Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yo La Tengo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yo La Tengo. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de gener del 2025

ART ²

YO LA TENGO – “OLD JOY (OFFICIAL SOUNDTRACK)”

A LA VISTA

La cineasta nord-americana Kelly Reichardt és de les que mantenen la dignitat del setè art.

Amb els seus amics de Yo La Tengo, de tant en tant col·laboren, amb el que el producte, no cal dir-ho, augmenta de qualitat. Una d’aquestes col·laboracions va ser per a Old Joy, una pel·lícula que la directora minimalista va fer el 2006 on no hi ha ni explosions ni ridícules sensibleries, on els protagonistes son Will Oldham i Daniel London. 

El que si que hi ha, és una meravellosa banda sonora composta pel terceto d’Hoboken, acompanyats en aquesta luxosa ocasió pel guitarrista de renom Smokey Hormel, que van gravar en una sola tarda en el seu estudi de Nova Jersey.



Fa anys que corre de manera poc seriosa. Ara per fi, el segell Mississippi Records ha dit que ja n’hi havia prou i s’ha rascat la butxaca per fer una rigorosa i digne primera edició en vinil, preparada per sortir a finals de febrer. Anteriorment, les cançons van sortir publicades a They Shoot, We Score, un CD recopilatori de diferents participacions en unes altres pel·lícules, que va ser editat per Egon Records, el segell que fa fundar Ira Kaplan. Mentre no n'arribin de nous, sis recuperats talls amb l'inconfusible traça Yo La Tengo. Art al servei de l'art.





             

dilluns, 25 de novembre del 2019

REC REC FEST


LA CAPSA  - EL PRAT DE LLOBREGAT
23 – 11 – 2019
HI VAM SER

Dissabte nit, a la instal·lació municipal de La Capsa, la gent de La Servidumbre i de l’Ultra-Local Records, van organitzar-ne una on van tocar quatre propostes de la seva òrbita

Va ser sortir del metro i a 100 metres et trobes de morros amb un dels espais per a concerts més ben preparats d’aquesta metròpoli. Va trencar el gel Ran Ran Ran, els van seguir La Vida Padre – la realitat paral·lela de Xavi EscricheDumpbrain – alies de l’incontaminat Edu Mató – i va tancar el quartet Pararrayos. Van ser sets de presentació dels treballs recents o en portes, i probes varies, barrejats amb algunes versions dels musics Yo La Tengo a qui, especialment al Poble Nou, se’ls adora. Al llarg de gairebé tres hores hi va haver de tot: indie-autòcton, dream-pop, experimental i pop-rock, per aquest rigorós ordre. Com un Mini Festival però al novembre.

Ran Ran Ran

La Vida Padre

Dumpbrain

Pararrayos

dissabte, 20 de gener del 2018

YO LA TENGO ES POSEN REFLEXIUS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC


El trio de Nova Jersey traurà el seu nou disc aquest 16 de març via Matador. Quinze temes per al seu quinzè disc. Es dirà There’s A Riot Going On, com el disc d’Sly & The Family Stone de l’any 1971. I com expliquen, no és casualitat. Vol ser una reacció davant d’un país – quin de tots? – a la vora del caos. Ho comenten en un breu assaig que han fet córrer, escrit per Luc Sante, un dels observadors més brillants de la cultura contemporània, on també parlen sobre l’espontaneïtat del grup en els processos de composició i enregistrament. Avancen que els mesos d’abril i maig estaran de gira per Europa i també alguns temes per anar fent boca.  





El text referenciat:

There's a riot going on. You don't need me, or Yo La Tengo, to tell you that. These are dark times, in our heads as much as in the streets. It's easy to lose contact with the ground, flying through endless banks of storm clouds day after day. Confusion and anxiety intrude into daily life and cause you to lose your compass. There are times that call for anthems, something to lift you out of your slump and put fire in your feet. And then there are times when what is indicated is a balm, a sound that will wrap around you and work out the knots in your neck.

While there's a riot going on, Yo La Tengo will remind you what it's like to dream. The sound burbles and washes and flows and billows. If records were dedicated to the cardinal elements, this one would be water. There are shimmery hazes, spectral rumbles, a flash of backward masking, ghostly flamingos calling "shoo-bop shoo-bop." You are there. And even if your mind is not unclouded--shaken, misdirected, out of words and out of time--you can still float, ride the waves of an ocean deeper than your worries, above the sound and above the Sound.

