ESCALFANT MOTORS

DORIO – “SUPER LOVE 3”

A LA VISTA

Sentiu l’olor de l’estiu? L’olor de la pressa per posar-te les calces curtes?

Si no la sens és perquè tens el nas tapat. Però no et preocupis, el nou àlbum de Dorio t’ajudarà a treure moc. Una simfonia de sons d’allò més despreocupats i espontanis a base de fusionar el pop clàssic amb ritmes dance de generosa influència norantera que sortirà la tercera setmana de juny a través de Earth Libraries amb el super nom de Super Love 3.

Dorio és el nom amb el que des d’Austin, el multi-instrumentista Chad Doriocourt i Rachel Rascoe practiquen l’art del collage musical. Van debutar el 2020 amb Yesterday The Sky Was Blue, tres anys després va venir Strawberry Dream i ara arriba la continuació de la travessia estival amb aquest àlbum compost de 12 pistes de les que, dues, ja es poden escoltar: Make My World i aquest Plastic Heart.

Sobre la cançó, Chad explica que va començar a agafar forma mentre escoltava samples de hip-hop dels 90 amb funk dels 70. Després va venir la resta amb una acústica sobre un breakbeat abans de dir-li al bateria CJ Eliasen que hi digués la seva refent el ritme. ‘Sempre que escolto un solo de bateria que m’agrada, al moment em sento inspirat’ diu Chad. També explica que la lletra la va escriure un cap de setmana que Rachel va marxar. És hipocondríac i a vegades li venen arítmies: ‘Quan està ella, em fa cosa actuar com un hipocondríac. M’havia amagat l’aparell de prendre la pressió, m’estava posant nerviós i em pensava que el cor m’anava a explotar. Vaig pensar que ho havia de superar. I vaig aprofitar el moment per escriure Plastic Heart’. Si és que no parem de dir-ho: que tot està en la ment!

              

CAÇANT AL VOL

CHAYSE PORTER – “ENDLESS / BOUNDLESS”

NOU REGISTRE

És un artesà del pop. Li agrada recrear-se en els detalls i es deixa portar per les coses que van passant a cada moment.

Amb un peu a San Francisco i un altre a Birmingham, Chayse Porter ha donat una volta més al seu sistema creatiu per aquest segon treball. Li va venir com una inspiració sobtada i es va posar a treballar ràpidament, sol i sobre la marxa. ‘No volia quedar-me assegut, pensant en una sola idea massa temps i que la inspiració s’esfumés. Per a mi era més important expressar-me de manera immediata que de forma correcte’ explica Porter. El disc es diu Endless / Boundless i sortirà a finals de gener via Earth Libraries.

Aquest Lead Pipe Cinch és el segon senzill que comparteix, després de Rolls Of 35. ‘Seguint el ritme de la rentadora que tenia a l’habitació del costat, vaig començar a taral·lejar la tonada’. Qui no s’ha trobat en un cas semblant? Així el tema comença amb un suau gronxament per acabar llançant-nos a una mena de xuclador, que utilitza per parlar-nos dels perills de l’Amèrica actual, fent un símil amb el títol de la cançó, que agafa el nom de l’argot utilitzat als hipòdroms les primeres dècades del segle XX.

‘Bàsicament, una cingla de plom significa que ho tenen tot resolt. Que està tot lligat i ben guardat’ diu Porter, ‘Ho comparo amb el sistema apanyat dels Estats Units i en com estem de malament els uns amb els altres’. D’aquesta manera, aprofita per dir-nos que no sempre surten les coses com un pensa que sortiran. Interpretació i missatge directe en vena.

CHARLIE REED, APRENDRE HA COMPARTIR

NOU REGISTRE

Sembla que a Luke Trimble li va passar allò que va tant bé, però que ninguna de nosaltres vol que li passi. Haver de començar de nou per culpa d’un desafortunat succés.

En el seu cas, li van entrar a robar a casa. Van desaparèixer entre moltes altres coses, les demos pel disc de Charlie Reed. Però en comptes d’arronsar-se, va treure pit i va comprendre que havia de treballar amb més gent, que col·laborés en la feina. D’entrada, el nom de Charlie Reed ja vol ser una actitud anti-ego. En lloc d’assumir el nou treball de manera solitària, es va inventar aquesta persona falsa per desviar l’atenció sobre sí mateix. El resulta es diu Eddy, que sortirà a finals de juliol via Earth Libraries.

Després de tancar l’etapa anterior amb la seva altra banda, Uh Bones, va fer un gir cap a sons més acústics i relaxats. Per la nova etapa, l’acompanyen Colin Croom (Twin Peaks) a la guitarra i steel guitar, Justin Vittori (Divino Niño) a la guitarra, Nick Beaudoin al baix, Nolan Chin als teclats i Nora Chin a les veus. Després de més d’una dècada a Chicago i totalment integrat en l’escena de bandes alternatives de la ciutat, sembla que Trimble es troba molt a gust: ‘Volia que la gravació sonés clàssica, familiar, però refrescant a la vegada’, explica. I ho ha fet. Les cançons que fins ara ha compartit, transpiren una harmonia atemporal, amb matisos del passat però amb l’entonació justa que necessitem i necessitarem.

Sobre aquest Your Hair Is Nice, el darrer tema que ha compartit diu: ‘Hi ha dues formes d’escriure una cançó.  Bé, en realitat no és veritat. Millor dir que hi ha una forma intencional i una de no intencional, o potser una combinació. Aquesta va néixer d’un riff d’acords oberts amb el que m’estava divertint. És una espècie de cançó sobre l’obsessió. Hi ha una part que inclús diu ‘beuré la teva sang’. També una part sobre el batejar-se. Total, que mig disfressada, en realitat és una cançó sobre lo ridícul del cristianisme. Això és especialment rellevant en mi, perquè vaig créixer en una família molt religiosa. Vist en perspectiva, la cançó esta influenciada pels meus pares que em van portar a menysprear el cristianisme, ha ha ha...’. La seva nova etapa post-trauma, li proba.