SENSE SUCRE AFEGIT, ORGÀNIC I ALT EN FIBRA

QÜESTIONS RELACIONADES

Robert Foster, co-fundador amb el prematurament desaparegut Grant McLennan, de la mítica banda de Brisbane The Go-Betweens, ara pot esmorzar el seu propi musli

Aquí, crec que aquest tipus d’esmorzar ha arribat amb tota la resta de producció destinat a la sub-cultura de la que s’alimenten les generacions posteriors a l’entrepà embolicat amb La Vanguardia. Per entendre’ns, els cereals amb llet.

Foster ha llançat la seva pròpia marca de musli, que porta el nom d’una de les cançons de The Go-Betweens, Spring Rain, aquí transformada en Spring Grain. Aquest és el primer producte llançat per Breakfast Mythology, empresa creada pel segell discogràfic Needle Mythology.

Explica Foster: ‘Quan el cap de la discogràfica Pete Paphides me’m va donar tres capses, vaig comparar aquell moment amb quan el meu estimat amic Damian Nelson d’Able Label em va entregar la primera copia de l’EP Lee Remic. És així de significatiu. No m’ho podia creure que les tenia a les mans. Un somni fet realitat’. 

El segell de Paphides, és el que va llançar les re-edicions dels dos primers àlbums en solitari de Foster, Danger In The Past de 1990 i Calling From A Country Phone de 1993. Per la seva banda, té al carrer des de primers d’any, el seu nou treball, dedicat a la seva dona i companya musical Karin Bäumler, a qui l’any passat li van diagnosticar un càncer d’ovari, el compromès The Candle And The Flame. 

ROBERT FOSTER

ROBERT FOSTER + PETER LOVEDAY

HELIOGÀBAL – BARCELONA

20 – 11 – 2013

En l’habitual olla a pressió en què es converteix la saleta al cap de 10 minuts, una nova mostra de la sensibilitat pop de Peter Loveday, va servir d’introducció a la fascinant sessió que ens esperava. Acompanyat com gairebé sempre de la neozelandesa Sarah Davison i la canadenca Naomi Wedman, va tocar material del seu nou treball, Roadside Ballads que presentarà oficialment el dijous que ve al Harlem Jazz.

 

L’ex-Go-Betweens sembla que està passant uns dies a la ciutat amb la família, i doncs,... perquè no tocar en alguna sala de la ciutat? Es va desfer en elogis cap a Barcelona i se li agraeix en forma d’entrades exhaurides pels dos concerts previstos, el d’ahir i el d’avui. Darlinghurst Nights, Here Comes a City, Surfing Magazines, Sprin Rain, corejada per tots els presents com si estiguéssim en un pub de Sydney, mostraven un recital que ja era totalment rodó. En plena comunió i abans d’acabar i dels bisos, va sortir a escena Karin Bäumler, la seva dona, que el va acompanyar al violí i la veu en el tram final, incloent tema nou.

 

Pocs músics disposen d’un carisma tan càlid i extraordinari com per transformar màgicament una estona, en alguna cosa especialment perfecte.

 

 

Robert Foster