“MORTS NATURALS”

VIDES QUOTIDIANES/TRASPASSOS

Cada setmana hi ha un canvi de dimensió per part d’alguna persona diguem-ne destacada per la seva activitat – destacar per una no activitat no és tan mencionable encara que sí igual o més profitós

Aquests darrers dies però, han sigut especialment moguts en aquest àmbit. D’aquí la menció i pel fet també de que eren, menys en Little Richard, grans persones, grans en el sentit de meritòries tot i no ser del grau Premium del Richard.

El dia 9 obria la llista el propi Little Richard (87 anys), un dels més grans influents de la música tal i com la vivim, a causa del càncer. El 10 va ser Betty Wright (66 anys), una de les grans del soul, també càncer. L’11 Moon Martin (69 anys), l’home tranquil del power-pop, ‘causes naturals’. El 12 Astrid Kirchherr (81 anys), la primera en arribar i retratar als Beatles, etapa rockera d’Hamburg, de càncer. I el 15, feia el canvi de pas Phil May (75 anys), membre fundador dels imprescindibles Pretty Things, per complicacions quirúrgiques desprès d’un accident de bicicleta. És que la vida continua, amb o sense el Covid-19. 

Betty Wright a Londres el 1975 – Central Press/Getty Images

PENDENTS D’ARGENTO

VIDES QUOTIDIANES

M’imagino els col·laboradors de Dario Argento desesperats i estirant-se dels cabells

Algunes fonts, després del desmentiment dels productors, asseguren igualment que el mateix director italià, a prop de fer els 80, ha confirmat que sí, que Daft Punk seran els encarregats de posar la música al seu nou projecte de pel·lícula, Occhiali Neri. La protagonista serà la seva filla i musa de professió Asia Argento.

El diari La Repubblica ha estat qui va aixecar la llebre. El cineasta va dir en declaracions a aquest diari que Daft Punk son fanàtics de les seves pel·lícules i quan van saber que estava preparant aquesta, es van posar en contacte amb ell per poder treballar junts. I afegia que aviat li enviarien les primeres cançons. La informació al voltant del geni del genera giallo no és clara. De fet, el 2014 es va posar amb The Sandman, la pel·lícula on Iggy Pop fa de dolent, i de moment encara no està clara la seva distribució. Ara hi afegirem Occhiali Neri en el suspens. En realitat és el mestre de la intriga.

els musics francesos en una imatge retrospectiva a l’estudi de Terry Richardson

DINOSAUR JR. COM DE JOVES

VIDES QUOTIDIANES

En parlen a tots els mitjans moderns, no per la pròpia cançó Over Your Shoulder ni per qui la interpreta, uns aleshores pletòrics Dinosaur Jr, sinó perquè en una setmana ha tingut 8 milions de visites a internet i a escalat la llista de singles entremig dels grupets de J-Pop. Al Japó, naturalment. El tema anava inclòs a l’àlbum Without A Sound (1994) i aleshores no va ser dels més populars del disc.

Es veu que ningú sap dir la causa real de tal fenomenu, encara que com alguns opinen, pot ser per l’aparició de la cançó en un reality de la televisió japonesa. No ens fem il·lusions.

McGEE ATTACK

VIDES QUOTIDIANES

El guru musical exposa les seves darreres reflexions: ‘La nova musica de guitarres torna a ser genial i em sento de puta mare’.

Muntat dalt de la seva nova locura Creation23, fundada com sabem l’any passat, McGee posa en marxa definitivament la maquinaria. ‘Lo important és que la musica de guitarres és bona altre vegada, però els mitjans de comunicació principals no les volen. Edito això perquè m’encanta el rock’n’roll’. Apart dels seus, va citar-ne varis, ‘mira al teu voltant, Idles son refotudament genials, Fontaines DC son refotudament genials, Shame és la millor de totes aquestes refotudes bandes’.

