ARRIBA UNA ALTRA EXPOSICIÓ DE LES DEL “BANKSY NO HO HA AUTORITZAT”

"BANKSY. THE ART OF PROTEST"

DISSENY HUB BARCELONA

fins el 13 de març de 2022

CONSUMISME

Arribats a aquest punt, la cosa vol dir que el final del negoci s’apropa. Quan veus que hi donen una nova volta, ara ja a ciutats de províncies, i que es presenta com si fos l’octava meravella després de recórrer kilòmetres i kilòmetres, com a mínim, la mosca ja s'enfila cap al darrere de l’orella.

En aquesta ciutat, cada dia més morta, a falta de coses més interessants, va i solapen dues exposicions del Banksy a la vegada, amb els mateixos titulars amb olor de socarrim. Ahir 12 de novembre, es va inaugurar la segona d’aquest pintor (?) invisible (?), quan des d’abans del festival Còvid 2020 a l’Espai Trafalgar n’hi ha una que, de fet, l'han allargada fins a finals d’any. Tampoc deurien tenir masses compromisos. Tot està a punt per a què ens puguem fer la selfie i comprar a la sortida el nostre souvenir.

Retalls, trossos de paret, fins i tot serigrafies, tot procedent de col·leccions particulars. El que es coneix com el nou col·leccionista, inversionistes eixerits amb fam d’especulació i poca cosa més. Les “obres”, més de 70, aborden temes que conviden a la reflexió. El consumisme. Qui consumeix? Nosaltres no. Les guerres. Ui sí, pobra gent. La religió. La tele nosaltres no la mirem. El canvi climàtic, proximitat, reciclatge, sostenibilitat, cultura,... hi son totes.

La mostra de l’Espai Trafalgar, no diuen quanta gent l’ha vist fins ara. La del Disseny Hub, diuen que, en el seu recorregut, porten ja més de tres milions de visites. Tres milions de persones!!!!! De cop i volta ens interessa l’art i sorpresa!... ja n’entenem. Un dels organitzadors, l'agencia Sold Out, també la ven com una exposició única al mon, perquè reuneix aquestes 70 obres i resulta que tres, ooooh...veuen la llum per primer cop. A cada ciutat que hi passa en deuen deixar anar alguna de nova per augmentar l’interès de la família visitant. I a sobre es diu The Art Of Protest. Es deuen pensar que la vacuna ja ens comença a fer efecte.

...espectacular

MARGO GURYAN, INFINITA

ALTRES REGISTRES

Sundazed Music ha donat a conèixer el traspàs de Margo Guryan. Va ser aquest dilluns passat a casa seva, a Los Angeles, de causes naturals i voltada de la seva família.

Guryan, va néixer a Far Rockaway, NY el 1937. Amb 31 anys recent fets, edita el que és el seu primer i únic disc, l’avui convertit en peça de col·lecció, Take A Picture (1968 – Bell Records). La vida, musicalment parlant, no li va somriure excessivament. En la resta, crec que sí. El disc no va ser fins a finals del segle passat que curiosament va agafar l’embranzida que no havia tingut 25 anys enrere. Van començar a sortir re-edicions de l’àlbum i també un parell d’edicions amb material inèdit.

Casualitat? Fa uns dies Modern Harmonic / Sundazed, donava a conèixer la sortida per aquest 10 de desembre, d’una nova edició de 29 Demos, el doble àlbum que van treure fa cinc anys, de la que diuen és la col·lecció més completa fins ara dels seus temes. Casualitat o no, oportú ho és.

CONSTANT SMILES, FOLGAT DE LA VIDA

NOU REGISTRE

Lo de Constant Smiles, és un d’aquells secrets guardats en veu alta. Des de Martha’s Vineyard, una petita i tranquil·la illa a l’est de la costa nord-americana, han anat funcionant com un col·lectiu, comandat, més o menys, per Ben Jones.

