EQUIP DE DAVID ROBACK (MAZZY STAR) A LA VENDA

RELACIONATS

A través de la casa Reverb, s’han posat a la venda més de 150 peces de l’equip que utilitzava David Roback (The Rain Parade, Opal, Mazzy Star) per composar i tocar en els directes.

Roback amb Kendra Smith (fot. Laura Levine)

Sembla que la cosa va molt bé i segons les darreres actualitzacions 42 d’elles encara estan disponibles, incloses una sèrie de consoles de mescles o gravadores utilitzades amb Mazzy Star als anys 90. També hi ha bombons com un clavicèmbal de 54 tecles, una bateria Ludwig de 1966, un baix Ampeg de resina transparent o un sintetitzador Yamaha DX7 amb el que Roback va enregistrar Blue Light i LookOn Down From The Bridge també de Mazzy Star. La noticia ha saltat via el minorista de North Hollywood Techno Empire, que es va quedar amb les peces a través de la vídua de Roback, Hedi. ‘Al llarg de la seva vida va col·leccionar equips i instruments, tots importants per ell. Alguns es remunten als inicis de la seva carrera com a music’ expliquen. Recordar que va ser el febrer de l’any passat, que David Roback, amb 61 anys va traspassar d’un càncer.

Roback amb Hope Sandoval

#DavidRoback #Venda #Reverd #TechnoEmpire #MazzyStar 

NIT DE SANT JOAN – SOLSTICI D’ESTIU

24 DE JUNY - DIA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

RELACIONATS

Ens han tancat la Rambla i el que no és la Rambla

Fraga – per les més joves, dir que va ser un dels ministres feixistes de la dictadura de Franco i dels individus que després va seguir tan panxo – un dia que estava inspirat va dir: ”La calle es mia”. A dia d’avui, sembla que tot tiri enrere i que el carrer torni a ser d’ell. Gairebé de festes populars ja no se’n fa ni una. I amb l’estat d’excepció i de tonteria, encara menys. Ens calen més fogueres de Sant Joan que mai. 

KOSMOPOLIS 2019

X FESTA DE LA LITERATURA AMPLIFICADA

CCCB – BARCELONA

del 20 al 24 de març

RELACIONATS

En el marc de la nova edició del Kosmópolis, hi haurà molta paraula, segurament massa. Som en el moment de la història d'aquest món, en què més es parla per a ni dir gran cosa, ni per a què serveixi de res. Per això de totes les activitats programades de pago, tan sols una, la de dissabte al vespre del music Blixa Bargeld, té totes les entrades anticipades exhaurides. El vocalista d’Einstürzende Neubauten i activista musical berlinès, presentarà una de les seves performances a partir dels sons que explorarà amb la veu i amb el que tingui  a mà.

A part d’ell, hi ha un grapat de trobades d’escriptors, filòsofs, pensadors i contertulians que participaran en les xerrades programades de literatura, física quàntica o feminisme. En la varietat rau l’èxit

fot. Viktor Richardsson

METALEROS EN PEU DE GUERRA

RELACIONATS

Algú ha de començar, no? ’It's time to raise the black flag, throw the horns, and take our scene back!’ diuen des de Black Flags Over, l’organització, i expliquen que aquest és un festival per adherir-se al mantra ‘el metal és per a tothom, excepte els nazis. Desafortunadament, hi ha un grapat de gent entre nosaltres que es preocupen més per mantenir ideologies com la supremacia blanca, el racisme, l’homofòbia, l’islamofòbia i la intolerància en general, en comptes de veure que el gènere agrada cada vegada a més gent. L’ascens a tot el món del feixisme blanc ens ha posat a totes, però especialment a les comunitats marginades, en risc i la nostra comunitat no ha de permetre que sigui un lloc de cultiu de l’extrema dreta’.

El 25 i 26 de gener, dos dies de metal anti-feixista a Brooklyn, on intervindran bandes com Dawn Ray’d, Ragana, Vile Creature o Whitephosphorous, artistes amb diferents identitats i orígens, però tots units amb el lema: FUCK NSBM!

Que siguin es metaleros els que es posicionin i posin les coses al seu lloc, ja té delicte.

