RES DE "LIGHT"

THE PENROSE WEB – “THE LEAST OF OUR CONCERNS”

NOU REGISTRE

Aquest disc fa just un mes que ha sortit i ja s’ha convertit en un bàsic. És impossible escapar-se de la seva contagiosa i descarada idiosincràsia familiar, sense deixar de fer-li una reverència.

Irremeiablement es coneixen, en els seus camins, s’han creuat masses vegades per no veure com acabaria la cosa. Ian Button té una carrera que no te l’acabes: membre de Trashing Doves, de Death In Vegas, Sergeant Buzfuz, de Deep Cut, de Catenary Wires i molts projectes més. Per la seva part, Allan Crockford té una carrera que tampoc te l’acabes: membre de The Prisoners, després de James Taylor Quartet, de Prime Movers, de The Solarflares i unes quantes bandes més amb les que tant l’un com l’altre s’han fet un nom ultra-respectable entre el món musical britànic. Impossible posar-ho en dubte.

En aquests moments ocupen la major part del seu temps al front de Papernut Cambridge i The Galileo 7 respectivament, ambdues des del comtat de Kent. Com que son d’aquesta gent que no sap estar-se quieta i els hi quedaven unes estones mortes entre inspiració i inspiració d’aire, el començament del bon temps de 2023 van decidir, finalment, unir esforços i geni, per fer alguna cosa plegats amb el nom de The Penrose Web. 

El resultat, aquest grandíssim The Least Of Our Concerns, un àlbum debut via Spinout Nuggets, amb aportacions a parts iguals de psych, garatge i molt de pop. A principis d’any van llançar It’s... The Penrose Web, un EP que ja va fer que totes les mirades desacomplexades es fixessin en ells.

Comencen i acaben amb dues cançons d’explosiva psicodèlia-pop, Never Too Soon i Tuesday The 6th Of November, amb un missatge no exempt de compromís, on carreguen sobre el malson de la burro-cràcia moderna i intel·ligent. Melancòliques cançons com Reminders Everywhere, que parlen de les coses que venen, com l’aturar-te a mitat d’una escala i no saber si pujaves o baixaves. L’ensopiment i fàstic que produeixen les grans ciutats a Mr Chance. I després joies musicals com In Her Darkened Room o la poderosa Geraldine, un relat romàntic on Cupido canvia de mètode. Un refresc amb sucre, alcohol i forces calories.

                       

TONTO L’ÚLTIM

JETSTREAM PONY – “BOWEBIRDS AND BLUE THINGS”

A LA VISTA

Una porció de power-pop per començar amb bon peu la setmana. Ens la aporta Jetstream Pony, la banda amb seu a Brighton impulsada des del túnel del temps fins els nostres dies.

Han desvetllat la sortida en breu del que representa el seu tercer àlbum d’estudi, aquest Bowebirds And Blue Things, que els hi llançarà conjuntament Spinout Nuggets i Shelflife Records, a finals del mes que ve. De nou 12 cançons que ens acompanyaran en el calvari del dia a dia i als més afortunats, que no es quedin enrere, els hi donaran accés a la plataforma transportadora. Sinó, els tocarà esperar.

La formació actual inclou Beth Arzy (The Luxembourg Signal/Trembling Blue Stars/Aberdeen) a la veu i percusió, Shaun Charman (The Wedding Present/The Popguns/The Fireworks) a la guitarra i veu, Kerry Boettcher (Turbocat) al baix  i Tom Levesley  a la bateria, més la recent incorporació de Mark Matthews (The Dentists/The Treasures Of Mexico) també a la guitarra.

Un dels talls compartits fins ara és quest Bubblegum Nothingness del que Shaun Charman agafa d’excusa i ens en fa cinc cèntims de com s’ho fan: ‘El nostre mètode per crear cançons acostuma a començar amb Beth que ens envia a la resta un grapat d’històries i fluxos de consciència en trossos de paper. No tenim ni idea de què tracten. A ella li agrada que sigui així! Llavors sondant el seu cervell en aquests trossets de paper, intento que alguna cosa encaixi fins que em sorgeix la música. El misteri que envolta les cançons, és part de la diversió i això permet que l’oient s’involucri més i no limiti les cançons a un sol tema'. I afegeix ‘Suposo que es podria dir que el manifest de la banda és simplement fer bona música que ens agradi i que ens diverteixi. Això ens permet estar oberts a diferents idees i inclús tenir invitats com el cas de The Relativity Of Wrong, on hi col·labora Eleni Pouplou de The Fall’.

              

ENTENDRE AQUEST MON i NO UN ALTRE

SOFT SCIENCE – "LINES"  (USA)

NOU REGISTRE

Aires de que alguna cosa transcendent ha de passar. Com si demanessin pas, la música de la nova entrega de Soft Science, posa l’intermitent per avisar de l’avançament

Des de sempre, les seves composicions provoquen que posem en elles tots els sentits. És un dream-pop amb capes de guitarres agrupades que desafien contínuament el següent pas a fer. Així, amb la veterania que els hi dona el temps i la feina ben feta, mantenen la frescor ideològica del moviment, nascut a finals de la dècada vuitanta.

La banda de Sacramento es va formar el 2009 de la xispa que hi va haver entre Katie Haley (Holiday Flyer, California Oranges) i els germans Ross i Matt Levine (The Tank, Welt, California Oranges). En una dilatada carrera, aquest Lines, al carrer des de fa un mes via Spinout Nuggets a Europa, és el quart àlbum, continuació d’aquell Maps (Test Pattern Records – 2018) que els va convertir en uns clàssics de la melodia sorollosa.

S’hi van posar a treballar immediatament després del llançament de Maps, afortunadament per a ells a l’estudi de que disposen a casa seva, sense que ningú els emprenyés durant el malson persecutori.

Aquesta sensació de fer el que toca fer, sense pressions externes, és alliberada en aquest disc. True se sent com un himne a la comprensió. ‘En realitat la cançó explora el sentiment de que allò que creus fantàstic, no ho és tant. Entenent-ho, reconeixes l’esperança d’allò real i veritable’ expliquen.

El vídeo que acompanya al tema, és un fragment de la pel·lícula de 1946, The Strange Love Of Martha Ivers. ‘Vam pensar que seria genial muntar-la amb una pel·lícula antiga que persegueix una història complicada’. Amb les seves 10 cançons, l’àlbum pretén tractar les complexitats que comporta viure en el nostre mon digital i accelerat... sense sortir-ne gaire abonyegada.