BALLEM MENTRE PUGUEM

TVOD – “PARTY TIME”

NOU REGISTRE

El títol d’aquest àlbum, sona com una broma, però no ho és. La cosa és molt seriosa.

És el tercer àlbum de la banda de Brooklyn TVOD – TeleVision OverDose –  i li han posat Party Time. El van enregistrar, totalment en viu, a Gamma Recording Studio de Montreal amb la producció de Félix Bélisle i Samuel Gemme i ha sortit via el segell alternatiu Mothland. Son Tyler Wright (veu), Serge Zbrizher (guitarra), Denim Casimir (guitarra), Micki Piccirillo (baix), Elizabeth Wakefield (baix), Jenna Mark (veu i sintetitzadors) i Mem Pahl (bateria, sintetitzadors).

Onze talls en trenta dos minuts d’accidentades guitarres, teclats fora de control, veus esquerdades i ritme desesperat.  Els mateixos onze talls amb lletres desmoralitzadores i un únic missatge: anem a prendre pel cul, però ens trobaran de festa. Aquest segle XXI havia de ser el que ens faria a tots sants i el que ens ha fet és més encantats, tòtils i ignorants. És un àlbum per plorar mentre gaudeixes d’una explosió d’alegria pel final del patiment. És un disc per a clubs a vessar de cossos suats on finalment alliberar-nos.

#Mo mentiré / Et diré perquè / Oh, per favor no ploris / només soc un tros de merda / Però no vull morir# canten a la vibrant i refotudament divertida MUD, mentre que amb Pool House es sinceren #Ja no vull ser aquí / Realment m’estàs deprimint / Vull prendre drogues i sortir de festa amb altra gent / I després quedar-me#... i així tota l’estona. 

El col·lapse social ha arribat. La vida moderna i intel·ligent ja és aquí. Passem-nos-ho bé mentre puguem. 

                      

PRONÒSTIC FAVORABLE

SUNGLACIERS – “REGULAR NATURE”

A LA VISTA

Simpatia pels que ens han deixat i pels que retem homenatges de tant en tant. No s’ha de viure de records, s’ha de viure posant l’èmfasi en les accions de cada dia. Abans no ens despertin.

La banda de Calgary Sunglaciers, es distingeix per destacar aquesta actitud. En el seu nou treball, continuen encaixant les cançons a través d’homenatges. Post-punk vestit amb tocs de synth-pop, new wave i motorik conformen un singular conglomerat, d’una pulcritud acord als temps. Es diu Regular Nature i surt a finals de mes repetint amb el segell Mothland.

Al llarg dels seus 15 temes, aporten imponents puntejos de guitarra entre sons de sintetitzador bolcats en breus però intensos talls que unes polièdriques veus – ara en una contagiosa escalfada ascendent, ara aconsellant prendre’ns les coses amb filosofia – fan que mantinguem l’atenció fins i tot quan el disc dona per finalitzada la sessió.

(fot Medland-Marchem)

Aquest Cursed, vol ser una mena d’epopeia nostàlgica sobre l’amor i els records que ara hi son, ara no hi son. Explica la banda: ‘La cançó, segurament és la més trista que hem fet. És una peça sobre expectatives destruïdes, la reflexió sobre la realitat d’una situació que una vegada ha passat de llarg, l’únic que queda és el record’. En l’inquietant vídeo que l’acompanya, dirigit per Evan Resnik, veu i guitarra del grup, casi tot ell rodat en un contrastat i exquisit blanc i negre, el grup ha volgut plasmar la quotidianitat d’una dóna (Denice Olivares) que és treta i entrada de nou en l’estat de vigília i somni.

   

NO FUTURE NO FUTURE NO FUTURE

WE OWE – “MAJOR INCONVENIENCE”

NOU REGISTRE

Hi ha persones que tenen una tremenda facilitat a gestionar diferents estils i fer-ne un sol paquet que, com qui res, pot engolir-nos senceres i en acabat, fer un rotet i tot.

El músic resident a Brooklyn Christopher Pravdica, es mou amb un projecte en solitari al que li ha posat We Owe. Al no tenir-ne prou amb la seva participació en Swans, Xiu Xiu o Flux Information Sciences per dir-ne tres, omple les hores tontes construint àlbums com aquest Major Inconvenience, el segon com a We Owe i que va sortir el passat divendres via Mothland.

El disc es conforma d’onze heterogenis talls, que el mateix Pravdica descriu com a post-alternatiu i que ha comptat amb les contribucions d’alguns amics com Thor Harris (Swans, Xiu Xiu), Phil Puelo (Swans, Cop Shoot Cop, Human Impact) i TRZTN (Flux Information Sciences, Services).

Hi ha synth-punk, post rock, anti-pop, score, tot perfectament encadellat. Explica: ‘No crec tant en la inspiració com en la determinació. El meu cap està ple de porqueria i una colla de pensaments qualsevols, poden comportar idees. El que queda és només la terminació de dur-ho a terme. Bàsicament és tota la meva vida, el que he escoltat, vist o imaginat, capturat en un moment de determinació’. No està malament.

El principal senzill és aquest Time Suck, que a base d’arranjaments progressius i inspiració en l’EDM, santifica descaradament el costat fosc del concepte pèrdua de temps. ‘Per la lletra de Time Suck pensava en que no m’importa perdre el temps i crec que tothom hauria de perdre el temps. Odio quan la gent es posa nerviosa per perdre el temps, perquè de totes maneres, probablement no hi hagi res que esperar del futur’.

En un dia com avui que tampoc hi ha res a celebrar, la perspectiva del No Future que repeteix en la cançó, també és apropiat.