DESAPAREIX SOTA LES FLAMES L’ASHRAM DE COLTRANE

RELACIONATS

L’incendi que aquests dies ha devastat el nord de California, ha inclòs Sai Anantam, l’ashram que va fundar Alice Coltrane el 1983 a les muntanyes de Santa Monica d’Agoura. Ho va fer saber la seva filla Sita Michelle: “Alice Coltrane Turiyasangitananda va crear un lloc per a la pràctica espiritual que, malauradament, les flames ha consumit” i va afegir que el llegat de la seva mare “és molt més que el que ha quedat i viurà en els cors i ments de la gent que la va commoure”. Per fortuna, en aquest cas, l’ashram va tancar l’any passat.

Alice Coltrane va traspassar el gener del 2004.

In the early 80s, my mother Alice Coltrane Turiyasangitananda, purchased land in the Santa Monica mountains on which she built an ashram with the lord’s direction. She created a space for spiritual practice that sadly has been consumed by the devastating California fires. Most all of the structures have been burnt to ground, thankfully there was no loss of life.

Our family does not own the property anymore. My mother told me that there are no coincidences in life, only incidents. We can make our own plans, but God has a spiritual path and a divine order that will be followed. For over 30 years, the ashram was a haven and a home for community members and devotees of my mother's spiritual practice. Those memories live in my heart and the hearts of many, eternally.

Sunday services were filled with music, chanting, meditation and my mother's discourses. The fellowship, families, children who grew up on the land, celebrations of holy days, marriages that took place on the grounds, all of these things will last forever.

We are thankful to have been in the presence of such a spiritually aware being. The years of service, teachings and dedication that the guru exhibited will be shared with my children and grandchildren. They will remember Alice Coltrane Turiyasangitananda's legacy as it was always so much more than brick and mortar. She will live on in the hearts and minds of the students and people she affected.

Om Shanti

Sita Michelle Coltrane

Alice Coltrane fotografiada el 2004 

(fot. Emilio Flores)

FUZZ CLUB... HIP, HIP, HURRA!

RELACIONATS

Llegeixo en una entrevista recent, que Casper Dee, capo de Fuzz Club Records, aquest any obrirà botiga de discos a Londres (no cal dir que física). Certament, la feina que aquest noruec ha fet amb el segell, és admirable. Descobrir, promocionar i fer-se càrrec d’un bon grapat de bandes de la família psicodèlica, ha de ser una feinada. Per això, el fet tan sols és possible si hi ha alguna persona amb ganes i molta generositat. I per això ara farà un pas més, obrint una botiga que segurament, no tancarà al cap de cinc anys.

The Third Sound, la banda de l’islandès Hákon Aðalsteinsson (Singapore Sling), resident a Berlin i membre de suport en la gira dels Jonestown Massacre, treu el seu quart treball, All Tomorrow’s Shadows, amb la col·laboració d’Anton Newcombe en el tema Photographs, la darrera del disc: a Fuzz Club Records.

COMMING SOON

FAHRENHEIT 451 o EL PAÍS DELS HOMES LLIBRE

RELACIONATS

La violència i l’odi cap a alguna cosa que ni tan sols coneixen. La necessitat, en una ridícula persecució, de matar a Montag per demostrar davant la població que l’estat sempre guanya.

Fahrenheit 451 és una pel·lícula del 1966 dirigida per François Truffaut i protagonitzada per Julie Christie i Oskar Werner. Està basada en el llibre de Ray Bradbury publicat el 1953, i va de que l’Estat empaita la gent que llegeix en comptes de mirar la televisió i les sèries que hi fan, tot i que, encara, no havien inventat Netflix.

En aquest film buscaven llibres. En un altre buscaven urnes. Estarem construint el país dels homes urna?

Truffaut i Julie Christie

EGON SCHIELE

L’EXPRESSIONISME EN EL POP

ART – RELACIONATS

Aquest any es commemoren els 100 anys del traspàs – trist traspàs, amb només 28 anys – d’Egon Schiele. Ara que estem vivint uns dies, en que una olor a putrefacta torna a sentir-se amb els discursos conservadors i reaccionaris de sempre – la censura en els cartells commemoratius ha arribat a Londres i a Hamburg – és fa del tot necessari tenir present les obres i el treball de persones com ell. Fins aquí l’apunt introductori.

Autoretrat (1910)

L’expressionisme és un dels moviments culturals que més influències ha generat al llarg dels anys. El mateix David Bowie en la seva època berlinesca, el tenia com a estil de capçalera. Es pot veure l’assumpte en les portades del Lodger (1979) o sobretot del Heroes (1977), o del The Idiot (1977) del seu company de festa Iggy Pop, on les influències d’artistes com Erich Heckel o les fotografies del propi Egon Schiele, es fan paleses.