El 2009 van començar inspirats en l’escena musical que generava la botiga de discos de l'illa, Aboveground Records, avui per desgràcia desapareguda. Els primers directes els feien com a duo noise, obrint per a altra gent. Després van venir una pila de llançaments casolans, recollint tot tipus d’influències que els hi passaven per davant dels ulls i de les orelles, arribant a ser més d’una cinquantena de membres. Avui, a través de Sacred Bones, treuen aquesta delicada obra per a sibarites. Es diu Paragons i conté una col·lecció de temes que inclouen formes de delicat pop com Hope for Tomorrow, d’estètica més lisèrgica com With Death In Mind o de paisatges revoltats com Where Am I Now?

Per aquest The Things I Miss, Jones comenta: ‘Tracta sobre de quan una persona et deixa entrar a la seva vida i que es suposa, la faràs sentir segura. Però prou feina tens amb tu mateix. Així que al final fas el que pots i perds tot l’esforç que hagis fet per arribar fins aquí. Llavors quan s’enfonsa, intentes recollir-ne els trossets i aprendre de tot plegat’... i tornes a començar.

ARRIBA LA TRADUCCIÓ DEL FAMÓS “I •ME • MINE“

I · ME · MINE - GEORGE HARRISON

traducció de: Eduardo Hojman

edita: LIBROS DEL KULTRUM – setembre 2021

640 pàgines – 1a edició en espanyol

LLIBRES

I · Me · MINE son les memòries autobiogràfiques de George Harrison. Van sortir publicades per primera vegada l’agost de 1980, en un llibre d’edició limitada de 2000 exemplars. 

Anava signada pel propi músic, amb text i facsímils de les lletres originals escrites a mà. L’editorial va ser l’anglesa Genesis Publications. A partir d’aleshores, han sortir varies re-edicions. Aquesta, traduïda a l’espanyol, ha trigat més de 30 anys. Piano piano, si va lontano.

La primera edició, va sortir que no arribava a les 400 pàgines. En les diferents re-edicions, s’ha anat revisant i ampliant. Sempre però, a partir de la primogènita. Aquesta arriba ja a les 640 pàgines, abastant des de la seva infància, vida musical, espiritual i les seves distraccions menys conegudes. Harrison en estat pur.

DREAM PHASES REPRENEN EL VOL

NOU REGISTRE

La banda de Los Angeles sorgida el 2017, Dream Phases, es mantenen estables sobre la seva particular catifa voladora. Sobrevolar les càlides valls californianes a ritme de sinuoses melodies, és lo seu.

Els neo-psicodèlics presenten el segon àlbum oficial, New Distractions. ‘Crec que hi ha molta més auto-reflexió en aquestes cançons’ explica Brandon Graham comparant-les amb les predecessores. El seu nou vídeo correspon a la cançó In a Box. ’Va ser la primera escrita per a New Distractions, de fet, la vam estar tocant en la gira europea de 2019’ i ell mateix precisa que ‘la cançó, tracta sobre superar el bloqueig quan escrius i cerques la inspiració, les veus van augmentant de intensitat a mida que es va veient l’esperança de superar la crisi’. A vegades no cal preocupar-se tant. El mateix Graham afegeix que ‘varies de les cançons tracten sobre envellir i cuidar-se tan mental com físicament, a més d’aprendre a no donar les coses per fet’. Surt avui via Nomad Eel Records.

Λένα Πλάτωνος (LENA PLATONOS) ÉS UN BON RECURS

NOU REGISTRE

Al llarg d’aquesta vida d’aquí, no saps mai quan pots descobrir alguna cosa interessant encara que sigui vella. Descobrir-ne alguna de nova, ja ho he deixat córrer.

