REC REC FEST

LA CAPSA  - EL PRAT DE LLOBREGAT

23 – 11 – 2019

HI VAM SER

Dissabte nit, a la instal·lació municipal de La Capsa, la gent de La Servidumbre i de l’Ultra-Local Records, van organitzar-ne una on van tocar quatre propostes de la seva òrbita

Va ser sortir del metro i a 100 metres et trobes de morros amb un dels espais per a concerts més ben preparats d’aquesta metròpoli. Va trencar el gel Ran Ran Ran, els van seguir La Vida Padre – la realitat paral·lela de Xavi Escriche – Dumpbrain – alies de l’incontaminat Edu Mató – i va tancar el quartet Pararrayos. Van ser sets de presentació dels treballs recents o en portes, i probes varies, barrejats amb algunes versions dels musics Yo La Tengo a qui, especialment al Poble Nou, se’ls adora. Al llarg de gairebé tres hores hi va haver de tot: indie-autòcton, dream-pop, experimental i pop-rock, per aquest rigorós ordre. Com un Mini Festival però al novembre.

Ran Ran Ran

La Vida Padre

Dumpbrain

Pararrayos

WOODS

WOODS + RAN RAN RAN

06 – 04 – 2017

SALA APOLO – BARCELONA

CONCERT

Enfeinats amb la presentació del seu segon disc, L’Hereu (Bankrobber), van encetar l’assumpte nocturn els Ran Ran Ran, lamentablement, amb la sala encara amb poca gent. Amb el seu pop del sotabosc, van desaparèixer discretament per deixar pas als nois de Nova York, protagonistes de la nit, per oferir, en la presentació també del seu disc City Sun Eater In The River Of Light (Woodsist), un concert amb el pilot automàtic posat cosa que sempre produeix una actuació excessivament correcte.

Hi ha bandes que amb el pas del temps sembla com si anessin arrastrant els peus. I a sobre, per què quan surto de l’Apolo sempre tinc la sensació que el seu personal m’ha perdonat la vida?

famosos entre el públic

THE MISSING LEECH – SICKBRAIN

SHOWCASE DEL MAMUT TRAÇUT

ULTRA–LOCAL RECORDS  –  BARCELONA
22 – 02 – 2013

És extraordinari. Encara hi ha gent capaç de fer emocionar aquest home.

 

Ahir al vespre, fotent-nos una cervesa com si el fred que ens glaçava les orelles no anés amb nosaltres, m’explicava que havia anat el showcase del Mamut Traçut a la botiga de discos de “la ceba“ del carrer Pujades, oberta a finals d’any, al barri dels news bussines de Barcelona. 

 

M’explicava que encara hi ha esperança. Que hi ha vida més enllà dels Manelics i els seus calcs. Que hi ha una autèntica escena underground i que és a fora de muralles. Engrescat, m’explicava que els primers en tocar van ser Sickbrain, una parella entusiasta i oberta a tota experimentació. “No podem dir que siguem de cap estil per què no en seguim cap de concret”, diu que va dir l’Edu Mató, guitarra, bateria i veu, que acompanyat de l’Adrià amb qui s’anava intercanviant els instruments, van mostrar el potencial que s’amaga al darrera d’aquestes dues poderoses ànimes ocultes.

 

 

Sickbrain

 

Em va explicant que després va tocar l’alma mater d’aquest prometedor segell de Sant Joan de Vilatorrada, el carismàtic The Missing Leech. El vam veure plegats a La [2] a finals del 2011 i ens va agradar molt i que ahir, tot sol, li va semblar pletòric i just l’home capaç de portar-nos de nou, aquella claror desapareguda des de fa massa temps de l’escena musical més propera. M’explica que va tocar alguns dels seus clàssics com Unicorns Psicodèlics o 1998 amb d’altres de nous que s’endurà de bolo pel Japó aquest estiu. Em confessa que potser li hauria agradat sentir-lo en algun tema acompanyat dels Sickbrain en comptes d’un passavolant que desafortunadament es va colar i es va posar a tocar una conga. Ho juro.
 

 

The Missing Leech

 

Al final de la nit, a punt de començar a nevar, m’explicava que el mamut del Bages, amb la seva traça, el va fer trempar com feia temps que no recordava.