FRANCES CHANG – “PSYCHEDELIC ANXIETY”

PER TANCAR FERIDES

NOU REGISTRE

La primera vegada que escoltes aquest àlbum, intueixes que ets davant d’una d’aquelles obres que cançó a cançó, t’anirà sorprenent i aportant benestar.

La músic i artista multimèdia de Brooklyn, Frances Chang (Giant Peach) a mitjans del mes passat va treure el que es pot considerar el seu segon àlbum en solitari, aquest Psychedelic Anxiety, via Ramp Local. Defineix el seu gènere com ”slacker prog”. Però és també atrevit, bell i te una ressonància que impacta. És diferent.

(fot Linnea Nugent)

A través d’aquests 8 poemes, com a ella li agrada anomenar-los, conforma un àlbum catàrtic amb el que ha intentat trobar respostes a tot allò que no en té. Com per exemple, el procés de dol. Un recorregut més o menys llarg, que mai és lineal. ‘Tothom ha sentit parlar de les cinc etapes del dol, però el que no es diu és que poden ser cinc problemes’. Pot ser caòtic i violent. Serpentejant i poc ortodoxa. Com cada una de les noves cançons que Chang ens presenta a través i des del fons de la seva psique, mentre busca, respostes a les pors i les inquietuds existencials d’ella, i de rebot, de tots nosaltres.

L’àlbum té un caràcter molt fresc. A consciència, no va complicar la producció. El va enregistrar principalment en solitari, però va comptar amb algunes aportacions de músics experimentats de l’escena DIY de Nova York com el baix d’Andrea Schiavelli (Eyes Of Love), la bateria de Liza Winter (Birthing Hips) o més puntualment, els arranjaments per a vent per part de Michael Sachs en el tema First I Was Afraid (una versió molt sui generis de I Will Survive) o com la guitarra de Nick Llobet a Rate My Aura.

L’àlbum l’arrenca amb Spiral In Houston, on descriu un episodi d’autodestrucció psíquica i el tanca amb aquest Rate My Aura, on recita sobre el darrer sentit de tot plegat. ‘No tenim control sobre allò sobre el que encara no tenim control... És una sagnant carrera contra un mateix’. Un disc no apta per a persones a les que tot els hi està be.

AVANT-POP SENTINELLA

TOMATO FLOWER – “NO”

A LA VISTA

Amb aquest nom, el llistó l’han posat molt amunt. Flor, fruit i llavor. Caldrà esperar per desvelar com continua.

De moment, l’any passat Tomato Flower van editar un parell d’EP’s, Gold Arc el febrer i Construction a l’agost. Dos treballs on navegaven per la psique de manera transversal. Aviat, a principis de març, arribarà aquest primer àlbum que es diu No. No què?

(fot Missy Malouff)

La banda de Baltimore, formada per Jamison Murphy (veu, guitarra), Austyn Wohlers (guitarra), Ruby Mars (baix) i Mike Alfieri (bateria) es troba a gust amb el segell Ramp Local, que els hi torna a editar aquestes 12 noves inquietants i estimulants cançons.

Han compartit un parell d’elles. Fa uns dies va ser Saint, on deambulen per territoris preterits als que segueixen de ben a prop el rastre. Primer però, va venir Destroyer, un al·lucinant tema on exposen tot el seu poder. Un breu tros d’art-rock en estat primitiu que ens ventila com si fóssim un matalàs de llana a qui li cal ser desparasitat a base de cops.

#Sé que m’esperes a casa# s’esgargamella Murphy, #Sé que ets allà quan estic sol# ens avisa. ‘Tracta de veure persones a l’ombra, però la cosa canvia i el que parla queda posseït, es converteix en el destructor. La cançó va aparèixer de cop durant un període d’insomni i caos. Després la vam anar arrodonint’ continua explicant-nos Murphy. Sota ritmes i melodies enganxoses, ens avisen de la mà de fantasmes que ens vigilen. Fem-los cas i No badem.

ELS SPIRIT HAVING FUN EN FORMAT DELICATESSEN

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Brillants melodies amb guitarres acabades de passar pel túnel de rentat. El quartet de Chicago Spirits Having Fun tenen a punt de solfa el seu debut de la mà de Ramp Local. En temes com Auto-Portrait i aquest Electricity Explorer, podem escoltar la condensació creativa i com acaben construint atmosferes compactes on no hi entra ni una agulla. Consignats a la cubeta art-rock, trobarem el seu primer àlbum a partir del mes que ve.