AMB BON ROTLLO

GOLDEN APPLES – BANANASUGARFIRE

NOU REGISTRE

No serem nosaltres qui diguem com estan les coses. Deixar-nos arrastrar pel pessimisme no ens portarà al paradís

‘Si surts al món i hi aboques males vibres, crec que això tindrà un impacte, i crec que a la inversa també funciona. Ara mateix, ser conscient d’això i de la forma en que et comportes, és casi una responsabilitat’ explica Russell Edling de la banda de Filadèlfia Golden Apples.

(fot Kim Ramsey)

Tenen a punt el seu tercer treball, Bananasugarfire, que sortirà a finals de mes via Lame-O Records. Va ser enregistrat en tres llocs diferents: a Metal Shop amb Zack Robbins (de Superheaven, Slaughter Beach Dog i Spirit of the Beehive), a The Bunk amb Matt Schimelfenig (de Gladie i Three Man Cannon) i a la casa que comparteixen Edling i Gallagher. ‘Aquest disc es viu com a banda i com el d’una altra persona que agafa forma. Volia el millor de tots dos mons, gravar correctament amb la banda a l’estudi i després passar un temps tocant pel meu compte, com vaig fer amb el meu primer disc’.

Amb aquest àlbum, Russell Edling (Kite Party, Cave People) ha volgut consolidar el grup, fent-se amb una banda real: el baix de Matthew Scheuermann (Lowercase Roses), la bateria de Melissa Brain (Goshupon, Amanda X, Yankee Bluff, Cave People) i la guitarra de Mimi Gallagher (Year of Glad, Cave People).

Han compartit un parell de temes, Sugarfire i aquest Waiting For A Cloud, de la que Edling comenta: ‘Tracta sobre com l’amor és realment màgic, desafia els obstacles i domina per complert a la tristesa. L’amor incondicional arriba i de sobte tothom se sent diferent. És imprevisible, però com deia Daniel Johnston, l’amor de veritat al final et trobarà’.

Explicava Edling que abans tenia por de dir coses bones en una cançó, quedava nyonyo. ‘Sempre pensava que parlar de depressions era el més valent, però ara veig que no, que és molt més arriscat i intimidatori expressar bon rotllo’. Està clar que anar de xungu per la vida, sempre ha estat una simple defensa.

CLARIVIDÈNCIA

NOU REGISTRE

A no ser que siguis molt observadora i captis algunes de les poques essències que hi quedin, està clar que la majoria de grans ciutats, han perdut la seva personalitat i humanisme

D’aquí el degoteig actual de persones cap a altres llocs més humans. Un exemple el podríem trobar en la banda amb base actual als afores de Filadèlfia liderada per Jake Ewald, Slaughter Beach, Dog. 

Han confirmat que tenen nou treball a punt on se'ns rebel·len més que mai, influències de Neil Young o Randy Newman, músics que ha explicat, escolta des que va tornar al seu antic feu, les muntanyes de Poconos, a hora llarga de Filadèlfia. Sembla que a ell també li ha arribat el moment d’adonar-se el poc que ofereixen les grans ciutats.

L’àlbum porta per nom Crying, Laughing, Waving, Smiling i surt, com no, la tercera setmana de setembre via Lame-O Records, segell amb el que porten treballant des dels inicis, el darrer dels quals va ser At The Moonbase, de 2020. En aquest single avançat, Float Away, que Ewald el descriu com una cançó punyent, canta ‘We’re never gona make it back to New york now’. Així de clar ho veu.