A LA COOPER NO SE L’ATRAPA TAN FACILMENT

ESTIMULANTS

Sempre hi haurà gent impertinent i amb poca feina

En una entrevista que dies enrere li va fer Heather Brown a Alice Cooper per a l’emissora de radio KZZK i a la pregunta de si l’epidèmia aquesta l’havia fet reconsiderar la idea de retirar-se aviat, va contestar: ‘That word doesn’t exist in my vocabulary’ (minut 7:45 de l’entrevista reproduïda a sota).

Fa temps ja va dir que el dia que faci un concert en una ciutat i no hi anés ningú, llavors sabria que s’havia acabat. I això no ha passat. Cooper continua editant i donant concerts. Mai he sabut per què és tan pesada alguna gent.

A punt d’editar nou àlbum, dies enrere i per animar, va editar el single Don’t Give Up.

SCHOOL’S OUT

40TH ANNIVERSARY 

 

Alice Cooper  ja no fa por ni cap altre cosa, que no sigui tenir ganes d’amanyagar-lo. Vull dir més que abans. Aquests dies està de festa pels 40 anys de l’edició d’School’s Out, reeditat per l’ocasió en una caixa especial i a la venda a partir de demà dimarts. Dijous passat va oferir un concert al Orpheum Theatre de Los Angeles i a banda dels temes propis va tocar, acompanyat de Johnny Deep, alguns clàssics com Revolution dels Beatles, Foxy Lady de Hendrix, My Generation dels Who o Break On Through (To the Other Side) dels Doors.

 

(foto Todd Nakamine)

 

Sense voler-ho, discretament, i per què no?, per mèrits propis, es manté com a exemple i pilar d’una forma sincera d’entendre el rock. Recordo veure’l fa uns mesos a la pel·lícula Dark Shadows de Tim Burton reivindicant-se fent d’ell mateix, en un dels millors moments de la cinta. 

 

La portada original, dissenyada per Craig Braun, s’obre simulant una d’aquelles tapes dels antics pupitres de fusta d’escola i en el seu interior, et trobes el disc embolicat en unes calces. No cal dir-hi res més.