FINALMENT, LA CATEDRAL EN DIRECTE A BARCELONA

ALBERTO MONTERO

FABRA i COATS – BARCELONA

23 – 02 – 2019 

DIRECTE

És un dels autors més interessants de que disposem i no sé si sabem apreciar-ho. El seu impecable treball figura de manera destacada entre tot el que es fa i es desfà de per aquí. Aquest dissabte al vespre, després de la projecció del documental del mateix nom, va interpretar el seu darrer àlbum, La Catedral Sumergida (BCore), en una presentació que tenia molt de peculiar, donat que el disc fa gairebé un any que esta editat i estranyament encara no l’havia presentat a la ciutat on ha viscut fins ara.

No em repetiré dient a què em sona, ni les referencies, ni si s’ha deixat imbuí per la Bíblia o el Coràn, als registres que sap treure a les seves cordes vocals i les composicions no els hi cal etiquetes, els treballs amb denominació d’origen no en necessiten.

En un ambient cerimoniós i envoltat dels seus musics, assegut al mig de tots ells, Alberto Montero va aprofitar l’ocasió per donar les gràcies per aquests 10 anys a Barcelona i acomiadar-se d’amics i coneguts. Se’n torna cap a casa. I el concert, de matrícula.

ALBERTO MONTERO EN MOVIMENT

LA CATEDRAL SUMERGIDA (BCore)

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Serà el cinquè disc en solitari d’un dels musics més interessants del nostre país. El particular segell que ha aconseguit imprimir en la seva carrera, amb una escollida tria d’influències, fa que li seguim la pista incondicionalment per no perdre’ns cap dels viatges onírics dels que ens permet participar.

Enregistrat a Xirivella, sembla que pel llegit i escoltat fins ara, ha volgut fer un pas cap a alguna cosa més intensa – no ho puc evitar: experimental? – intenció que només fa que augmentar les ganes d’escoltar-lo sencer, encara que aventurar-me en qualificatius que no surtin de la seva boca és, amb tota probabilitat, com posar-se a patinar sense saber-ne. 

En un article redactat per ell mateix a la pàgina de LaFonoteca explicant la gestació i procés de gravació del disc, escriu: ‘El procés d’aquest treball és una mica diferent, ja que és la primera vegada que en un disc meu el protagonisme el te el piano i un quartet de corda’.

L’esperat nou treball del valencià Alberto Montero, surt aquest 6 d’abril. La portada es manté amagada.

fot Patricia Gázquez

ALBERTO MONTERO

6 de novembre 2016

SALA BEGOOD – BARCELONA

DEMÀ

Aquest entranyable valencià, demà presentarà a Barcelona Arco Mediterráneo, el que és el seu quart disc. L’obra d’aquest home és d’una deliciosa bellesa sonora on no inventa res però el còctel resultant de les influències que si escolten funciona meravellosament. Reserva seleccionada.

ELEANOR FRIEDBERGER

ELEANOR FRIEDBERGER + ALBERTO MONTERO

JAMBOREE JAZZ CLUB – BARCELONA

09 – 02 – 2016 

 

CONCERTS 

 

 

Comentàvem que hi ha concerts que s’hi ha de ser. Son aquells que qui et convoca disposa d’un presumptament do atorgat per un suposat Déu romàntic amb ganes de que ens ho passem bé.  

 

Eleanor Friedberger n’és una canalitzadora. El seu episodi d’ahir, amb temes del nou disc i un breu repàs a la seva ja consistent carrera sola i amb The Fiery Furnaces, gràcies a Déu, el romàntic o un altre, no em va deixar alternativa. Abans d’ella obrint-li pas, el valencià Alberto Montero em va estovar de bona manera amb el seu folk brillant i inspirat deixant-me ben apunt per absorbir tanta meravella junta. 

 

Al final, la presumpció i el supòsit es van fer realitat.

 

 

 

 

 

THE LEMON DAY

PARC DE LA FONT CUITORA – CAPELLADES

 

DINÀMIQUES DE MASSES

Nou èxit musical i d’assistència al Lemon. Bon ambient, relaxat i amable per part de l’organització. El mateix per part dels diferents grups i solistes que van anar passant per les dues puntes del passeig del Parc de La Font Cuitora i pels que hi vam assistir atrets per la intuïció. Destacar el pop de ressonàncies Canterbury Sound d’Alberto Montero i l’experimentació de Fernando Junquera ‘Negro’. Però si soc sincera al vist i escoltat allà sota els plàtans, el grup local, sense ajuda de l’àrbitre, es va endur la copa. En format de tres, Dos Piedras van oferir un concert al més pur estil rock’n’roll band dels anys setanta, poderosos, arrasant implacablement i sense compassió gairebé tot el que va passar abans i després d’ells. Sense desmerèixer el treball de ningú.

Allò era sexe, drogues i rock&roll! ... o era rock’n’roll, drogues i sexe?
    

Isasa

 

Elías Egido – Eh! amb el contrabaix

 

Tommy – Dos Piedras

 

Dos Piedras – en primer pla Josep Martí ‘Pasto’ i Tomás Zaragoza