McGee en una imatge recent per a un programa de televisió

Creation23 ha llançat un single de Rubber Jaw i la setmana passada va treure Super Cool Time de Juggs. Al llarg d’aquest 2019, McGee espera editar 10 singles més. ‘Soc un home vell, però estic com una puta cabra un altre vegada. Tots aquests son nens de 22 i 23 anys. Els Juggs son una mica electrònics.Com uns Beastie Boys i Lil ‘Peep. Son refotudament moders. Pots pensar, “oh, son com uns Pet Shop Boys punky”, però son molt més retorçats que això. son l’electrònica punk. Mira el vídeo, els importa una merda. El punk està viu i ben viu el 2019’.

Sobre els grups que li envien les seves maquetes diu ‘m’ha d’agradar la música, però estic obert a tot. A vegades la musica no és punk, però els membres sí ho son’. Aquí m’agrada. I afegeix ‘en lloc de dir “canviem el món”, veiem a on ens porta el viatge’.

GENESIS P-ORRIDGE COMENTA EL SEU ESTAT

VIDES QUOTIDIANES

Els del New York Times han visitat a Genesis P-Orridge – és sabut de fa uns mesos que pateix leucèmia – al seu apartament del Lower East Side i per començar l’article, no son massa agradables que diguéssim: “G P-O has always been a provocateur of the body. Now she’s at Its mercy”.

Però les seves declaracions son de ment clara: “Ara estic estable, els meus nivells de sang estan a prop del normal. Amb el temps això es desestabilitzarà i es convertirà en terminal, però no hi ha manera de saber quan es produirà. Sent optimista, dos anys. Menys optimista, un, potser sis mesos”. Quan va saber-se el diagnòstic a finals de l’any passat, el seu amic Douglas Rushkoff va organitzar una campanya, GoFundMe, que ha recollit gairebé $55.000 per ajudar amb les factures. “Em vaig adonar, per primera vegada, de la quantitat de persones que volen que et quedis. Ha sigut maco de descobrir. Quan tens una malaltia terminal com aquesta penses en les coses que deixaràs i només sé veure que espero que ajudi a la gent a adonar-se que pots fer de la teva vida el que en vulguis i com vulguis, i fer-ho tan interessant com et sigui possible”.

Té molt clara també quina és la nostra realitat: “M’agradaria quedar-me, perquè és fascinant això. Tenir un cos físic és un luxe que sovint no el valorem i molta gent ho desaprofita”. Somrient per sota el nas va afegir: “No l’he malbaratat. L’he utilitzat tot el que he pogut”.

Genesis P-Orridge a Benin

CRÒNICA D'UNA MORT ANUNCIADA o QUANT DE MORBO

VIDES QUOTIDIANES

Ja li estan prenen les mides. A casa sempre que es parlava molt d'un malalt i sobretot - important - que encara no era mort, ho deiem. Tot ho convertim frívolament en noticia, com de sobte, tots parlem d’alguna persona com si haguéssim sopat amb ella la nit abans. I justament d’Aretha Franklin, que mai ningú la va convidar a cantar per aquí. Ni els del Primavera, que ja no hi han sigut a temps, pobrets.

Per què tanta expectació fins i tot on no n’hi ha hagut mai per res relacionat amb aquesta senyora? Per què de tot en fem un espectacle? L’espectacle deixem-lo per les discogràfiques i la familia que segur ja s'estaran fregant les mans preparant el cofre recopil·latori i de rareses, per editar-lo aquest Nadal.

KIM DEAL HO POSA SOBRE LA TAULA

LA MISOGÍNIA EN LA MÚSICA

VIDES QUOTIDIANES

En una entrevista publicada aquest dissabte que li ha fet Barbara Ellen per The Guardian, Kim Deal ha comentat: ‘La misogínia és la columna vertebral de la industria de la música. I sense aquesta misogínia, s’ensorraria’. 

