EL VICIÓS D'EN MARTIN LUTHER KING

PER LLOGAR-HI CADIRES

L’escàndol no és que cada setmana hi hagi algun sonat que es carregui amb un fusell automàtic un grapat de persones innocents. L’escàndol és que Martin Luther King s’ho passes bé. Un informe de l’FBI ara explica que Luther King participava de festes on es va observar que ‘es produïen una varietat d’actes sexuals, desviats del normal’ i també fa safareig amb una suposada relació amb Joan Baez – clar, una altra comunista.

fotografia de 1966

L’informa, que data del 12 de març de 1968, poc abans de ser assassinat a Memphis i que va ser tret a la llum la setmana passada, forma part del darrer paquet de paperassa desclassificada referent a l’assassinat de John F. Kennedy.

I també forma part de l’era Trump, treure documentació macarrònica per a que tots els seus votants es posin calents imaginant-s’ho. De sobres era sabut que J. Edgar Hoover, director de l’FBI de 1935 a 1972, li podia dir a Luther King, de tot menys guapo. Era d’aquests que veia comunistes per tot arreu i si li convenia falsejar els fets, doncs ho feia i es quedava tan ample. Què em recorda?

BUTIFARRA

RUMIAMENTES I BARRINADES

A partir d’aquesta històrica  fotografia, em ve al cap un suggeriment per a la gent de la televisió autonòmica pública, és igual la 3, la 33 o la 333. Ara per Nadal es treuen de la màniga per omplir temps de manera barata, concursos de dubtós interès i, molt humilment, jo els hi proposaria fer-ne un de botifarres. A veure qui la fa millor, i això sí, dedicada. La originalitat puntuaría.

Joan Baez, dedicada als fotògrafs del fossat del Palau d’Esports de Montjuic el novembre del 1977 en la seva històrica primera actuació al nostre país

 

La cantant, té previst venir a Europa el setembre i octubre vinents i, de moment, té quatre dates al Royal Albert Hall i sis a L’Olympia. 

 

A Foley Square de Nova York ara fa dos anys acompanyada de Dirk Powell a la mandolina en suport al moviment Occupy Wall Street

 

JUDY RODERICK – WOMAN BLUE / 1965 (VANGUARD)

Va enregistrar aquest segon àlbum amb només 22 anys i la seva força interior l’arrenglera amb Karen Dalton, Vashti Bunyan o una Joan Baez, tot i que en un registre no tant hippie i més d’arrel tradicional americana. La barreja perfecta de blues i folk, aquella que quan la naturalesa es posa d’acord amb tu et permet donar a llum una obra eterna. Tot i la seva extraordinària qualitat, sempre s’ha mantingut en un discret però seductor pla. D’aquelles vides que sense fer soroll omplen la història d’interessants i sucosos episodis, des dels seus inicis, amb brillants actuacions en els més prestigiosos clubs de la Costa Est com el Club 47 de Cambridge o el Cafè Au Go Go de NY, fins dècades posteriors amb la banda de rhythm and blues que va crear amb Dexter Payne, la Judy Roderick and The Forbears, amb col·laboracions per part del mateix "Mac" Rebennack.

Va morir el 1992 amb 49 anys.