EN SITUACIONS DIFÍCILS... MILLOR BAIXAR DE LA TAULA

ACID TONGUE – “ACID ON THE DANCEFLOOR”

NOU REGISTRE

Son de Seattle, però van sortir de Los Angeles. Tot el que per allà ha fet història, ho han pillat. Son com una esponja.

Amb una mica de psicodèlia-tardana, glam a dojo i un posat punk, Acid Tongue diuen estar re-definint el so de Seattle. Acaben de treure el seu quart àlbum, aquest Acid On The Dance Floor, via Le Cèpe Records per Europa.

Es van formar el 2015 i van crear el seu propi segell, Freakout Records, amb el que han editat Babies (2017), Bullies (2020) i Arboretum (2022). Amb aquest quart àlbum, els dos membres fundadors, Guy Keltner i Ian Cunningham evoquen temps passats a la vegada que aporten una certa frescor, en part responsabilitat dels seus orígens californians i dels aires més amargs de la ciutat de l’est del país.

Cada cançó del disc és un episodi d’una crisi diferent. Keltner explica que el single Acid On The Dancefloor està inspirat en els excessos i efectes posteriors a prendre àcid durant una època de la que la que no sap si riure o plorar. ‘La vaig escriure en el menjador de casa. Mentre creava la demo, vaig començar a cantar enfilat a sobre la taula. Va arribar la meva dona i em va trobar cridant #Estic en mig d’un trio en àcid a la pista de ball#’. Desconeixem si continuen sota el mateix sostre.

            

NEW WAVE: AQUELL PRODIGI

METRO VERLAINE – “POP SAUVAGE”

NOU REGISTRE

No se si serà sauvage o no, el que sí que s’escolta és pop de tota la vida, injectat de new wave i post-punk de quan per allà governava el pobre Mitterrand i aquí el Pujol, pobres nosaltres.

És que hi va haver uns dies en que en els bars de moda sonaven un munt de bandes franceses, Telephone, Indochine, Gamine, que es feien amb un merescut lloc entre les catalanes i les espanyoles, quan aquestes encara feien coses dignes. Es diuen Metro Verlaine i volen fer que la new wave torni a sonar als bars. Abans plourà a bots i barrals.

(fot Ella Herme)

Son un quartet d’Évreux – a mitja hora a l’oest de París – comandat per Axel Desgrouas i Raphaëlle Fromage. Estan en funcionament des del 2013 quan es van conèixer després d’un viatge a Londres. Després de Cut-Up (Hold On Music – 2018) i Funeral Party (Le Cèpe Records – 2022), ja tenen a punt nou disc, que es diu Pop Sauvage.

L’han enregistrat als estudis Quiksilver de St. Jean-de Luz al País Basc francès – no he entès mai com es pot ser de dos llocs a la vegada – de nou acompanyats del productor Charles Rowell (Crocodiles) que sortirà a mitjans de febrer via Le Cèpe Records. És un àlbum que va a la recerca de la llum amagada en els records amargs. En aquest Birthday Party per exemple, parlen de la soledat i la melancolia d’una manera que amb unes potents bases de synth-pop, fan que aquests sentiments siguin la millor cosa que ens pot passar.