THURSTON MOORE PLANTA UNA POP-UP

D’ESQUITLLADA

Thurston Moore, amb el dibuixant de còmics Edwin Pouncey i Pete Flanagan (Soho Music i Zippo Records) han obert una botiga pop-up de visita obligada al 96 de Church Street a Stoke Newington, al nord de Londres

Moore manté un compromís amb el tema del Support Your Local Record Store. L’any passat ja va vendre a la botiga de discos World Of Echo i a les vendes esporàdiques que es munten al Cafe Oto, més de 300 discos de la seva col·lecció – això sí és desaferrament – i ara a The Daydream Library Series and Ecstatic Peace Library que és com es diu la botiga, hi podrem trobar a part de discos, llibres, cartells i més discos.

A través de Instagram ha dit que l’espai ‘serà portat amb tota l’energia i amor que nosaltres (Thurston, Eva, i socis de l’Ecstatic Peace i Daydream Library) tenim per la comunitat local i la nostra passió per l’activisme creatiu...L’imaginem com un espai de refugi on donarem la benvinguda a tothom, musics, poetes, artistes i amants d’un ARA no excloent’.

Thurston i Suzanne Moore

fot. Sarah Lee

PER "REIS", FEU EL FAVOR DE COMPRAR DISCOS ( 4 )

SUGGERIMENTS POP

...intentava contestar sense ofendre a un client que li retreia que no tenia samarretes dels Ramones, quan li va venir al cap la pipa que la seva amiga Valerie Solanas li havia regalat el Nadal passat, es preguntava si hi havia pensat per aquell impertinent o per l’home que, desviant la vista de la cubeta, li va picar l’ullet...

(continuarà)

PER "REIS", FEU EL FAVOR DE COMPRAR DISCOS ( 3 )

SUGGERIMENTS POP

...mentre s’anava fent fosc, la Beatriu explicava que aquell dia, havia entrat a la botiga un home d’uns 35 anys, d’aspecte normal, no el podia englobar en cap dels estereotips d’homes del sac, feia veure que buscava alguna cosa...

(continuarà)

ON DEL MÓN HI HA MÉS BOTIGUES DE DISCOS?

RELACIONATS

A partir de les dades de que disposen, Discogs i VinylHub han donat a conèixer informació en relació a les botigues de discos i les ciutats i països del món que les gaudeixen. 

Per exemple, conclouen que la ciutat que més botigues de discos té és Tokio amb un total de 93, seguida de Berlín  amb 87 i Londres amb 79.

els guanyadors

Per països, qui s'emporta la palma, evidentment son els Estats Units amb 1.482, seguida del Regne Unit amb 537 i Alemanya amb 453. I del país guanyador, per ciutats, son Nova York amb 47, Chicago amb 30 i Los Angeles amb 29.

L’illa de Palau (Micronèsia, a l’Oceà Pacífic) amb una població de 21.186 persones – fa uns dies, ara potser ha variat – té tres botigues i passa a ser la numero u per densitat/habitants.

Barcelona figura la divuit amb 26 botigues. Catalunya, com que l’estratègia encara dura, no surt.

És curiós. Pots donar-hi un cop d’ull, aquí.

Ella Records – Kamimachi, Tokio

Flash Disc Ranch – Shimokitazawa, Tokio

Downtown Records – Toyocho, Tokio

NAIMA RECORDS

c. Lleó, 1 – BARCELONA

VIDES QUOTIDIANES

NOT ONLY A JAZZ RECORD STORE diu correctament la bossa que porto i transporta L’Homme A Tete De Chou de Gainsbourg i For Those Who Chant de Luis Gasca. L’oportunitat que, per fortuna nostre, de tant en tant ens ofereix algun agosarat de remenar en cubetes encara no escodrinyades, és d’agrair.

Aquesta petita botiga no surt a les llistes.

AMOEBA NO TANCA

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

Tremendo el granet de sorra que aporten també els mitjans com a part de l’engranatge especulatiu en el que estem totes sotmeses. Desde LATimes van fer saltar la “noticia” del possible tancament i demolició de la mítica botiga Amoeba de Sunset Boulevard, per a deixar pas a un edifici comercial de nova construcció. Es clar que amb el recent tancament d’Origami Vinyl, un altre botiga referencial de Los Angeles, a la gent li va faltar ben poc per clamar misericòrdia.

