NOU ÀLBUM DE ROBERT FORSTER

NOVETAT DISCOGRÀFICA

El divendres 1 de març tindrem nou disc de Robert Forster. Es dirà Inferno, perquè segons ell, “els estius a Brisbane son brutals”. 

Explica que tenia les cançons, “de les que n’estava convençut, però volia treure-les de Brisbane – la seva ciutat natal – i enregistrar-les en un altre lloc, un lloc que fos exòtic. I el productor Victor Van Vugt té un estudi a Berlin. Perfecte”. Si ho diu Robert Forster dels Go-Betweens, Berlin és d’un exotisme brutal.

Continua amb els musics de Brisbane Scott Bromley i Karin Bãumler, i els nous son el teclista Michael Muhlhaus i el bateria Earl Havin (Tindersticks).

THE GOON SAX, POP, POP i RES MÉS QUE POP

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Pobres nois/noia. A totes les cròniques els tracten com si fossin uns pallussos. Evidentment, gairebé tos els pre i post adolescents d’avui son innocents i molt poc imaginatius, però disculpeu senyors/senyores periodistes, coneixeu a molta d’aquesta canalla que entregui un segon disc com We’re Not Talking (Wichita Records)? Perquè sempre hi ha l’excepció que confirma la regla i ells son d’aquesta raresa. Si no ets del país dels/les posturetes i ets una mica esponja – per citar-ne dos que segur han escoltat molt Beat Happening o Jonathan Richman – no dic que amb facilitat, però si que pots continuar una saga. Com la dels Foster de Brisbane.

Aquest és el segon treball de James Harrison, Louis Forster i Riley Jones, que editat fa una setmana, han tornat ha enlluernar a mig planeta amb la simplicitat de les melodies i els acompanyaments de corda i vent . Sí, i també els texts post-adolescents.

ROBERT FORSTER

ROBERT FORSTER + ISLANDIA NUNCA QUEMA

La [2] – BARCELONA

14 – 01 – 2016

 

CONCERTS

 

 

Els concerts del carismàtic Robert Forster, inexplicablement m’omplen per uns quants dies de positivisme eufòric. Un positivisme amb el que intento esborrar la mediocritat permanent que estic obligada a respirar. De moment.

 

La seva persona manté tota la capacitat interpretativa i això, sol com un mussol com anava – aquest cop sense la seva dona – té molt mèrit. El repertori, catalogar-lo de brillant és ben poca cosa. El desplegament del set format per temes de l’etapa Go-Betweens – sobretot dels darrers treballs editats – i del seu esplèndid últim disc Songs To Play, és d’una excel·lència com de l’alçada del campanar de la plaça de la Vila de Gràcia, barri que va fer saber, té intenció de convertir en la seva segona llar. 

 

Tancar el concert amb He Lives My Life i Surfing Magazines, aquest darrer amb l’acompanyament de Islandia Nunca Quema, que van exercir de teloners, van fer que casi plorés.

 

 

 

 

 

ROBERT FORSTER

NOVETAT DISCOGRÀFICA

 

 

Songs To Play, es dirà el nou disc de l’australià que va ser referent del pop més luxós amb els seus The Go-Betweens, set anys després d’aquell The Evangelist. Aquesta vegada enregistrat a Brisbane, amb gent d’allà, fresc, proper al pop dels Betweens i amb analògic. El llança a través del segell alemany Tapete Records aquest 18 de setembre. Els músics que l’han acompanyat són els The John Steel Singers Scott Bromley i Luke McDonald, més Matt Piele a la bateria i la seva dona, col·laboradora més o menys habitual, Karin Bäumler, al violí i veu.

 

 

 

 

Ja cal que aquest setembre preparem la cartera. Qui pugui, entre novetats i fires (Perpinyà el darrer cap de setmana i Barcelona el següent) no caldrà que s’amuini per acabar més pelat que la closca d’una síndria.

 

Esperem veure’l novament per aquí i si pot ser que no sigui altra vegada a l’incòmode Heliogàbal. Per dir coses, que no quedi.

 

 

 

ROBERT FOSTER

ROBERT FOSTER + PETER LOVEDAY

HELIOGÀBAL – BARCELONA

20 – 11 – 2013

En l’habitual olla a pressió en què es converteix la saleta al cap de 10 minuts, una nova mostra de la sensibilitat pop de Peter Loveday, va servir d’introducció a la fascinant sessió que ens esperava. Acompanyat com gairebé sempre de la neozelandesa Sarah Davison i la canadenca Naomi Wedman, va tocar material del seu nou treball, Roadside Ballads que presentarà oficialment el dijous que ve al Harlem Jazz.

 

L’ex-Go-Betweens sembla que està passant uns dies a la ciutat amb la família, i doncs,... perquè no tocar en alguna sala de la ciutat? Es va desfer en elogis cap a Barcelona i se li agraeix en forma d’entrades exhaurides pels dos concerts previstos, el d’ahir i el d’avui. Darlinghurst Nights, Here Comes a City, Surfing Magazines, Sprin Rain, corejada per tots els presents com si estiguéssim en un pub de Sydney, mostraven un recital que ja era totalment rodó. En plena comunió i abans d’acabar i dels bisos, va sortir a escena Karin Bäumler, la seva dona, que el va acompanyar al violí i la veu en el tram final, incloent tema nou.

 

Pocs músics disposen d’un carisma tan càlid i extraordinari com per transformar màgicament una estona, en alguna cosa especialment perfecte.

 

 

Robert Foster

 

 

ROBERT FORSTER

Els Go-Betweens van ser una llum que es va encendra el 1.977 i va restar encesa gairebé 12 anys, a partir d’aquí es va anar encenent i apagant esporàdicament i el 2006 es va apagar del tot amb la mort sobtada de Grant MacLennan. Malgrat això, Forster manté el reflex d’aquella llum amb una gran intensitat. A mitjans de novembre aterrarà de nou per la ciutat per donar un parell de recitals a Gràcia acompanyat de Peter Loveday... i ens tornarà a il·luminar, és clar.

 

 

 

(fot. Jon Reid)