EL PARE DEL PUNK ( ? ) ES DISTREU FENT DE TOM JONES

MENCIONS APART

No, no serà el tema principal de la pel·lícula que s’estrenarà l’any que ve d’un James Bond que rés té a veure amb els llibres de Ian Fleming.

Com tampoc té rés a veure aquesta Iguana amb la que ens va tornar a totes boges amb els Stooges el 1969, acompanyat per Dave Alexander i els germans Asheton amb aquell primer àlbum produït per John Cale. 

Amb 72 anys, com un senyor gran, Iggy Pop es dedica a passar-s’ho bé, a anar al gimnàs i a sortir en documentals parlant dels exitosos i creatius anys passats. Té tot el dret a fer el que vulgui. Com nosaltres amb el disc que traurà el setembre de nom Free (Loma Vista). 

Aquesta James Bond és la segona cançó que avança i alguns dels que en saben l’han qualificat de infecciosa, com una cansión del verano. En realitat, només espero que quan jo arribi als seus anys pugui fer com ell – ser actor, fer tours, escriure llibres (Til Wrong Feels Right), crear línies de cafè – ni que només sigui una mica.

ELS ZOMBIS D'EN JARMUSCH

CINEMA

M’arriba la noticia de la vesprada. La que és la nova pel·lícula de Jim Jarmusch, The Dead Don’t Die, va de zombis i entre el munt d’actors i actrius que hi surten hi ha gent com Iggy Pop, Tom Waits, Chloë Sevigny, Tilda Swinton, Adam Driver, Steve Buscemi o Bill Murray que ha dit al respecte, que és el guió més divertit que l’autor de Coffee and Cigarettes o Down by Law ha escrit. S’estrenarà aquest Cannes que s’apropa.

el director jugant amb Adam Driver

UNDERWORLD + IGGY POP, DE RESULTES DE PENDRE TÈ...

COL·LABORACIONS

Els líders musicals de Trainspotting s’han emparrat en fer tàndem. L’electrònica de Karl Hyde i Rick Smith amb la penetrant veu d'Iggy Pop, poden funcionar molt bé al llarg d’aquests propers mesos calorosos. No direm que podrien competir entre elles per ser la cançó de l’estiu,... però el guardó li donaria a Bells & Circles, la primera entrega.

Aquí tenim els tres vídeos dels quatre temes que conformaran Teatime Dub Encounters i que sortirà a finals de mes via Caroline International. No hi ha cap Born Slippy però una trobada com aquesta sempre suma. 

d’esquerra a dreta: Iggy Pop, Rick Smith, Karl Hyde i Irvine Welsh

fot. Rob Aston Baker

EGON SCHIELE

L’EXPRESSIONISME EN EL POP

ART – RELACIONATS

Aquest any es commemoren els 100 anys del traspàs – trist traspàs, amb només 28 anys – d’Egon Schiele. Ara que estem vivint uns dies, en que una olor a putrefacta torna a sentir-se amb els discursos conservadors i reaccionaris de sempre – la censura en els cartells commemoratius ha arribat a Londres i a Hamburg – és fa del tot necessari tenir present les obres i el treball de persones com ell. Fins aquí l’apunt introductori.

Autoretrat (1910)

L’expressionisme és un dels moviments culturals que més influències ha generat al llarg dels anys. El mateix David Bowie en la seva època berlinesca, el tenia com a estil de capçalera. Es pot veure l’assumpte en les portades del Lodger (1979) o sobretot del Heroes (1977), o del The Idiot (1977) del seu company de festa Iggy Pop, on les influències d’artistes com Erich Heckel o les fotografies del propi Egon Schiele, es fan paleses.

 

 

 fotografia d’Egon Schiele(1914) i Roquairol d’Erich Heckel (1917)

THE STOOGES

GIMME DANGER

Dirigit per: JIM JARMUSCH

CINEMA DOCUMENTAL

Es va presentar fa uns dies a Cannes i la veritat és que estic patint mals sons des que em vaig assabentar. I no és per què no l’hagi de veure, d’una manera o altre la gaudiré. Baixant-la, en un In-Èdit o en un homenatge al director de fotografia. 

Els somnis xungus son per què en el mon del cinema, la cosa va de mal en pitjor. I no és negativisme. És realisme hardcore. Per molt que la Coixet auguri canvis poderosos en la industria, això és així.

En la presentació Jarmusch va explicar que era un adolescent a Ohio i ells, els MC5 i la Velvet Underground li van obrir la ment.’ Quantes n’aconseguirà obrir ara?

IGGY POP POSA EN BOLES

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

 

L’artista anglès Jeremy Deller l’ha liat organitzant una peculiar sessió de dibuix de figura a l’Academy of Art de Nova York per a 21 exclusius i seleccionats artistes on el model no era altre que Iggy Pop. Als seus 68 anys, al damunt de l’entarimat i de panxa en l’aire tot lo llarg que és ell, 21 afortunades persones van poder realitzar la seva personal obra amb un cos humà que, segons paraules del mateix Deller, ‘n’és un de fonamental per entendre la música rock’.

 

El resultat de la sessió, que s’ha titulat “Iggy Pop Life Class”, es podrà veure al Museu de Brooklyn fent-se extensiva al llarg de l’any a d’altres ciutats dels EUA.

 

Més info del peculiar assumpte aqui.

 

 

 

 

 

VANESSA PARADIS - H&M

 

Avui al sortir del metro: Vanessa Paradis per H&M.

 

La firma sueca lluitant per un lloc en el mercat de la moda amb modelets econòmics i ecològics. Polièster 100% reciclat i de cotó orgànic.

 

 

 

 

 

amb Iggy Pop el desembre de 1999 a París