Una de les dones que mes influencia ha exercit en moltes adolescents a l’hora d’agafar un baix, no ens descobreix res de nou. Per desgràcia, en molts aspectes, aquest món de la música es mou en una atmosfera masculina, i en moltes discussions, se’ns ha fet difícil trobar-hi respostes al fet de que sigui així.

Escalfant motors per aquest dijous.

FESTIVAL... POLITIC

VIDES QUOTIDIANES

Ho estem veient, els festivals ara ja no només son musicals. Els festivals no m’agraden i aquest encara menys. Els feixistes en escena i els demòcrates al backstage.

De veritat que es pensen que així ho aturaran?

VISCA LA REPÚBLICA!

VIDES QUOTIDIANES

Un cop passada la ressaca, me n’adono més que mai que només per sortir de l’ambient ranci que significava pertanyi, ja val la pena.

Que cadascuna faci el que pugui. La recompensa en el capítol següent.

Vaig a posar més música!

ADRIÀ PUNTÍ, PROU QUE FA

VIDES QUOTIDIANES

El cantant de Salt va fent concerts al llarg i ample del país. Va tocant sol, amb amics o amb La Rauten Band. El seu darrer disc, La Clau de Girar el Taller (2015) li fa de coixí. En una entrevista per a un diari gironí que encara que et registris – obligat per accedir-hi – no hi entres ni de canto, recalca el seu esperit lliure i que a part de fer de músic, pintar i escriure, veu cervesa. Ho confessa en la mateixa entrevista: ‘el metge de capçalera em va receptar un litre diari de cervesa. De fet em va dir que fos sense alcohol, però tant per tant, millor amb alcohol, no?’ Brindo per això!

NAIMA RECORDS

c. Lleó, 1 – BARCELONA

VIDES QUOTIDIANES

NOT ONLY A JAZZ RECORD STORE diu correctament la bossa que porto i transporta L’Homme A Tete De Chou de Gainsbourg i For Those Who Chant de Luis Gasca. L’oportunitat que, per fortuna nostre, de tant en tant ens ofereix algun agosarat de remenar en cubetes encara no escodrinyades, és d’agrair.

Aquesta petita botiga no surt a les llistes.

UN MAL PLA DE JUBILACIÓ

(TRISTES) VIDES QUOTIDIANES

No em sembla bé i espero que mai hagi de menjar-me aquestes paraules: col·leccionar discos per tenir una agradable jubilació és d’un mal gust extraordinari. No només els discos, sinó tot el que aquests t’han anat aportant al llarg dels anys, no és material que es pugui vendre. Sí, tindrà una pasta i podrà anar a Fuengirola a fer aquagym, però serà un traïdor. Dóna’ls, però no especulis.

Aquest paio, Jacques Volcouve, ha decidit treure’s de sobre els seus 15.000 articles entre discos i memorabilia dels Beatles que ha anat col·leccionant.  Ho farà el 18 de març en una subhasta de la casa Drouot de París. Diu aquest home: ‘Per a mi, la vida començarà als 60. Seguiré estimant als Beatles, però la col·lecció s’havia convertit en un pop que m’estava estrangulant amb els seus tentacles’. Sí, que m'ho cregui. Malament. Molt malament.

PAPA JAGGER

VIDES QUOTIDIANES

La noticia de que Mick Jagger serà pare novament fruit de la seva actual relació amb Melanie Hamnrick, ha fet que haguem de veure el món d’un altre manera. Quan el que ha de venir sigui un mitjamerda de 18 anys, son pare en tindrà 90. Com portaran el clàssic xoc del conflicte generacional? Sempre suposant que hi arribi. Clar que veient com van les coses...

Ah!...i un aplaudiment per la noia.

A BODES EM CONVIDES

VIDES QUOTIDIANES

James Jagger, de 30 anys, fill de qui es suposa i Terry Hall, es va casar amb l’actriu Anushka Sharma mig d’incognit el setembre passat a Nova York. I aquest dissabte passat, a Cornwell, petita localitat propera a Londres, es va celebrar la celebració que estava pendent.

