MALEÏDA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

ALIEN BOY – “YOU WANNA FADE?”

NOU REGISTRE

Continuen fent música com si fossin a la universitat. Mantenen fresca la banda sonora de la generació dels ni-ni. No sé si això és bo o dolent.

Aquell personal, d’actitud resignada, molt preocupats per si trobaran feina o passaran a ser un número més a la llista dels que viuen de l’estat. Recordem-ho: aquest estat que tant ens estima i ens cuida buidant-nos el cervell. No hi ha mala intenció cap al quarteto de Portland. Alien Boy, des que van sortir de l’ou el 2015, simplement capturen l’esperit amb eufòria melodramàtica. Guitarres hereves del pop-punk de les bandes de cabells grocs dels noranta. Parlen de desesperació, d’amors impossibles i de desenganys damunt de fantàstics murs de reverberació. Va bé.

(fot Frank Martínez)

La cosa forma part del seu tercer disc que es diu You Wanna Fade?, al carrer des de fa un mes via Get Better Records. El van enregistrar amb el suport d’un munt de gent: Andy Rusinek, Phil Jones, Nathan Tucker i el mateix Caleb Misclevitch que amb AP Fiedler i Sonia Weber aixequen aquesta electrificada xarxa amb les seves tres guitarres. És la mateixa Weber que explica sobre el disc: ‘Estava analitzant els discos que més escolto darrerament: el primer de Third Eye Blind i el Siamese Dream d’Smashing Pumpkins. Volia capturar aquella grandesa, aquella mena de cosa amb molta dimensió, però més esplaiat’.

#Ni se’m a passar pel cap que dormiria sola cada nit / Que tornaria a fumar sola per sentir el temps / Que odio cóm em sento al veure la meva vida passar# canta Sonia Weber mentre s’enfila en aquest Changes. La necessitat d’omplir d’amor les nostres vides continua sent el missatge. Com fer-ho si hem perdut l’actitud de mirar al nostre voltant sense que ho faci la maleïda "intel·ligència artificial" per nosaltres?

                      

MILLOR RIURE QUE PLORAR

HIT BARGAIN – A DOG A DEER A SEAL

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Van començar etiquetats com a queencore, fent trampling en els directes amb gent del públic i cagant-se en la decadència del sistema

De tot això, actualment mantenen la darrera preferència i continuen amb el trallat post-punk de tota la vida. Son Hit Bargain, un quartet de Los Angeles amb les esquenes carregades d’experiència: Nora Singh (veu) de These Are Powers, Mike Barron (guitarra i veu), Sean Monaghan (baix) de Cold Beat i Anton Hochheim (bateria) de The Pains of Being Pure at Heart i Beach Fossils.

Van debutar amb un EP homònim el 2016. Dos anys després, treien el seu primer àlbum, Potential Maximizer. Amb l’atac extraterrestre pel mig, no és fins ara que han pogut enllestir el seu esperat segon treball, aquest A Dog A Deer A Seal. Deu temes de brillant art-punk que sortirà a mitjans de novembre via Get Better Records.

Fan servir la formula de mesclar ansietat generalitzada + sentit de l’humor = salut. Per exemple: El nom de la banda el treuen d’una botiga “99 centaus” d’Echo Park. Pel títol de l’àlbum, s’han inspirat en la recepta del vi d’arròs xinès Tezhi Sanbian Jiu (Vi de les Tres Cigales) que conté penis de cérvol, de gos cantonès i penis de foca. Per rematar-ho, ho relliguen amb la fantasia apòcrifa que representa als poders executiu, legislatiu i judicial d’un govern, en aquest cas, el dels Estats Units. I així tot.

A través de brogits bellugadissos, transmeten missatges on qüestionen aquest mon suposadament real. Han compartit un primer tema, Degree Degree, amb un vídeo de suport dirigit per Katharine Antoun. Explica Nora Singh: ‘Vam distribuir totes aquestes andròmines inútils d’Amazon, les que va aconseguir el nostre bateria Anton, i senzillament vam passar el dia menjant entrepans i rient uns dels altres mentre filmàvem. La intenció és qüestionar lo estrany, divertit i angoixant que pot arribar a ser el capitalisme tardà’. Millor riure que plorar. I amb la música de Hit Bargain, immillorable.

FRESH, VERITATS A COP DE POP

NOU REGISTRE

La grandiositat del pop consisteix en que a través de la seva música, pintura o el que sigui, pots desfogar-te amb un punt d’alegria. Així ningú pregunta ni  t’emprenye.

Fresh son un cuarteto de Londres creat el 2015, que practiquen un punk més pop que punk. Esmolades guitarres al davant d’una percussió sincopada, cors pimposos i la fantàstica veu alta i clara de Kathryn Woods, autora de la majoria de temes. Han editat un parell de grans, el primer de títol homònim i el segon, Withdraw. L’abril de l’any passat van llançar l’EP The Summer I Got Good At Guitar i ara per a primers de juliol presenten Raise Hell, novament via Specialist Subject i també Get Better Records. Un nou treball amb onze vibrants cançons que reboten les unes amb les altres en un continu ball energètic.

Babyface el presenten com el single principal, quan en realitat podria ser-ho qualsevol altre dels onze talls. Woods explica d’ell: ‘És una cançó sobre tenir la ment sobreestimulada i subestimulada al mateix temps’. O sigui, que sembla que totes haguem de ser molt sàvies i en realitat, només les veiem passar i no aprenem una merda.