Sí que sembla que és cert, per les declaracions extretes de maneres diferents desencadenades com si fos pólvora, que hi ha converses entre els capos de la botiga i la GPI Companies, actuals propietaris de l’edifici, que van comrar l’any passat.

el projecte

Sigui com sigui, els d’Amoeba han fet córrer un comunicat – ojo! escrit a mà – agraint la preocupació dels afeccionats i assegurant que tenen la intenció de quedar-se allà fins el final del contracte d’arrendament i... en qualsevol cas, romandre a Hollywood. Ai!

el comunicat

interior de l’establiment

CASTELLÓ, TANCA DEL TOT

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

Perquè en el fons, i no vull dir del llargarut local, ja feia temps que s’olorava la defunció. Si tots els modernillos com els de la sala Bartolo del carrer Nou o del Prou de Lux que avui lamenten el tancament de Castelló, s’haguessin apropat aquest darrer any a la botiga algun que altre dia a part del del Record Store Day, sabrien exactament perquè pleguen. Manca de cultura, manca d’interès per la música, manca d’inquietuds, bla bla bla... I que en general, a la gent del carrer els importa una merda que tanquin o no. 

Això sí, l’excel·lentíssim ajuntament, en el seu afany d’anar repartint medalles, fa uns anys ja els hi va fer entrega de la d’or de la ciutat, avançant la condecoració post-morten. Visionaris que son.

interior del local del carrer Tallers un dia qualsevol

THIRD MAN RECORDS

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

 

 

Jack White ha llançat als quatre vents que Third Man Records, la discogràfica amb la que s’ho està passant teta, obrirà una planta pròpia de premsatge de vinil a Detroit, la seva ciutat estimada. Sabuda és l’afortunada dèria del músic pel suport estrella, arribant al punt que molta de la gent que edita, ho fa exclusivament en vinil. A més, ha aprofitat per dir que estarà obert a bandes petites que vulguin treure els seus discos en aquest format i en edicions de poca tirada.

 

Per a quan la proposta de canonització?

 

 

 

 

 

THE TIMES THEY ARE CHANGING’... DEL TOT

BOTIGUES DE DISCOS I VERMUTS

 

 

RUMIAMENTES I BARRINADES

 

 

Malgrat la famosa i arxi-comentada recuperació del vinil, no ens enganyem i diguem-ho tot: anar a comprar discos a una botiga, és història i l’slogan “dona suport a la teva botiga de discos” és d’un romanticisme tan caduc com la insistent manera de fer que tenen els nostres polítics.

 

Hi va haver un temps, que entrar, perdre’s  i remenar per les cubetes de segona mà, a part de brut, era excitant en grau superlatiu. Mai sabies amb quina raresa et podies trobar i com que l’especulació encara no havia arribat a afectar-les, els preus eren assequibles.

 

 

 

 

Avui, res d’això passa, perquè aquestes rareses estan penjades a específics portals d’internet i amb preus de ‘mirem i no em toquis’, ja sigui pels seus propietaris primers, revenedors o les pròpies botigues. I això passa aquí, a Londres o a Bombai. 

 

Avui, a no ser que siguis un ionqui del vinil, que aquests – aquestes – queden disculpats, anar a comprar discos resulta lògic per, única i exclusivament, els recent editats. I encara, perquè el material a la venda és tan inabastable per un comerç, que el més còmode també és adquirir-lo per la xarxa.  

 

Conclusió: que serveixin vermut quan digui tres i l’anirem a fer mentre petem la xerradeta. Ja ho deia el mestre.

 

Un, dos... i tres!

 

 

 

 

SANTUARIS

PER AQUESTS MONS DE DÉU

 

 

No semblen botigues de discos. Des de fora tenen la imatge d’un cafè, una llibreria o fins i tot els baixos d’una vivenda particular.

 

Petits espais on sempre es troba alguna Mare de Déu a qui resar.

 

 

Vox Box – Edimburg

 

Mixed Up Records – Glasgow

 

 

 

TUPATUTUPA RECORDS

c. Riera Baixa, nº 4 – BARCELONA

NOTÍCIES

 

Apassionats del hardcore, el punk i el metall, estan de sort. Des de primers de mes que s’afegeix a l’oferta disquera de Riera Baixa el segell/botiga Tupatutupa Records. Al carrer Tallers li està sortint competència.

 

 

 

 

 

EFÍMER

CURIOSITATS

 

 

Avui va de rollo. Si es viu les coses amb els sentits es pateix. Quan no trobo el disc que busco, pateixo. Quan una botiga de discos tanca, pateixo. Que efímer que és tot. I quantes experiències efímers viscudes en aquests espais plens d'olors i de perfummmms... de fa poc i de fa molt temps, de llarga i de curta durada, de grans i de minúsculs, que van ser emblamàtics o no tant, o que els dependents em fossin simpàtics o per matar-los, però tots efímers.

