LA RELACIÓ AMB NOSALTRES MATEIXES

pôt–pot – WARSAW 480KM

A LA VISTA

Les cançons i les distàncies ajuden i a vegades, fins i tot curen.

La banda pôt–pot va descobrint-ho a partir de les seves pròpies experimentacions i ho fan públic amb aquest Warsaw 480km, el seu debut oficial en format LP que sortirà aquesta tercera setmana de setembre via Felte. Tot va començar del treball en solitari de Mark Waldron-Hyden, mentre vivia a Cork, a Irlanda.

Un dia va decidir traslladar-se a terres més càlides i va anar a parar a Lisboa per assistir a una residència artística. Allà va conèixer en un primer moment a Michael Oliver Smith (guitarra) i a Joe Armitage (baix). Engrescats, com sol passar, aviat van reclutar a Elaine Malone i a Sara Leslie per a l’harmònium, més guitarres i veus.

Segons Waldron-Hyden: ‘El disc es defineix per la dificultat emocional i les topografies atmosfèriques. La primera tanda de cançons les vaig escriure sense viure en cap lloc concret, així que crec que tenen un aire efímer. Desenvolupar-les després amb la banda, em va ajudar a processar una època en la que em trobava emocionalment lliure, així que em recorden per igual l’experiència que vam compartir com a unitat creativa i els difícils moments que les van inspirar’.

Han compartit tres primers senzills, WRSW, Sextape i ara aquest 22° Halo, de forta base rítmica, capes de textures metàl·liques i suggestives veus. La pista tracta sobre establir amistat davant del mirall, amb el diable, veure qui ets des de l’altre costat i fugir de la voràgine interior. 

‘En aquell moment, repetia hàbits en forma de cicles que no m’anaven be, i aquesta cançó va ser una de les formes d’admetre’m a mi mateix i expressar-ho per poder canviar. La nit que vaig acabar la lletra, tornàvem a casa després d’una sessió i un halo de 22° brillava en el cel. Era la primera vegada que en veia un’. És així com les cançons i la distancia entre tu i l’halo, ajuden a tirar endavant.

                         

L'ALEGRIA

SHAKI TAVI - “MINOR SLIP”

NOU REGISTRE

L’energia creativa, com l’alegria,  pot ser desbordant en qualsevol lloc. ‘Sempre que sàpigues desplegar-la i aprofitar-la’ diu Leon Mosburg, capo de la banda de Los Angeles, Shaki Tavi.

Els que diuen que no és el seu àlbum de debut, és perquè compten l’homònim que van llançar fa tres anys en format fum, o sigui, digital. Assenyadament, ha posat al carrer via Felte – el segell de Brooklyn ara instal·lat a LA – el seu segon àlbum amb el nom de Minor Slip. ‘Va començar simplement seient i experimentant amb efectes i equips casolans i preguntant-me: I si ho aprofités per divertir-me ‘ explica Mosburg. El període entre les dues gravacions, el descriu ‘d’esgotament i desil·lusió’ alhora.

‘A vegades, el disc el sentia com una càrrega i unes altres vegades com un salvavides. Va ser un procés l’acceptar que passés el que fos’ assegura descarregant-se encara algunes pressions. Amb Leon Mosburg (veu, guitarra) trobem a Nick Logie i Dylan Freeman (guitarres), Dane Meyer (baix), Cara Salimando (teclats) i Marcos Plata (bateria) amb els que va poder sortir de la deriva existencial en la que es trobava.

Muntanyes de guitarres distorsionades emergeixen d’entre les catacumbes. Veus recitades que traspuen ganxos caleidoscòpics a base de vidres de colors que van donant voltes mentre ens perdem reflectits en infinits miralls. #Vull trobar aquest lloc especial / Un lloc on em senti bé / No et vull veure lluny de l’harmonia / Només queda’t aquí en la meva ment# suplica en aquest Breaker, el primer single que va compartir, amb un breakbeat encomanadís. Quin lloc pot ser millor que el no lloc? com diu una bona amiga.

                        

TOTS SOTA SOSPITA

GANSER – “ANIMAL HOSPITAL”

A LA VISTA

L’important és no adormir-se. No saps ni on ni amb què et trobaràs quan tornis a obrir els ulls. Esteu avisats.

Amb les trompades rítmiques de Ganser, no ens adormirem. Alicia Gaines, Brian Cundiff i la nova incorporació Sophie Sputnik, mantenen ferm el timó compromesos amb les castanyes ensucrades. Cops esquinçats que destrien un so fosc per moure de forma més o menys lasciva el maluc, no sigui que ens detinguin. L’ara trio de Chicago d’art rock/post-punk, després de cinc eterns anys, quan van treure Just Look At That Sky, tenen a punt per a finals d’agost Animal Hospital, produït pel seu amic i col·laborador habitual Angus Andrew (Liars) i que els hi torna a posar al carrer el segell Felte.

‘És un àlbum que explora l’espai que hi ha entre l’instint i el resultat. Entre el què som i el que pretenem ser’ ha explicat Alicia Gaines, líder de la banda. ‘Tens instints: coses crues, animals, i després tot els sistemes i formes que construïm, tots aquests somnis de ser civilitzats o el que sigui. Però aquestes dues coses no sempre coincideixen i el temps no s’atura. Ho destrueix tot, lent i silenciosament, com l’aigua per les parets. I tots som allà, fent tot el soroll que podem fer, tractant d’esbrinar en quin costat del vidre ens trobem’.

Han compartit un parell de talls, Black Sand i aquest Discount Diamonds que amb un enganxós groove, se’n foten de la tendència d’una generació que es queixa de la següent. Qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra, diuen. 

                        

ODONIS ODONIS, CYBER-POP DE DARRERA GENERACIÓ

NOU REGISTRE

Els canadencs Odonis Odonis, presenten el seu cinquè àlbum, Spectrums. Un disc carregat de batzegades darkwave que ens recorden que encara no està tot dit. Si més no, respecte el missatge, que menys alegre, serà de tot tipus.

La intensitat de More dissipa qualsevol dubte sobre un altre estil de música que perdura viu i eixerit com si tal cosa. Un ritme de bases sintetitzades que no deixen de repicar alimentant les bateries, fins que sona el darrer cop seqüenciat. Cada un dels temes suposa una nova trepitjada d’accelerador, com amb Laced in Leather. Dean Tzenos i Denholm Whale amb l’industrial Get Out, esmolen els teclats per no afluixar abans no desendollen amb Salesmen, un techno-house d’alt voltatge. Van avançant temes acompanyats de vídeo, amb imatges com les de Adam Seward i Juliana Carlevaris per aquest More. L’edició en vinil per final d’anys via Felte Records.