 

 

 fotografia d’Egon Schiele(1914) i Roquairol d’Erich Heckel (1917)

"A WONDERFUL WORLD"... DE VINIL

RELACIONATS

Comencem l’any amb bones perspectives. El 2017 ha sigut pletòric en producció de vinils. Que fins i tot hi va haver algun pic de demanda motivant que no es pogués complir amb algunes comandes. Que al llarg d’aquest any que ja hem deixat enrere, s’han obert noves plantes de premsat de vinils sorgint com bolets arreu del planeta: des de la petita illa de Prince Edward, davant la costa del Canadà, passant per una antiga presó utilitzada durant la segona gerra mundial a la localitat de Leeuwarden al nord d’Holanda o fins la primera planta a Corea del Sud després de més d’una dècada sense ni una posant-se així les piles davant l’anunci de la Sony que a principis de març inaugurarà una planta al Japó, la primera en trenta anys. O empreses que feien equilibris i s’han pogut estabilitzar com la jamaicana Tuff Gong un cop s’ha associat amb la consolidada SunPress de Florida.

Deepgrooves a Leeuwarden

els co-fundadors de Deepgrooves a Leeuwarden, Pascal Thulin i Chris Roorda

L’exitós simposi internacional “Making Vinyl Detroit-2017” celebrat el novembre amb representants de les principals plantes de premsat de discos del món (GZ Media, Optimal, MPO, URP, RTI, etc) ja va aixecar altes expectatives entre els futurs inversors, constatant que la cosa va en serio. 

Però alguna ho dubtava?

PERDIDOS EN EL ESPACIO (sic)

RELACIONATS

De tant en tant veus aparèixer rareses discogràfiques que tanquen un cercle. La sort és que encara en quedin d’oberts i que algú, amb ganes de perdre quartos, estigui prou animós d’editar-ho i tancar-lo. John Williams, el conegudíssim compositor de bandes sonores de series i pel·lícules – que segur ens agradaran unes més que altres – li farà molta gracia veure al seus 85 anys aquesta nova edició d’un treball seu parit ara fa més de cinc dècades.

Lost In Space, a Espanya traduït Perdidos en el Espacio, es va emetre a la CBS entre 1966 i 1968, primer en blanc i negre i després en color. Del remake del 1998 i de la sèrie del 2003 no cal ni parlar-ne.

Son quatre discos en vinil de color i llibret interior, més de 2 hores i mitja de música interplanetària.

Ara sí que deu estar casi tot editat. 

la família Robinson, el major Don West, el Dr. Zachary Smith i B9

Penny i Judy Robinson (Angela Cartwright i Marta Kristen)

ON DEL MÓN HI HA MÉS BOTIGUES DE DISCOS?

RELACIONATS

A partir de les dades de que disposen, Discogs i VinylHub han donat a conèixer informació en relació a les botigues de discos i les ciutats i països del món que les gaudeixen. 

Per exemple, conclouen que la ciutat que més botigues de discos té és Tokio amb un total de 93, seguida de Berlín  amb 87 i Londres amb 79.

els guanyadors

Per països, qui s'emporta la palma, evidentment son els Estats Units amb 1.482, seguida del Regne Unit amb 537 i Alemanya amb 453. I del país guanyador, per ciutats, son Nova York amb 47, Chicago amb 30 i Los Angeles amb 29.

L’illa de Palau (Micronèsia, a l’Oceà Pacífic) amb una població de 21.186 persones – fa uns dies, ara potser ha variat – té tres botigues i passa a ser la numero u per densitat/habitants.

Barcelona figura la divuit amb 26 botigues. Catalunya, com que l’estratègia encara dura, no surt.

És curiós. Pots donar-hi un cop d’ull, aquí.

Ella Records – Kamimachi, Tokio

Flash Disc Ranch – Shimokitazawa, Tokio

Downtown Records – Toyocho, Tokio

TOT PER LA PASTA

RELACIONATS

Justine Frischmann ha tornat a explicar per milionèsima vegada, ara a The Times, en una entrevista sobre la seva faceta de pintora, un dels episodis de la seva joventut, el trencament amb Damon Albarn: ‘Crec que és difícil per qualsevol persona sobreviure a pressió de la premsa. I a més, que érem nens i no teníem ni idea del que fèiem. També bevia molt i tot plegat era caòtic.’