Has de ser molt tonto per, igual que un fill o filla de rei, ser un fill o filla de Jagger i no gaudir del suport que la sàvia naturalesa et concedeix, així, pim pam, d’entrada. Darrerament se l’ha pogut veure a la fa poc estrenada sèrie Vinyl, produïdes per son pare i Martin Scorsese i diu que va entrar en ella per càsting. Sí, és clar.

‘Prefereixo als Kinks als Rolling Stones’ diu ell. Una monada.

entre els convidats, Ron Wood amb la seva embarassada dona Sally Humphreys

ALGUNS TRASPASSOS RECENTS

VIDES QUOTIDIANES

 

 

El que falsament en diuen darrer viatge, sempre arriba, com ho fa la llista dels que l’han emprès.

 

Continuo allà on ho vaig deixar ara fa mes i mig. La popular cantant nord-americana Lynn Anderson, marxava el 31 de juliol amb 67 anys a Nashville, la seva ciutat natal. El 2 d’agost ho feia l’anglesa Cilla Black, a Málaga, amb 72 anys, llançada a la fama pel mateix Brian Epstein. El dia 16, el productor Bob Johnston, al darrera de músics com Bob Dylan o Johnny Cash.

 

 

Cilla Black

Bob Johnston

 

 

 

Don Griffin, dels Miracles, el 3 d’aquest mes. El dia 6 Frederick ‘Dennis’ Greene, dels famosos novaiorquesos Sha Na Na. El 12 Bryn Merrick, el substitut de Paul Gray als Damned i l’endemà, o sigui, abans d’ahir, el 13, Gary Dean Richrath, guitarra dels mítics REO Speedwagon.

 

Aquest mes la cosa s’ha animat després d’un agost més aviat fluixet. A veure com acaba. O més ben dit, qui l’acaba. 

 

Frederick ‘Dennis’ Greene

Bryn Merrick

 

 

 

CAP DE SETMANA

VIDES QUOTIDIANES

 

 

 

 

ALGUNS TRAPASSOS RECENTS

VIDES QUOTIDIANES

 

Res canvia i això encara menys.

 

El dia 5 d’agost Marilyn Burns, la protagonista de The Texas Chain Saw Massacre, traspassava amb 65 anys. El 16 ho feia Billy Rath, qui va ser baixista dels Heartbreakers de Johnny Thunders, etapa ‘LAMF’. 

 

Marilyn Burns

 

Billy Rath

 

L’endemà, Ralph Morman, vocalista de The Outcasts, per continuar en bandes de menor influència com els Bux o la de Joe Perry. La dissenyadora gràfica Deborah Elaine Sussman, que influenciada pels corrents pop, el dia 19 ens va deixar un magnífic llegat. El dia següent, la policia de Portland troba a Derek Rieth, del grup d’easy listening Pink Martini, a casa seva amb un tret al cap. 

 

Deborah Elaine Sussman

 

Derek Rieth

 

 

El dia 21 qui traspassava era la folk singer Jean Redpath, nascuda a Edimburg però que va ser instal·lada al Greenwich Village on va triomfar al costat de Bob Dylan o Pete Seeger. El reconegut músic jamaicà Uziah ‘Sticky’ Thompson, el dia 25. L’endemà, als 42 anys, Jason Curley, baixista dels remarcables australians Tumbleweed que en el seu anecdotàri poden presumir, si volen, d’haver obert per Nirvana en la seva primera gira pel continent de les nostres antípodes.
 

Uziah ‘Sticky’ Thompson
 

 

Tim Williams dels Suicidal Tendencies, també el dia 26. El mataroní Pere Pubill i Calaf, en Peret, el 27. Glenn Cornick, membre de Jethro Tull, al baix del 1967 al 1970, abans de crear Wild Turkey, ho feia el 29. Per tancar, Pertegaz, nascut a Terol però mort a Barcelona aquest dia 30. El 1969, Salomé enlluernava Europa amb un vestit de 14 quilos de pes en serrells de porcellana, disseny de Pertegaz, i guanyava.

