PATIR PER FER LA FEINA

WUT – “MINGLING WITH THE THORNS”

A LA VISTA

El terceto de Vancouver WUT, fa que revisquem el so de les bandes de Cherry Red, Sarah Records o les primeres de Flying Nun dels 80.

Però no només això, i aquí rau el seu valor, també el posa al dia. Van aparèixer el 2018. Dos anys després llançaven NOW en un cassette auto-editat que van acompanyar de 10 vídeos, un per cançó. Ara tenen a punt aquest Mingling With The Thorns que la guitarrista Kaity McWhinney (Knife Pleats, Love Cuts), la baixista Tracey Vath (també Knife Pleats, Love Cuts) i Lauren Smith, bateria, (Tough Age, Jock Tears) van generar mentre esperaven que les deixessin sortir, a base d’anar-se enviant innumerables mails des de casa.

Apareixerà la tercera setmana d’agost via HHBTM Records (Happy Happy Birthday To Me), onze nous talls que es troben en algun punt entre l’indie-pop de Marine Girls i Beat Happening, perfectament estructurades, producte del seu amor per aquells sons que no per eixerits, no contenen també unes lletres compromeses on qüestionen la societat capitalista i la nostra complicitat envers les seves conseqüències que anem veient dia sí dia també.

Presenten aquest tema, el que dona nom al disc, amb un vídeo que van filmar l’any passat mentre eren de gira i aprofitant que passaven a prop de The Enchanted Forest a Revelstoke. ‘És on hi ha l’antiga casa de l’artista Doris Needham, qui la dècada dels 50 va crear els personatges del conte de fades que es veuen en el vídeo. Encara que sembli que estàvem soles, el parc era ple de gent! Cada vegada que rodàvem, teníem a un grup de pares esgotats i de nens queixant-se esperant que acabéssim, per poder ells passar. No se si era la calor, el preu de l’entrada o que les figures no els convencien, però els nivells d’estrés en el parc eren pel núvols! explica Tracey. Personalment, vaig rebre tantes mirades assassines i comentaris desagradables dels que passejaven, que vaig acabar passant una molt mala estona’.

Que no pateixin que en el vídeo no es nota gens el mal rollo. Avui dia no cal anar a un parc encantat per passar-ho malament.  

         

PENJADES DE LA CALIDESA ANALÒGICA

THE GARMENT DISTRICT – FLOWERS TELEGRAPHED TO ALL PARTS OF THE WORLD

NOU REGISTRE

No sempre cal mantenir-se lluny de la família. A vegades el vincle de sang pot servir d’alguna cosa més que per patir el dinar de Nadal

La membre fundadora dels infravalorats The Ladybug Transistor, Jennifer Baron, té una molt bona relació amb la seva cosina Lucy Blehar. Tant i tant que no s’ho pensen dues vegades a l’hora de treballar juntes.

(fot Nicole Czapinski)

Així, al costat de Gary Olson (company a The Ladybug Transistor), Kyle Forester (Crystal Stilts) i Shivika Asthana (Papas Fritas) formen The Garment District, que aquest passat divendres i via Happy Happy Birthday To Me Records (HHBTM Records) ha llançat el fascinant Flowers Telegraphed To All Parts Of The World.

Baron és una viciosa de col·leccionar instruments que només carburin analògicament, especialment teclats. Per això aquest so càlid. A part dels seus Vox Super Continental dels anys 60, un Wurlitzer, el Korg CX-3, Casios varis, un ampli Fender Vibrolux i una Rickenbacker 360 Fireglo entre altres, va poder incorporar a la gravació altres que li van deixar, com un Roland 505 Paraphonic dels anys 70 que com explica ‘el considero el sant greal en termes de l’edat d’or de l’univers dels sintetitzadors analògics’. Un altre aspecte que explica que la va ajudar a aconseguir aquests sons específics, son els pedals de guitarra dels anys 60 i 70 ‘que també vaig agafar del meu amic Gregg Kostelich de la icònica banda de Pittsburgh, The Cynics i que ara dirigeix Get Hip Records’.

L’àlbum el van enregistrar a l’estudi que el també amic seu, David Klug té a Mount Washington del mateix Pittsburgh. En el ja existent ambient distès, es van afegir Dan Koshuter (guitarra, veu), Corry Drake (baix), Greg Langel (teclats, guitarra), Sean Finn (bateria) i Alex Korshin (veu) per diferents contribucions en alguns dels talls. ‘L’objectiu era aconseguir una qualitat de so càlida i tridimensional en el LP, i que funcioni com un tot, però també de cançons que es puguin sustentar per sí mateixes’ explica Baron.

D’aquest Left On Coast, comenta: ‘Comença amb una demo que vaig gravar a casa, que va servir de inspiració pel tros introductori que et transporta a la principal. Vaig pensar en Ronnie Lane i Kenney Jones per a la secció rítmica i li vaig suggerir a Corry que el seu baix Mustang sonés com el de Ronnie. La lletra està inspirada en la meva admiració pel foto-periodista W. Eugene Smith, que va treballar en projectes colossals a Pittsburgh i a Nova York, les dues ciutats que més m’han influït’. Experimental-pop de textures càlides i aglutinants.

ELS CLÀSSICS MAI FALLEN

NOU REGISTRE

Ojo que aquest estiu s’ha editat aquesta joia. David Gedge i els seus, han tornat a fer de les seves

Tal i com ja van fer amb Hit Parade el 1992 – any tristament recordat – The Wedding Present repeteix la fórmula. Amb les dues cançons llançades per mes, l’any passat, escrites per Gedge i Jon Stewart (guitarra dels Sleeper) presenten aquest 24 Songs – en realitat son 29 per l’afegit de 5 bonus tracks – una mena de llampant recopilació que recull la inigualable energia de Gedge, com a únic membre original, de la mà del segell HHBTM Records.

Gedge explica la forma que va descobrir per editar l’àlbum: ‘Quan va arribar el moment d’aplegar-les, vaig decidir no seqüenciar-les per ordre cronològic. Amb 6 cares de vinil, tens 6 «principis» i sis «finals» per jugar i vaig creure que podia construir algun tipus de viatge musical i que l'oportunitat era massa bona per deixar-la passar’.

Els temes afegits, inclouen el llegendari White Riot dels Clash, A Song From Under The Floorboards dels Magazine o Teper My Hovorymo amb l’acompanyament del primer guitarrista de la banda Peter Solowka.

El treball ve en mil formats, incloent un box set amb els singles de vinil o directament en un triple vinil. El novembre tindrem una nova ocasió per veure’ls i escoltar-los en directe pel nostre país, i encara que venen sota la protecció del 'padrí' de la ciutat, aquesta vegada serà en condicions normals. Serà el 19 a la Sala Upload de Barcelona i el 22 a la 16 Toneladas de Valencia.