DISCOS
Aquesta banda de Boston formada
per Ash Bowie, Mitch Easter i liderada per Mary
Timony que venia fent soroll des de l’escena punk de Washington amb l’all-female Autoclave, la passada dècada dels noranta va tenir l’oportunitat de
produir dos discos com dues gemes. Després de l’EP Pirate Prude (1994), editen The
Dirt Of Luck (1995) i el 1997 treuen aquest The Magic City que els converteix tant sí com no, en una banda tan
perfecta com poc reconeguda.
Vuit temes a la cara A i set a la B
si compto Revolution Of Hearts Part I i II separades al final i principi de les
dues cares del disc. Bell i fosc, simple i complex, figuratiu i abstracta,
sobri i salvatge, ho és tot a la vegada. El geni de Mary Timony es desfà de parsimònies i rucades per compondre un
àlbum inspirat a partir de recollir i utilitzar totes les influències
existents, des del so alternatiu imperant en aquell moment fins a
l’experimentació, passant de camí per algun paratge de, per què no?, fins i tot
un so Canterbury per exhumar
sensacions oblidades. Guitarres i teclats es barregen amb cítares, chamberlins
i sitars creant una amalgama de paisatges sonors lligats un darrere de l’altre
com si fos la visió d’un viatge cap a terra d’enlloc.
