DISCOS
Va ser un dels primers de l’anomenada escena anti-folk al costat de gent com Lach o Brenda Khan. Va començar a tocar en clubs de Nova York a principis
dels anys vuitanta, però on més a gust es sentia era tocant al carrer o al
metro i entre una cosa i l’altra es va anar fent un nom a la ciutat fins que la
discogràfica SST Records fundada per Greg Ginn de Black Flag va apostar per ell amb total encert, editant-li
aquest immens primer treball l’any 1988.
insert
Combina cançons sol amb la guitarra o
acompanyat per Jason Goodrow al baix
i Steve Dansiger a la bateria.
Arrenca amb #14 Blues, un tema que et
fa saltar de la cadira per la seva contundència i que et llença a través d’onze
cançons més a saltar per una cascada d’un riu desbordat. És emergència, excitació, és un entusiasme imparable carregat de raó.
Donat el nivell de qualitat de les cançons de
Manning i el seu caràcter cercador, va
ser dit i fet que s’embarqués en una gira que el va portar a tocar per tots els
Estats Units i puntualment per Europa gairebé sempre amb la seva acústica
amplificada. Mentre, continuava escrivint i component de manera que va poder
editar dos discos més els anys 1993 i 1995 que, igual que el primer disc, van
sortir tan sols amb el nom de Roger
Manning. Sense deixar mai la música, es guanya la vida en publicitat i com
a dissenyador web.
Nova York – juny 2008
(fot.Patty H.)
“The
viewpoint conveyed in the dense lyrics is shaped by a life of hitchhiking,
street singing, low-income living, disgust with authority, and pondering the
mysteries of love and beauty”. Roger Manning
#14 Blues filmat al metro de Nova York
(Dave Fleischer)
