VIDES QUOTIDIANES
Ja li estan prenen les mides.
A casa sempre que es parlava molt d'un malalt i sobretot - important - que encara no era
mort, ho deiem. Tot ho convertim frívolament en
noticia, com de sobte, tots parlem d’alguna persona com si haguéssim sopat amb
ella la nit abans. I justament d’Aretha Franklin, que mai ningú la va convidar
a cantar per aquí. Ni els del Primavera, que ja no hi han sigut a temps, pobrets.
Per què tanta expectació fins
i tot on no n’hi ha hagut mai per res relacionat amb aquesta senyora? Per què
de tot en fem un espectacle? L’espectacle deixem-lo per les discogràfiques i la
familia que segur ja s'estaran fregant les mans preparant el cofre recopil·latori i de rareses, per editar-lo aquest Nadal.
