FIRA DEL DISC

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

XVIII FIRA INTERNACIONAL DEL DISC DE BARCELONA

 

3,4 i 5 D’OCTUBRE – ESTACIÓ DEL NORD

 

Fa uns dies m’explicaven que hi ha un grup de francesos - per la seva qualitat de venedors tenen el privilegi de ser dins el recinte de la Fira abans no s’obre - que quan el popular “holandès” arriba i planta la seva extensa taula amb les caixes de discos a 3 euros al damunt, aquesta colla s’amuntega ràpidament allà i en un parell de minuts poden arreplegar-ne 200, i que no són precisament els de Juanito Valderrama. 

 

 

 

 

El que m’ho explicava, em deia que s’havia de fer alguna cosa per a què això no es repetís o com a mínim, vedar-los la compra. 

 

Una nova fira de venedors de vinils ens observa de prop.

 

 

 

 

 

3a. TROBADA DEL DISC DE LLEIDA

 

 

De divendres a diumenge al recinte de la Fira de Lleida i dintre del certamen de Lleidantic i Lleida Retro, hi haurà un espai destinat als col·leccionistes de vinil. Una nova ocasió per trobar interessants peces i per destrossar-nos els genolls ben a gust.

 

 

 

FIRA DEL DISC DEL COL•LECCIONISTA DEL DISC, EL CD & EL “K7” DE RUBÍ

29 – 30 DE JUNY

 

Hi ha esdeveniments que s’organitzen de la mateixa manera que una costellada. I ho penso de bon rotllo. Tota aventura que comporti afició a la música i especialment en format vinil, em mereixen tot el meu respecte i suport. Però, és que a vegades, hi posem tan poques ganes. Espero i desitjo que la fira tingui millor aspecte que el cartell o la web dels organitzadors. 

 

 

 

FIRADISC ( 2 )

Aquesta setmana parlava amb un dels privilegiats (o no) que treballa al carrer Tallers. M’explicava la seva desesperació i la seva teoria sobre el desenllaç final dels diferents suports musicals i dels propis músics. Les grans companyies, i no només les grans, tan sols estan pels diners. Voler veure un rastre de sensibilitat en elles, és com voler veure un de vergonya en un polític. Per altre banda, els músics, cada vegada més, utilitzen el recurs de l’autoedició i la venda d’aquesta a traves de la seva pàgina a internet. I així va acabar descrivint-me el futur de la botiga i en conseqüència de les que hi anem anant, més o menys sovint, a “fer gasto”. 

També dels col·leccionistes va dir-ne la seva. Aquest grup d’éssers malalts capaços de vendre’s  el marit o a sa mare a canvi de poder escodrinyar en una pila de discos. 

 

I avui  he pogut calmar aquests instints al FiraDisc.

 

XII FIRADISC

COTXERES DE SANTS

Des d’aquesta tarda i fins diumenge, s’instal·la un petit i modest paradís a l’edifici de les antigues cotxeres de tramvies al carrer de Sants. Però no pel seu reduït espai o els humils expositors, es poden deixar de tenir experiències satisfactòries assegurades i de gran nivell d’excitació.

 

24È FESTIVAL INTERNACIONAL DEL DISC – PERPINYÀ

Aquest cap de setmana a la ciutat nord-catalana de Perpinyà hi ha hagut vinil per donar i vendre. Gran notícia.

Però... per a quan el cartell en la llengua del país?

 

(cartell homenatge a Moebius, traspassat aquest any, realitzat per Jean Solé d’un disseny de Pascal Mezzo)

XIII FIRA INTERNACIONAL DEL DISC ( 2 )

BARCELONA

05/06 – 05 – 2012

Després de passar forçosament per taquilla – pago per anar a gastar, increïble però cert – i haver de fer l’inevitable cua dels més matiners, participo de la festa del vinil. Regatejos, salutacions, ...mal de peus.

La majoria de cubetes son de bandes dels 60, dels 70 i dels 80, a més dels gèneres específics com el jazz o les bandes sonores. Res de grups com Stereolab, Mogwai, o de segells com Matador, Cherry Red o estils com el ‘shoegaze’, o el que es va dir ‘post-rock’ per posar uns exemples. Res més enllà dels 80.

Especulació vinílica?

El millor stand (Velvet U – USA)...

... i la millor concentració.

XIII FIRA INTERNACIONAL DEL DISC

Demà comença una nova edició i com tants altres formats de cultura, aquest de ben segur que patirà. Però hi tornarem a anar. Tornarem a remenar. Tornarem a comprar.

Pura militància.

FIRA DEL DISC DE BARCELONA

Com qualsevol persona normal que pateix passivament aquesta mal denominada crisi, vaig fer els meus números i vaig decidir la quantitat a gastar. Tot i que la xifra va haver de baixar considerablement respecta a la de l’any passat, no em vaig poder resistir a passar una estona sota els efluvis que desprenen uns quants milers de vinils agrupats en un sol espai. Així doncs, i després de passar pel peatge de l’entrada, vaig començar el pelegrinatge. Mai millor dit. Com que no escriuré aquí l’avorrida llista de les meves compres, expressaré les diferencies detectades respecta la darrera edició i, per què no?, les que m’hauria agradat no detectar. Del primer grup son: que han baixat considerablement el volum de la “música d’ambient” (quin horror d’expressió), que els expositors estan molt més oberts a fer-te una rebaixa en els dilatats preus dels discos (he dit molt més?) i, per acabar, la visió de parelletes perdent la virginitat penetrant en el món del vinil. I les del segon grup: que els discos considerats rars continuen pels núvols, que segueix havent grans buits en determinats corrents musicals, l’habitual deliri en l’stand de “l’holandès”, la sensació de que hi havia menys expositors (maleïda sensibilitat) i els coneguts que et vas trobant i que sempre et fan la mateixa pregunta:

- Què? Has trobat coses?

- Que sííííí!!!!