ART – INSTAL·LACIONS –
DISSENY
Art activista o simplement l’activitat
de l’art? On acaba l’expressió artística per a benefici de tothom i comença la utilització
de l’art per a benefici propi? En dies en que l’art i el seu mercat, son més
que mai com vies de tren que mai s’ajunten, estem també més a la vora que
mai, d’obtenir respostes desagradables d’escoltar.
El fotògraf nord-americà d’origen jueu, Spencer Tunick, diumenge passat va fer la seva tercera performance a l’acumulació d’aigua híper-salina situada entre Israel, Cisjordània i Jordània, coneguda com ell mar Mort – va haver una primera sessió al 2011 i una segona al 2016 – congregant en aquesta ocasió, a 200 persones d’entre 19 i 70 anys, tots pintats de blanc com al·legoria de la història bíblica de Lot (que els convertia en pedra com a càstig).
Com ja és habitual en les seves fotografies, els va fer
despullar a tots i totes per suposadament pretendre denunciar, que cada any el
mar Mort, està perdent aproximadament 1,2 metres, sempre segons mitjans
israelians. La seva aigua, és bombejada a les ciutats israelianes que és
utilitzada per a fins agrícoles. La instal·lació es va fer a la zona desèrtica
que envolta la ciutat d’Arad, població que te a l’alcalde, Nisan Ben-Hamo, molt
preocupat, però amb l’esperança de que les fotos de Tunick, més el futur museu
que recollirà l’herència cultural del lloc, serveixin per atreure turistes i
inversions, tant del govern com de privats. Ja som al final del carrer. D’aquí
poc no quedarà ni gota d’aigua, però tindran tot de guiris fent-se fotos per
penjar a les xarxes amb els seus smartphones.
Solucionat.
#SpencerTunick #Fotografia #Instal·lació
#marMort