A Grècia, i fora d’ella en cercles experimentals, és tota una llegenda. Lena Platonos va ser de les primeres en l’ús de sintetitzadors, en l’escena electrònica grega dels vuitanta. Aquest mes passat, a través del segell de San Francisco, Dark Entries, ha editat un àlbum amb dotze cançons inèdites, enregistrades entre 1982 i 1985, de nom Εξισορροπιστές (Balancers). Ha estat re-masteritzat per George Horn a Fantasy Studios i Eloise Leigh ha dissenyat la carpeta, que inclou un insert amb les lletres en grec i en anglès.

El mateix segell, des de fa cinc anys, li ha anat re-editant la trilogia amb la que va fer-se un lloc destacat entre els músics inquiets, Sun Masks (1984), Gallop (1985) i Lepidoptera (1986). Balancers ‘és una obra purament electrònica amb sons bastants intims’ escriu Platonos en les notes del disc. La seva és una musica per viure experiències per debilitar la ment. Ens convé.

LEONARD COHEN REVISITED

VÍDEO

A l’inici del Llibre Segon de Beautiful Losers que Leonard Cohen va publicar el 1966, es llegeix: “Si els meus advocats han actuat conforme a les meves instruccions, estaràs ara en possessió dels meus bens mundans, la meva col·lecció de sabó, la meva fabrica, els meus davantals maçònics, la meva casa de troncs.”

Ahir va fer cinc anys de la desaparició de Leonard Cohen. Si ets dels que t’agrada que al mort el deixin tranquil, encara que sigui famós, no continuïs. Li agradi o no, al mort, el negoci ha de continuar. Ahir es va llançar un vídeo de Puppets, cançó inclosa a Thanks For The Dance, el disc pòstum editat el 2019.

Ha sigut dirigit per Daniel Askill, qui ha treballat molt de prop amb Adam Cohen – ens agradaria tant saber a què es refereixen quan diuen ha treballat molt de prop. El dire ha fet alguna declaració en relació al llançament: ‘Cohen tenia una habilitat increïble per crear un pont entre el  sublim i allò prosaic; lo metafísic i lo polític. A Puppets fa exactament això mentre aborda temàtiques fosques des d’una visió poètica’. Sobre el vídeo, ha explicat: ‘La pel·lícula, acompanya en un viatge simbòlic a una figura solitària a traves de la foscor cap a la transcendència. En molts sentits, visualment apunta a la idea que Cohen solia evocar meravellosament de diferents maneres: que la foscor i la llum de la nostra experiència, estan profundament entrellaçades, i potser, en un nivell bàsic, siguin una mateixa cosa’. I no tan basic.

PSYCHIC ILLS, HOMENATGEN AL SEU CAP

NOU REGISTRE

Quan el març de 2020 ens assabentàvem de la mort amb 41 anys de Tres Warren, el fundador juntament amb Elizabeth Hart dels Psychic Ills, ens vam quedar totes sense saber quina cara posar.

Van ser dies difícils, per a Hart, que portava divuit anys treballant amb ell, i per a la resta de la banda, que havien d’encaixar-ho amb l’agreujant de la insensata i aberrant paranoia en la que començaven a submergir-nos. Just un any després, aquest passat mes de març, la baixista treia amb el nom de Luca Yupanqui, Sounds Of The Unborn, via Sacred Bones Records. Un àlbum que es pot dir va interpretar el seu fill des de la seva panxa d’embarassada, per mitjà d’una tecnologia que es diu MIDI, i que capturava els moviments que la criatura, Luca, anava fent des de l’interior d’Elizabeth Hart. 

Mentre passava tot això, la recent mare li anava donant voltes al merescut homenatge pendent que tenia amb el seu ex-company de banda, Tres Warren. Es va posar en contacte amb Adam Amram, Jon Catfish DeLorme i Brent Cordero, la darrera alineació, per preguntar-los si s’afegirien al projecte. El resultat és aquest Songs For Tres, una delícia d'àlbum que acaba de llançar-se amb format digital i per a principis de 2022 en format vinil, també via Sacred Bones.