For Yo La Tengo this is a slow-motion action painting, and Georgia Hubley, Ira Kaplan and James McNew did it all themselves, in their rehearsal studio, with no outside engineer (John McEntire later did the mix). They did not rehearse or jam together beforehand; they turned on the recorder and let things coalesce. Songs came together over long stretches, sometimes as much as a year going by between parts. You'd never guess this, since the layers are finessed with such a liquid brush. You'd imagine most of the songs had sprung forth whole, since they will enter your head that way. Within two listens you will be powerless to resist the magnetic draw of "Shades of Blue," will involuntarily hear "She May, She Might" on your internal jukebox first thing in the morning and "Let's Do It Wrong" late at night. While there's a riot going on you will feel capable of bobbing through like a cork.

In 1971, when the nation appeared to be on the brink of violently coming apart, Sly and the Family Stone released There's a Riot Goin’ On , an album of dark, brooding energy. Now, under similar circumstances, Yo La Tengo have issued a record with the same name but with a different force, an album that proposes an alternative to anger and despair. Their first proper full-length since 2013’s FadeThere's a Riot Going On is an expression of freedom and sanity and emotional expansion, a declaration of common humanity as liberating as it is soft-spoken.

dimarts, 25 d’agost del 2015

YO LA TENGO

NOVETAT DISCOGRÀFICA I MÉS


Yo La Tengo són notícia. Divendres que ve surt el seu nou treball a la venda, Stuff Like That There (Matador Records) que es pot escoltar com una continuació d’aquell Fakebook de fa 25 anys on, com en aquest, a part de temes nous, conté algunes versions. El 1990 van ser dels Flamin’ Groovies, Daniel Johnston o Cat Stevens i ara són de Hank Williams, Lovin Spoonful o The Cure
 
 
 
 
A la formació del matrimoni Kaplan/Hubley i James McNew s’uneix – com en Fakebook – el guitarrista Dave Schramm, donant-li així encara més aquest aire de continuïtat.
 
 
 
 
A més, el dia 4 d’aquest setembre – o sigui, la setmana que ve – estaran tocant al parc del Tibidabo al costat dels escocesos Mogwai, tot una sorpresa d’aquest final d’estiu. O no.
 
Pujaran al trenet penjat
 
 
 
 
Mentres, assaborint And Then Nothing Turned Itself Inside-Out, un disc que van editar ara fa 15 anys i del que he convertit els surcs del vinil en canalons de tant que ha passat l’agulla.
 
 
 

 
 
 

dissabte, 17 d’agost del 2013

YO LA TENGO - OHM

Què faríem sense bandes com aquesta? No tenint-ne prou amb fer la música que fan, es dediquen a vendre-la en un packaging retorçadament espectacular. El primer tema de Fade en tres 12” i empaquetats en una cortina de dutxa. Bestial. 
 
Més info aquí.
 
 
 

 
 

dimecres, 6 de març del 2013

YO LA TENGO

Avui, un altre concert empaquetat en aquest tan anòmal i sorprenent cartell del Mil·leni. La banda de Nova Jersey presentarà el seu darrer àlbum, el més que captivador Fade. Molt ha plogut des d’aquell magnífic President Yo La Tengo, però el seu treball, i com a mínim amb la imatge que donen d’actitud constant i rigorosa, manté el llistó allà a dalt de tot i alimenta la llegenda.  
 
Tinc un amic que es ratifica en el seu disgust pel fet que bandes com aquesta toquin en llocs com aquest, l’Auditori, o com el Liceu o el Palau de la Música en altres ocasions. Considera que no és el lloc apropiat per a un concert pop que demana una manera d’estar i de pensar aliena a aquests espais estrets de mires. Tema apart i amb el que estic del tot d’acord, suposem que per raons de infraestructura, lloguer, etc. comporta que les entrades s’hagin de posar a uns preus per a gent amb un poder adquisitiu alt a qui no li importa ajudar a augmentar el capital del polític de torn col·locat al capdavant del consorci o de la colla que correspongui. Per postres, la sala on tocaran es diu Pau Casals, que amb tots els respectes per aquest home, dubto que a ell li agradés precisament el que avui hi sonarà. Inapropiat del tot.
 
concert a la mega botiga Amoeba de Los Angeles aquest passat 17 de gener
(foto cortesia de bamnwgan.blogspot.com)
 

llegendari cartell del Pop Festival a Badalona amb Yo La Tengo situats a sota de El Inquilino Comunista