JOE ZIFFER – “LONG SHADOWS”
ALTRES REGISTRES
Estàvem
sopant quan ens van parlar de com s’havien estomacat Anton Newcombe i Ryan Van
Kriedt dalt de l’escenari de Melbourne. No donàvem crèdit.
A qui sí
li donem crèdit i amb els ulls tancats, és al músic d’Adelaida Joe Ziffer. Té a punt el seu
primer àlbum. En ell s’hi poden escoltar les històries que qualsevol de
nosaltres podem viure un dia de cada dia (o casi): els capritxosos canvis d’humor, un
gat vell dormint a la falda o la pau que dona el crepitar d’una llar de foc. Joe Ziffer és un músic que fins ara ha
estat ocult. Al seu perfil a les xarxes en dona raons: ‘El
2020 vaig començar a enregistrar algunes de les cançons que havia escrit en
anys anteriors a l’habitació de les visites. Algunes ja les vaig descartar,
altres les vaig mantenir a resguard, altres van servir de inspiració per a
noves idees, però deu d’elles van resultar bastant aprofitables […] Existeixen en el meu particular món des de fa molt de temps i va ser emocionant (i estrany) compartir-les’.
Son deu cançons, en aquest cas molt DIY, escrites
i enregistrades per ell mateix a casa seva amb algunes col·laboracions, com les
de la veu i flauta de Lucy May i Elusive Radar en el teclat i el baix en
un parell de temes. Les comparacions son odioses, però en aquest cas, pel fet
de ser un autor dels que va a la seva bola, ens carreguem de desvergonyiment i
direm que li trobem té un punt – un de sol – a lo Syd
Barrett o Kevin Ayers.
Ha compartit Night Falls Fast i aquest tall Ouroboros, que comença amb una tonada plàcida i acaba en un esclafit psicodèlic, de la que Ziffer explica que 'tracta de empaitar-se la pròpia cua'. A les deu cançons, agrupades,
li ha dit Long Shadows i sortiran en format cassette demà, via Tenth
Court Records.
.jpg)
