LACH

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS 

 

A partir demà i al llarg de sis dies, qui en tingui ganes pot veure en acció ‘in person’ a tot una llegenda de la música. De nou amb la seva guitarra, Lach recorrerà unes quantes poblacions en una curiosa mini gira pel país per a crear afició. Bravo! En dos dels sis escenaris compartirà la nit amb el millor anti-folk del país de la mà de The Missing Leech. Més bravo!

 

 

dissabte 6 – La Traviesa – Torredembarra

diumenge 7 – La Gramola – Manresa

dilluns 8 – L’Alternativa – La Bisbal d’Empordà + The Missing Leech

dimecres 10 – Cafè El Cercle – Girona

dijous 11 – Centre Cívic La Fonteta – Sant Feliu de Codines

divendres 12 – La Contra – Barcelona + The Missing Leech    

 

 

fotografia en un cafè de Barcelona agafada del seu Facebook

 

 

 

ROGER MANNING – ROGER MANNING / 1988 (SST RECORDS)

DISCOS

 

Va ser un dels primers de l’anomenada escena anti-folk al costat de gent com Lach o Brenda Khan. Va començar a tocar en clubs de Nova York a principis dels anys vuitanta, però on més a gust es sentia era tocant al carrer o al metro i entre una cosa i l’altra es va anar fent un nom a la ciutat fins que la discogràfica SST Records fundada per Greg Ginn de Black Flag va apostar per ell amb total encert, editant-li aquest immens primer treball l’any 1988. 

 

 

 

insert

 

 

Combina cançons sol amb la guitarra o acompanyat per Jason Goodrow al baix i Steve Dansiger a la bateria. Arrenca amb #14 Blues, un tema que et fa saltar de la cadira per la seva contundència i que et llença a través d’onze cançons més a saltar per una cascada d’un riu desbordat. És emergència, excitació, és un entusiasme imparable carregat de raó. 

 

Donat el nivell de qualitat de les cançons de Manning i el seu caràcter cercador, va ser dit i fet que s’embarqués en una gira que el va portar a tocar per tots els Estats Units i puntualment per Europa gairebé sempre amb la seva acústica amplificada. Mentre, continuava escrivint i component de manera que va poder editar dos discos més els anys 1993 i 1995 que, igual que el primer disc, van sortir tan sols amb el nom de Roger Manning. Sense deixar mai la música, es guanya la vida en publicitat i com a dissenyador web.

 

Nova York – juny 2008 (fot.Patty H.)

          

“The viewpoint conveyed in the dense lyrics is shaped by a life of hitchhiking, street singing, low-income living, disgust with authority, and pondering the mysteries of love and beauty”. Roger Manning

 

 

 

 #14 Blues filmat al metro de Nova York (Dave Fleischer)

 

 

THE MISSING LEECH – SICKBRAIN

SHOWCASE DEL MAMUT TRAÇUT

ULTRA–LOCAL RECORDS  –  BARCELONA
22 – 02 – 2013

És extraordinari. Encara hi ha gent capaç de fer emocionar aquest home.

 

Ahir al vespre, fotent-nos una cervesa com si el fred que ens glaçava les orelles no anés amb nosaltres, m’explicava que havia anat el showcase del Mamut Traçut a la botiga de discos de “la ceba“ del carrer Pujades, oberta a finals d’any, al barri dels news bussines de Barcelona. 

 

M’explicava que encara hi ha esperança. Que hi ha vida més enllà dels Manelics i els seus calcs. Que hi ha una autèntica escena underground i que és a fora de muralles. Engrescat, m’explicava que els primers en tocar van ser Sickbrain, una parella entusiasta i oberta a tota experimentació. “No podem dir que siguem de cap estil per què no en seguim cap de concret”, diu que va dir l’Edu Mató, guitarra, bateria i veu, que acompanyat de l’Adrià amb qui s’anava intercanviant els instruments, van mostrar el potencial que s’amaga al darrera d’aquestes dues poderoses ànimes ocultes.

 

 

Sickbrain

 

Em va explicant que després va tocar l’alma mater d’aquest prometedor segell de Sant Joan de Vilatorrada, el carismàtic The Missing Leech. El vam veure plegats a La [2] a finals del 2011 i ens va agradar molt i que ahir, tot sol, li va semblar pletòric i just l’home capaç de portar-nos de nou, aquella claror desapareguda des de fa massa temps de l’escena musical més propera. M’explica que va tocar alguns dels seus clàssics com Unicorns Psicodèlics o 1998 amb d’altres de nous que s’endurà de bolo pel Japó aquest estiu. Em confessa que potser li hauria agradat sentir-lo en algun tema acompanyat dels Sickbrain en comptes d’un passavolant que desafortunadament es va colar i es va posar a tocar una conga. Ho juro.
 

 

The Missing Leech

 

Al final de la nit, a punt de començar a nevar, m’explicava que el mamut del Bages, amb la seva traça, el va fer trempar com feia temps que no recordava.