 

ALGUERÓ DISCOS  de Balmes amb Travessera, HARCORE RECORDS del c.Industria, RAF del c. Aribau entre la Diagonal i la Travessera, EL GARAJE del c. Vallfogona, PAN Y MÜSICA del c. Ros de Olano i DISCO SHOP, del mateix carrer tocant més a Gran de Gràcia, JAZZ COLLECTORS del passatge Forasté, COMPACT & DISC STUDIO del c. Alfons XII casi a dalt de tot tocant a plaça Molina, ENGLAND RECORDS primer a Tallers i després a Torrent de l'Olla, IDEAS del c. Guillem Tell, JUKE BOX de Bigai, GAY & COMPANY al c. Hospital, 7"PULGADAS del c. Comtal, L'ESCALA del c. Avinyó, PALACE MUSIC a Consell de Cent, DISCOS PASEO DE GRÀCIA fent cantonada amb Rosselló, LA GRAMOLA al petit c. Cucurulla, la cadena de LA PERA amb varies botigues, la de Consell de Cent i la de Gràcia entre altres, TOCS que ho era també de llibres a Consell de Cent, VIRGIN, mastodóntica, al passeig de Gràcia amb Gran Via

 

 

 

ROCK & BLUES al c. Tallers, MANDALA també a Tallers, com QUERALTÓ, MOVIE'S o OVERSTOCKS, la filial de Castelló, RIFF RAFF a Riera Baixa, NEWTON més de còmics, però si val (encara existeix com a tal) a Riera Alta, DISCOS BALADA a Pelai, CD DROME a Valldonzella, LUCHADOR RECORDS a Ferlandina, CASA USHER del c. Aragó i després desgraciadament per poc temps al c. Pujades, PLANET MUSIC del c. Mallorca tocant Enric Granados, UNPLUGGED del c. de la Cera, DISCOS CHELSEA al c. de Sants, DISCOS CRAC al passeig Maragall més amunt dels 'quinze', MARTIN'S del c. Industria tocant al mateix Maragall, DISCOS JOCAR a Badalona com MEMPHIS RECORDS, o CRAYWINCKEL que tot i ser d'electrodomèstics antigament disposaven d'una secció de discos igual que VIDOSA al c. Balmes davant de Pàdua, i així moltes altres botigues que no em consten però tan efímers com qualsevol d'ellas.

 

 

 

MONORAIL

12 KINGS COURT – GLASGOW

 

PER AQUESTS MONS DE 10

 

 

 

 

Hi ha llocs que sense ser temples de veritat, clarament poden arribar a ser-ho. Per exemple aquest. En una sola superfície hi trobes: botiga de discos, espai amb premsa alternativa, espai de concerts amb un petit escenari i bar-restaurant.

I tot amb llum natural!

Es pot demanar alguna cosa més?

 

 

 

 

 

És Monorail, regentat entre d’altres des de fa més de 10 anys per Stephen McRobbie (The Pastels) que, si és a la ciutat, molt fàcilment te’l pots trobar pencant darrera el mostrador.

 

 

 

 

DEAD MOON RECORDS

DISCOS

 

Fa uns dies un bon amic em va posar al corrent d’una nova botiga de discos oberta des del mes passat, Dead Moon Records. Frisava per veure si el nou espai faria una mica d’ombra al parell d’existents amb cara i ulls, que a l’entrar el meu pensament fos: ‘aquí no m’importaria que reposessin els meus ossos’, amb les parets farcides de vinils i cartells, amb dificultats per passar degut al gran volum de cubetes carregades de discos per petit que sigui el local.

 
Falsa alarma.

carrer de la Lluna, 10 de Barcelona

 

 

 

WHAT’S IN MY BAG?

VIDES QUOTIDIANES

 

Soc de les que creu en la multifunció de les botigues de discos. En aquests espais han de passar-hi coses i ser epicentres del món musical del què succeeix com a mínim en 10 kilòmetres de territori al voltant seu. Mitjançant internet he pogut descobrir-ne algunes que funcionen així i les admiro. 

 

A Califòrnia hi ha la cadena Amoeba i salvant totes les distàncies tant físiques com culturals, treballa en aquest sentit i cercant ja no recordo el què, vaig anar a parar a una secció de la página web que, amb el nom de What’s In My Bag?, hi tenen penjat un munt de talls on diferents músics expliquen el que han comprat en la seva visita a la tenda, musics com els germans McDonald de Redd Kross – per cert, aquest dilluns estaran tocant a la sala Bikini –, Billy Bragg, Paul Weller, Lee Ranaldo o Lou Barlow. 

 

 

Lou Barlow

 

 

Una molt entretinguda i divertida manera de tafanejar les compres que diferents individus han fet a la popular botiga. 

 

 

 

 

ON THE BEAT – ON SALE

 

Suposo que és el moment de vendre i Tim Derbyshire, propietari d’On The Beat, la coneguda botiga de discos que des del 1979 condueix a Hanway Street al Soho de la capital anglesa, ho sap de sobres. Es vol jubilar i, no se si per poder torrar-se en tots els sentits a Marbella o què, en demana 300.000£. La té a la venda en aquesta pàgina d’eBay i a hores d’ara consten 46 ofertes per posar-s’hi al davant.  

