Difícil no incloure
com un figura pop destacada a aquest vulcanià entranyable. Protagonista d’una
de les series més psicodèliques de la història de la televisió, formava part d’aquella
exaltació de colors, música, vestits i computadores plenes de llumetes dignes d’un
pessebre. El pobre es trobava sempre en plena dicotomia entre el personatge mental,
amb la seva visceral lògica i el personatge espiritual, amb la supressió de les
emocions. Aquests dies jo també em trobo en una dicotomia. De fet em passa
cada any. Participar del festival de festes o no participar. Cada any em fa més
pujada. Em pregunto què faria l’Spock?...
no sé si celebren els Nadals al planeta Vulcà.
“Llarga vida i prosperitat”.
Leonard
Nimoy en plena inspiració
1er.
àlbum editat per DOT l’any 1968
Ballad
Of Bilbo Baggins – publicat en el segon LP
