ABDOMEN – “YES, I DON’T KNOW”
NOU REGISTRE
Enraonar de tots els mals que
ens assetgen seria molt avorrit si no vinguessin soportats per música com la d’Abdomen.
Les seves lletres poden ser
molt personals, però s’esforcen en assenyalar que l’important és la
interpretació de qui escolta. Recapacitar i rectificar, acció i efecte que
poques vegades es posen en funcionament. El grup holandès de Leeuwarden
presenta un segon treball per convidar-nos en un nou intent. La banda està
formada per Peter van Beets (veu,
guitarra), Ate Kamsma (baix) i Roel Meijer (bateria). Porten mostrant
la feina des de 2016. Van debutar amb Emetophobia
(Geertruida – 2018). Ara han signat
amb FatCat i es disposen a donar
guerra amb aquest Yes, I don’t Know
que ha sortit fa un parell de setmanes.
Han trigat dos anys en
gravar-lo. Expliquen que treballar amb Rasmus
Bredvig eleva el nivell d’exigència fins a l’extrem d’arribar amb una cançó
a l’estudi i transformar-la per complert en 24 hores. L’odissea es va portar a
terme a Tapetown Studio, a la ciutat
danesa d’Aarhus. El resulta s’exemplifica en el tall que dona títol a l’àlbum
comença amb un so metàl·lic per acompanyar a una història tràgica cantada per Peter van Beets en una mena d’agonia
catàrtica.
Quan se’ls hi pregunta pels
seus ritmes accelerats, és Meijer
que explica: ‘La repetició i les sobrecàrregues
estan pensades per a ser alguna cosa en la que perdre’s, en part, inspirades en
el treball de la banda Neu!’ i
afegeix ‘És un reflex del que se sent
quan ets atrapat en mig d’una lluita que et supera: un allau aclaparador de
soroll, confusió i tensió, que sembla anar a més, a mida que passa el temps. És
l’anhel per un punt final, un viatge a un lloc de calma i ordre’.
La tècnica és no deixar ni un segon per respirar. Les tretze pistes que componen el disc, avancen obrint-se pas entre la veu de Peter van Beets i els instruments a tot drap. La tècnica és esperar l’arribada d’un llamp que doni vida en l’actual forma de des-esperança, al nou ésser.
