AMB UN ESPERIT AGITAT

ELEKTROKOHLE – “KALT WIE DU BIST”

NOU REGISTRE

Ens agradi o no, el corrent darkwave, es manté entre nosaltres, com s’acostuma a dir, per quedar-se definitivament.

Una de les darreres bandes a afegir-se a la llista de residents és Elektrokohle, amb el campament base a la capital del gènere, Berlin. El grup el van formar el 2021 l’alemanya Mona Manie (Franziska Smith) a la guitarra i l’italià Mr.Cigarette Butt (Giuseppe Murroni) a la veu i teclats, més la ràpida incorporació d’Amanda Longo (Suzan Flag) al baix, del Brasil. El nom vol ser una picada d’ullet al documental d’Uli M.Schueppel de 2009, sobre el primer concert d’Einstürzende Neubauten al Berlín Est després de que tiressin el mur a terra. Turbulències instantànies detonades des de les trinxeres industrials que Elektrokohle s’apressen a convertit en un reflex d’èpoques glorioses.

El seu amor per les tonades llòbregues a ritme corrosiu, els va unir per no separar-se fins a la mort, un episodi que inesperadament va succeir. A finals d’any van debutar amb aquest Kalt Wie Du Bist via Oracle Records, una edició que aquest primer de febrer han rellançat convertit en un homenatge a Amanda Longo, morta d’un accident de cotxe hores després de que el disc estigues al carrer. Amb aquest Introspective, la primera pista de l’àlbum, compartit amb un vídeo realitzat per Maria Sécio amb un recull d’imatges de la baixista, volen mantenir-la present.

              

AGAFAR EL RELLEU

SOPHIA DJEBEL ROSE – “SÉCHERESSE”

A LA VISTA

A vegades trobem a faltar a artistes com Catherine Ribeiro (traspassada l’any passat amb 82 anys) o Brigitte Fontaine (aquet estiu en farà 86) que amb les seves obres ens introduïen en zones prohibides.

De la mà de la music i poeta Sophia Djebel Rose, les albirem i apretem a córrer cap a elles. Històries inquietants, poètiques, que a través d’aquestes, ens podem mantenir en el món real, aquell on no existeix ni el bé ni el mal. Fa un parell d’anys va llançar el seu primer disc, Métempsycose (Oracle Records – 2022). Ara, fa uns dies, ha anunciat la continuació d’aquell debut. Es dirà Sécheresse i ho farà via WV Sorcerer Productions, Oracle i Ramble Records a mitjans del mes que ve.

Va començar a estudiar literatura i filosofia, i als 23 anys va decidir estudiar sobre el terreny, guiada per la idea de que la poesia adquireix tot el seu significat en l’acció. La decisió la va fer agafar la motxilla i viatjar per Europa, el Magreb i l’Orient Mitja, esquivant, tant com podia, els nens erasmus i els guiris de tour-operator. Un nou àlbum de neo-folk que construeix, cançó a cançó, des del territori d’Auvergne – Rhône-Alpes l’artista experimental d’origen franco-marroquí, utilitzant guitarres, sintetitzadors modulars i, of course, l’harmònium.

Ha compartit un parell de pistes, Pareille Au Torrent i aquesta preciosa Blanche Biche, una cançó adaptada del repertori medieval francès de la que explica: ‘És la història d’una dóna que per la nit es transforma en un cérvol blanc, només per ser assassinada pel seu propi germà mentre va de caça’. Més romàntic impossible. Sophia Djebel Rose ha trobat una sublim forma d’omplir la màgia de les seves precursores i agafar el relleu.