Elizabeth Hart

L’àlbum conté cinc talls originals i quatre versions. Aquestes versions, de cançons que li agradaven a Warren, les van considerar una manera de trencar el gel a l’hora de tornar-s’hi a posar, sense ell. Son Rainbows de Dennis Wilson, Station Man de Fleetwood Mac, Clay Pigeons de Blaze Foley i Right Track Now de Powell St.John.

Per altra banda, Hart va escriure I’ll Walk With You el mateix dia del traspàs de Warren i compte amb la participació de Hope Sandoval, que havia participat en I Don’t Mind, un tema del 2016, inclòs en el darrer disc de Psychic Ills. La resta de temes, anaven sorgint com un intent de ressaltar les experiències musicals i personals de tots ells, amb cadències acústiques i experimentals. Una part dels guanys que se n’obtinguin es faran arribar a RAICES, una organització benèfica que ajuda com pot, als nens desplaçats en el conflicte fronterer Texas/Mèxic. 

VAN MORRISON NO ES MOSSEGA LA LLENGUA

DINÀMIQUES DE MASSES

Estan tibant molt la corda. S’acabarà trencant? És molt possible. És evident que estan fent canvis molt forts en la societat i que aquests no portaran res de bo. El mon toca a arrebato, que deia la meva besàvia.

Cada dia que passa es fan més clars els dos bàndols que s’estan creant. Ara el senyor ministre de salut de Irlanda del Nord, sembla que ha posat una demanda contra Van Morrison després que el músic el va titllar de persona molt perillosa per la seva gestió repressiva amb l’excusa del famós virus. La demanda comença quan el passat juny, a l’Arena Hotel de Belfast, Morrison va criticar obertament des de l’escenari al senyor ministre, de nom corrent, Robin Swann. La causa de l’emprenyada, la cancel·lació del concert previst per aquell vespre. En el procediment també es citen dos “incidents” posteriors on el músic continuava donant la seva opinió, no massa satisfactòria, del polític en qüestió. Entre altres coses boniques el descriu com un frau.

És de sobres sabut que Van Morrison forma part del sector crític en relació a la política reaccionaria que estan duent a terme els governs amb la coartada del virus. Més d’una vegada s’ha desfogat, en particular contra les prohibicions de la música en viu. De fet, te enregistrades una sèrie de cançons anti-prohibicions, que anaven dirigides directament a la junta de savis. Les lletres incloïen afirmacions com que estaven tornant a esclavitzar a la població. Per alguna cosa li diuen el  Lleó de Belfast. Mossega'l ben fort col·lega!

el senyor ministre

SWANSEA SOUND, PESSICS DE JANGLE-POP

NOU REGISTRE

Menys l’actual, que la mediocritat i el tot si val campa descontrolat entremig de l’absoluta indiferència i complicitat de tothom, totes les èpoques han tingut la seva xispa. I la dels anys 80 espetegava amb força.

Algunes de les que ho feien espetegar eren Talulah Gosh, Heavenly o Pooh Sticks. Les tres, indicadores del que se’n diu encara, jangle-pop. Un pop de guitarres alegres, marcades per aquest espetegar excitat. Avorrits pel tancament, Amelia Fletcher (Talulah Gosh, Heavenly), Rob Pursey (Heavenly) i Ian Button (music en els directes de Wreckless Eric’s), coneguts els tres pel que van fent amb The Catenary Wires, es van ajuntar amb Hue Williams (Pooh Sticks) a la ciutat gal·lesa d’Swansea per crear l’Swansea Sound, que és també un rèquiem per una estació de ràdio i el nom amb el que van acabar batejant el projecte. Entre edicions limitadíssimes de singles i cassettes i talls de nom I Sold My Soul On eBay, fora de catàleg subhastats a eBay (del que van arribar a pagar més de 400€), debuten amb aquest àlbum, Live At The Rum Puncheon, que sortirà a mitjans de mes via Skep Wax Records.