 

 

 

Fa uns mesos la botiga de discos Edison’s de Riera Baixa es va vendre amb tot el seu estoc. La nova propietària està suant per desprendres de les muntanyes de discos del Manolo Caracol i de DVD’s porno amb que es va haver de quedar. Ara no sé per què m’ha vingut al cap.

 

DISCOS REVOLVER

El secret més ben guardat de la ciutat és al carrer Tallers cantonada amb Sitges. No puc deixar d’entristir-me cada vegada que surto d’aquesta botiga submergida en una immobilitat absoluta. Li van passant els dies voltada dels mateixos discos en cubetes mig buides, injustament oblidats, o exemplars que, al darrera del cartellet informatiu de Pop Melòdic, Costa Oest o Alternatiu, tan sols fan la trista funció d’omplir un espai, de fer bulto. Samarretes empolsades, CD’s morts de fàstic, tot en un ambient d’abandonats a la seva sort. A més, el personal ha anat desapareixent o el veus i no el veus, com en una pel·lícula de terror de la Hammer i ja només queda el protagonista. 

 

He d’estar tranquil·la perquè l’actor principal mai mor? O què?

 

‘una tarda qualsevol’

 

 

LA PERSISTENT RECUPERACIÓ DEL VINIL

A l’actual Regne Unit, la botiga de discos independent, està vivint una espectacular revifada gràcies a una imatge més contemporània i moderna, a iniciatives com la de donar suport a bandes emergents o a les edicions de vinils rars o limitades. D’aquesta manera, les vendes de discos continuen en augment. Tot això, segons Paul Quirk, president de l’Associació de Minoristes que assegura que s’està venent quatre vegades més vinils que fa 5 anys. Noticia publicada a The Guardian la setmana passada. 

 

Les 300 (!!!) botigues de discos que resisteixen a les illes britàniques van veure com les seves vendes augmentaven en gairebé un 50% en els primer semestre d’aquest any en comparació al de l’any passat. Curiosament, en el mercat general, de cada 250 àlbums que es venen 1 és en vinil, mentre que en aquestes botigues, és d’1 de cada 7. 

 

Estic emocionada.

 

Rough Trade

 

El futur és nostre. Exemple de botiga de discos: Pie & Vinyl a Portsmouth, petita població a 100 km. al sud de Londres.

 

Pie & Vinyl

 

 

DISCOS EDISON'S

Finalment, la històrica botiga de Riera Baixa ha canviat de mans i, sortosament, ho ha fet sota la condició pautada pel seu antic propietari de que no s’instal·lés ni una altra botiga de draps, ni un basar d’alliberament de mòbils, ni tampoc una altra botiga de venda d’animals morts trossejats de les que abunden a pocs metres, sinó que continués el negoci tal com ell el va crear. I de moment ho ha aconseguit. Així doncs, el nou propietari, millor dit, propietària, es diu Beta Cruz, una noia anglesa que viu a Barcelona des de fa uns anys i que n'hi té ganes.

 

fotografíes del seu facebook

 

RECORD STORE DAY – 2013

DISSABTE 21 D’ABRIL

 

No se si cada dia és el dia internacional d’alguna cosa. Recaptar fons, donar-li veu als mitjans, etc. és l’assumpte i aquest dissabte es celebra el dia internacional... de les botigues de discos: tatxaaan!

 

Petits concerts, venda d’edicions exclusives al llarg del dia, encara que, sempre que no s’esgotin – això és un acudit – després les puc comprar igual. A mi se’m fa difícil saber si realment el necessiten o no, la diada aquesta. Hi ha d’altres negocis bastant més necessitats i per aquesta regla de tres, possiblement amb els dies que té l’any no en tindríem prou. 

 

Tinc enormes i meravellosos records viscuts en aquests espais, temples del vinil, que he anat buscant tota la vida siguin on siguin i és clar, dins de les meves possibilitats, i en aquests santuaris localitzar el raconet adient per a dir les meves oracions i que siguin escoltades en forma de troballa.

 

Al nostre país, les botigues participants son aquestes:

Ciutat de Palma:

-       Vinilo  

València:

-       Discos Amsterdam

-       Harmony 

Girona:

-       Moby Disk Records 

Tarragona:

-       Shiva Music 

Vic:

-       Martulina Divina 

Barcelona:

-       Revolcer Records

-       Discos Revolver

-       Daily Records

-       Disco 100

-       BCore Disc

-       Discos Castelló

-       Pentagram Music Store

 

Good luck!

 

 

Last Shop Standing, pel·lícula oficial del Record Store Day 2013, que narra la preocupant desaparició de les botigues de discos. Està inspirada en un llibre de Graham Jones que porta el mateix nom i ha estat conduïda pel director anglès Pip Piper