HE'S GREAT

AITIS BAND – “IV”

A LA VISTA

Fan una música cinematogràfica, atapeïda d’imatges absurdes i recargolades, que utilitzen per enriure’s del mort i del qui el vetlla. La genialitat els pot.

El terceto de Chicago Aitis Band fan un pop-electrònic ballable, d’anar carregat i perdre aquest mon de vista ni que sigui per l’estona que duren els seus àlbums. Porten des de 2019 fent directes, amarant-se i amarant a tot Déu que els va a veure i escoltar, dels aires de la cultura de club. La formació es manté amb els ex-Joan Of Arc, Bobby Burg (baix) i Melina Ausikaitis (veu, falsa guitarra), més l’artista visual Ray Boychers (Roland EG-101, microKorg).

Han anunciat la sortida del seu quart disc, que han enregistrat a Chicago i els hi ha produït el seu ex-company de banda Nate Kinsella que repeteix i comparteix la mescla amb Ray Borchers, realitzada als mítics espais Roulette de Brooklyn. El llançament està previst per a mitjans d’octubre via Ernest Jenning Record Co.

Han compartit un parell de pistes, Screenplay, amb un fantàstic vídeo dirigit per Jennifer Reeder en el que han pillat coses de mestres del fer por com Alastair Crowley i Dario Argento, a l’estil del clàssic de Brian De Palma Carrie i He’s Great del que la banda argumenta: ‘No relativitzes amb el teu diari? No escrius coses com “Em peto de riure” mentre escrius que ells també ho farien si el coneguessin?’ L’artista experimental Exyl Space va crear aquest vídeo on presenta una delirant trobada adolescent al camp amb una llanterna fent les típiques ruqueries mentre Melina Ausikaitis va dient: #He’s great#.

                          

A PORTA TANCADA

TUTUPATU – “IV”

NOU REGISTRE

Què vol dir Tutupatu? Per què al seu àlbum de debut li diuen IV? Preguntes que deixen palès que, en la música, el de menys, son les paraules.

Tutupatu, son un terceto de Madrid, que responen als noms de Tomás Garrido, Matías Tangerina i Olivares. Fan música experimental fortament influïda pel free jazz i el krautrock, que un dia van decidir deixar-se anar i veure que sortia. Ara només esperem que decideixin deixar-se anar, moltes més vegades.

Venen de diferents històries, de denses dimensions. Però no és fins quan decideixen tancar-se 3 dies i 3 nits senceres per posar-se a proba, que no es van adonar del que eren capaços d’aconseguir. Feia un temps que ja anaven al darrere de fer alguna cosa diferent. Però necessitaven un espai, amb lo que van muntar el seu particular estudi de gravació i així poder tancar-se durant 72 hores sense que ningú els emprenyés.

Es van procurar una il·luminació suau, van pujar al màxim el volum dels equips i el resultat ven ser 32 pistes en les que saltaven xispes per tot arreu. Els estats de consciència alterada campaven al seu aire. El sentit era fiscalitzat per cada una de les notes que anaven creant. El viatge triomfava. El viatge es diu IV i els hi ha editat fa 15 dies el segell de San Francisco Broken Clover Records.

En una entrevista per a una web anglesa, ho expliquen: ‘Vam començar a improvisar i vam descobrir que tot fluïa de manera molt fàcil i lliure, i vam veure que teníem algo molt únic’ i continuen ‘Realment vam gaudir de la sensació de vertigen de no saber què passarà. És com caminar sobre una corda fluixa, només que els tres estem a la mateixa corda, és fosc, hi ha soroll i alguna persona decideix moure la corda només per diversió’.

L’objectiu era que la suma fos més que les parts individuals. Notar que cada cançó va sola i que ells només son les eines que permeten que això passi. Com a exemple, els algo més de 8 minuts d’aquest Herba Roko, el tall amb el que tanquen l’àlbum i amb el que s’hauria d’obrir la porta.