Jr. m’està donant una sensació estranya. Notes que passa alguna cosa i no precisament bona. L’ambient està enrarit. L’estranya presència de membres de la policia minuts abans de començar el concert, tant ahir com abans d’ahir, és molt desagradable i no massa habitual. Cerquen algun terrorista dolent entre els fotògrafs de premsa? Mesures de pressió cap a l’organització? S’ensumen canvis. Però no pateixo, el negoci és el negoci i seguiran havent concerts i festivals. Aquí hi ha pela. Sí, és clar, i també música.  

Soc sincera, ahir hi vaig anar per veure els californians. Era la seva nit, per molt que grupets clonats i vinguts del més enllà, intentin un altre cosa. Els concerts de Redd Kross son de les poques grans experiències pop que queden per viure. S’hi ha de ser i veure-ho en persona. Com un paisatge que al natural et treu l’alè i li fas una fotografia i quan la veus a casa et sembla la portada d’un llibre d’autoajuda. Annie’s Gone o Stay Away From Down Town del darrer àlbum Researching The Blues editat fa uns mesos, un hit darrera l’altre, un espasme darrera l’altre, una infiltració de metanfetamina directa a les venes que em va alliberar de totes les tonteries que arrossego. És això.

 

Jeff McDonald  

 

Steve McDonald

 

Abans, els Monochrome Set una de les bandes insignia del segell Cherry Red, van fer una actuació correcte, sense tirar cohets. Van desplegar tot l’encant que els hi queda tocant temes de la seva dilatada carrera i també el seu estrenat treball Platinum Coils. I abans un Kyle Field virtuós creador d’ambients íntims, ho va aconseguir. Amb la seva particular veu, forma de tocar i... disfressat?, se’m va fer difícil no parar-li atenció i quedar-me amb les seves lubrificades cançons.

 

 

The Monochrome Set

Helena Johansson ex-Scarlet’s Well (The Monochrome Set)

CRAZY HORSE

Veient la publicitat del Crazy Horse que circula aquests dies per la ciutat, no puc evitar la comparació. La troupe de París, instal·lada al Paral·lel, te el seu origen l’any 1.951. No tinc cap avi o tiet que per aquelles dates tingues residència o passés per la capital francesa que em pugui confirmar si ja llavors la base del show eren els llums i projeccions sobre les noies. Parlar amb Alain Bernardin, suïcidat el 1.994, també serà difícil. Llavors em quedaré amb el dubte. Els primers espectacles psicodèlics a base de llums i projeccions, resultarà que no eren res innovador? Aquelles orgies de color o les projeccions de diapositives en escena tan acostumats a veure, tindran un origen eròtic?

 

1962

(fotografia de Frank Horvat)

 

2012

 

Velvet Underground

 

Pink Floyd