Actualment viu a Califòrnia i pinta, i sembla molt desmarcada de la resta de la banda sumida en la reedició del seu mític primer treball. Per altre banda, a Elastica,  també els hi arriben ofertes de reunions, la darrera, per tocar al Meltdown de Londres. Encara que de moment afortunadament, no ho contempla.

Una altra a la que el dimoni no para de temptar és a la dels germans Gallagher. En aquest cas ha sigut el mateix Alan McGee que ha posat les coses al seu lloc: ‘la cagarien’. Només espero que no espatllin la llegenda intentant recrear-ho. Si reformen Oasis, ho engegaran tot a la merda.’

Ho va dir a The Sun arrel de la proximitat de l’edició del primer disc en solitari de Liam Gallagher. I va afegir ‘Sempre hi ha un moment en el temps. No pots tornar a tenir 21 anys -... No crec que Noel reformi Oasis, mai ho farà. Però quan sigui una mica més gran, penso que Liam probablement sí ho farà i vendrà 10.000 entrades per nit cantant les cançons d’Oasis i amb això serà feliç -... No espatllis la puta llegenda’.

Puta pasta.

Reunions no!

LA FAMÍLIA CREAM

RELACIONATS

The Music Of Cream, el trio format per Malcolm Bruce – fill de Jack Bruce – Kofi Baker – fill de Ginger Baker – i Will Johns – nebot d’Eric Clapton – estaran tocant aquests mesos de maig i juny  per Austràlia i Nova Zelanda per commemorar els 50 anys d’aquella increïble unió de talents que tan de mal va fer. Se’ls hi unirà Glenn Hugues, qui va ser per un temps baixista i cantant dels Deep Purple i el guitarra Robben Ford.

El terceto han estat tocant pels USA i per UK diverses vegades i ara diuen que tenen l’oportunitat de fer-ho una mica més seriosament. Ells mateixos ja expliquen que no pretenen fer cap homenatge ni concert tribut. 

Sigui com sigui, malgrat que està clar que són uns autèntics privilegiats, parlar de Cream i sobretot escoltar la seva música, és tan necessari com l’aire que respirem.

ELVIS COSTELLO ES POSA SERIÓS

RELACIONATS

Quan arriba un dia que no reconeixes ni la foto de ta tia la coixa, és el moment de tocar el dos d’aquí. Per les que no estiguem a temps o no hi hagi pebrots, podem seguir posant discos al plat i potser sí que ajudi.

A partir de l’experiència amb la seva àvia Molly McManus, afectada per la malaltia de l’Alzheimer, Costello ha pres consciència de l’assumpte i s’ha posat al darrera de Music & Memory, una organització que pretén millorar la vida dels afectats per aquest mal a partir de reconstruir el puzle de les seves vides amb temes musicals que siguin representatius per a ells.

El músic de Londres amb aquest missatge, vol engrescar a la gent a fer el mateix, a partir d’un reproductor carregat amb les cançons favorites de la persona afectada i així, potser tornar a connectar-se amb el món.

Per provar-ho no és perd res.

LLIBERTAT

RELACIONATS

Alguns ja s’estan fregant les mans altre vegada. Han tingut paciència per esperar el moment per a tornar a destruir tot allò de bo que els hi convingui. La cara del diable ja somriu.

Avui l’egoisme campa encara amb més tranquil·litat. 

EL RETORN DEL MONSTRE...

RELACIONATS

dibuix de Jampur Fraize

INDEPENDENTZIA!

RELACIONATS

 

 

Imprescindible. En la cultura, aquesta paraula que casi ja no li queda esma de valor, ha d’haver compromís i transgressió. I la pop n’és de les que, necessàriament, n’ha d’aportar més. 

 

Ahir, Arnaldo Otegui va recuperar la llibertat després de més de sis anys a la presó, per pensar i dir el que pensa. Quan va ser fora de la presó de les primeres frases que va etzibar va ser: ‘Quan ens van ficar a la presó, ens hi van ficar com a bascos, i com a bascos en sortim; com a independentistes, i com a independentistes en sortim; com a socialistes, i com a socialistes en sortim.’

 

Ara no ens defraudis tu també.

 

 

 

Hi ha homes que lluiten un dia i son bons.

N'hi ha d’altres que lluiten un any i son millors.

N'hi ha que lluiten molts anys, i son molt bons.

Però hi ha els que lluiten tota la vida, aquests son els imprescindibles. 

 

Bertolt Brecht 

Euskal presoak eta errefuxiatuak etxerat!

 

Fermin Muguruza