 

Glenn Cornick

 

Manuel Pertegaz 

 

 

NEIL YOUNG

VIDES QUOTIDIANES

Després de 36 anys, Neil Young i la seva dona Pegi es separen. Aquest 29 de juliol a la ciutat de San Mateo a California, van començar els tràmits presentant els papers per la dissolució del matrimoni. Es van casar 6 anys després de conèixer-se l'any 1972, quan ella treballava de cambrera en un restaurant a prop d’on vivia ell.

 

Que sigui per a millor. 

 

 

 

ALGUNS TRASPASSOS RECENTS

VIDES QUOTIDIANES

 

Amb uns dies de retard com acostuma a ser habitual, aquests son alguns dels personatges que han anat passant aquest abril:

 

Wayne Henderson, membre fundador dels Crusaders va traspassar el passat dia 5. Va coincidir amb Alan Davie, pintor i músic escocès, la vida del qual va ser una constant experimentació. 

 

Alan Davie

 

L’endemà ho feia Jesse Winchester, cantant de folk, un dels tants que va haver de marxar al Canadà per evitar anar a matar gent al Vietnam. El fotògraf i ajudant de Warhol a la Factory, Leee Black Childers, autor d’infinitat de fotografies de finals dels seixanta i els setanta especialment de l’escena de Nova York, moria també el mateix dia a Los Angeles. 

 

Leee Black Childers

 

Gil Askey, directiu de la Motown durant les dues dècades glorioses, a més de compositor i productor, traspassava el dia 9. El músic i activista nord-americà Fred Ho el dia 12 als 56 anys. 

 

Fred Ho

 

El gran Armando Peraza, el dia 14 a San Francisco, entre la seva extensa carrera musical va ser especialment conegut per tocar al costat de Santana en la seva millor època. El que va ser membre de la popular banda espanyola Los Brincos Antonio Morales – Junior – va deixar el cos el 15. L’endemà moria a París Jaume Xifra nascut a Salt i considerat un dels grans noms de l’art conceptual català. També el dia després el seguia el també català Alfonso Sáinz dels Pekenikes, que tot i ser nascut a Alacant la seva carrera musical es va desenvolupar a Madrid continuant-la a partir de la dècada dels setanta a l’estat nord-americà de Florida, on ha mort. Mike Atta, membre de Middle Class, una de les bandes precursores del moviment hardcore nord-americà, traspassava el dia 20. 

 

Mike Atta

 

Un altre català José Luis Tejada, veu dels No i posteriorment de Barrabás el mateix dia 20 a Mataró. Paul Goddard membre fundador dels Atlanta Rhythm Section deia l’adéu definitiu d’aquest món el 29. Joe Young de la banda punk Antiseen, traspassava el 29 amb 54 anys. Larry Ramos membre de The Association, l’endemà. I ja entrats al maig, el dia 2 començaven a passar Efrem Zimbalist Jr. un dels protagonistes de sèries tan mítiques com 77 Sunset Strip i Jessica Cleaves de la destacada banda de R&B The Friends Of Distinction. 

 

Continuarà.

 

 

VIVIENNE WESTWOOD A LA DUTXA

VIDES QUOTIDIANES

 

Aquest vídeo forma part de la campanya que està fent PETA per vincular l’aigua que s’utilitza en la indústria càrnia amb la futura manca d’aigua al món. Ella, que es declara una eco-guerrera, diu que “si no es menja carn, es fa més pel medi ambient que el que es pot fer amb el reciclatge o anant en un cotxe-híbrid” i que per això es dutxa tan tranquil·la. Un crac.

 

 

 

 

Westwood fotografiada de recicladora total el novembre passat