MITES

HOTLINE TNT – “RASPBERRY MOON”

NOU REGISTRE

Els han encasellat en un suposat ressorgiment del shoegaze. I ni és shoegaze – especialment aquest disc –  ni hi ha cap ressorgiment de res.

Avui, com ha passat amb les modes, els retorns son anecdòtics. Cadascú va i fa el què vol. Si et fa feliç creure que ho tens tot controlat i sota conceptes tele-dirigits, allà tu. Quan diem que tothom fa el que li rota, ens referim a casos com aquest.

(fot Graham Tolbert)

Hotline TNT fins ara era la ceba de Will Anderson. Després de dos àlbums, decideix que aquest ha de ser obra de tota la banda. Se li han acabat les idees? Dels tres discos, aquest tampoc és el millor ni el més complet. Assequible? Si tenim en compte que s’han estovat, potser si.

El quarteto de Brooklyn han llançat aquest Raspberry Moon fa una setmana, novament de la mà de Third Man Records. En una mica més de mitja hora, es ventilen onze cançons que busquen fer-se un lloc en el perdut panorama actual.

A més d’Anderson, la banda està composta per Lucky Hunter (guitarra), Haylen Trammel (baix) i Mike Ralston (bateria). Especifiquen que han comptat amb un cinquè membre, Amos Pitsch (Tenement), als teclats i fent cors, que és qui s’ha encarregat també de la producció i enregistrament en el seu estudi.

En la mitologia es diu que l’Ave Fénix ressorgeix de les seves pròpies cendres per trobar solucions als moments amargs i, de moment, l’ocellot te presentada la sol·licitud d’una subvenció per poder tirar endavant amb un mite més mite que mai. 

                      

DES DE LA DISSIDÈNCIA (o RESISTÈNCIA)

GINA BIRCH – “TROUBLE”

A LA VISTA

Activista musical i social, és de les que remou cel i terra per tirar endavant amb les pròpies idees... i a sobre s'ho passa bé.

Mentre veus com no totes, però sí la majoria de gent jove, es decanta pel conservadorisme i la comoditat capitalista mentre espera, perdent la vida amb el mòbil, que li arribi la paga dels papas o la pensió de l’estat, penses que encara sort de dones com Gina Birch.

La co-fundadora de The Raincoats, a més d’actuacions esporàdiques, especialment a Londres, ocupa la major part del seu temps en la pintura i la producció de vídeos per a altres artistes encara que mai ha deixat de costat la música. 

El 2023 va llançar un debut en solitari que es va dir I Play My Bass Loud que ara allargarà amb aquest Trouble que li torna a editar el segell Third Man Records a mitjans de juliol, acompanyada de les seves actuals companyes de banda Marie Merlet i Jenny Green.

Amb actitud punk, conseqüent i portant sempre la contrària, ha compartit aquest primer tall en forma d’eslògan, Causing Trouble Again. Es va inspirar en l’exposició d’art i activisme Women in Revolt! que es va celebrar a la Tate Britain l’any passat, on també hi participava Birch amb el curt-metratge “3-Minute Screa” de 1977 i va decidir convidar a varies artistes, entre elles a la músic experimental Cosey Fanni Tutti, l’escriptora i pintora Caroline Coon per a que recitessin noms de dones que les han inspirat, sobretot causant problemes.

‘Pel vídeo, després d’escoltar a Bob Dylan cantar en una escala blanca, em vaig obsessionar amb les escales blanques’ explica. ‘Vaig decidir utilitzar-ne cinc, tres d’elles amb set esglaons. Després em vaig adonar que també pot fer referència a l’Escala de Jacob i la connexió entre la Terra i el Cel. Volia una coreografia relacionada amb com ens movem amb elles. Ens movem juntes, lluitem, ballem?’

També volia fer referencia a l’escena del vent de Sayat Nova (la pel·lícula soviètica de 1969) i incloure a tantes dones de l’exposició de la Tate com fos possible. Vaig acabar convidant a totes les artistes músics que coneixia i que podien venir a la sessió, i va ser fantàstic, moltes de les quals no havien coincidit mai abans’... l’artista neo-naturista Christine Binnie, Amy Rigby, Lora Logic d’ X-Ray Spex, la pintora Daisy Parris, l’artista visual Georgina Starr, l’autora Jill Westwood, l’artista i activista Bobby Baker, la dissenyadora Annie Symons, la fotògraf Shirley O'Loughlin, i una pila més. El cor de la dissidència permanent.

                           

SORTIDES

HOTLINE TNT – “CARTWHEEL”

NOU REGISTRE

A “la caixa tonta”, als dolents els hi diuen llops solitaris. Doncs pensem que a vegades, ser-ho, dóna bons resultats. Volem dir ser llop solitari. Si dolent o no, no sabríem dir-vos.

Will Anderson a vegades es converteix en una cuca de forat. Hotline TNT va sorgir després de que es traslladés de Vancouver a Minneapolis, on va funcionar amb Weed, una banda de noise-pop durant aquesta segona dècada. ‘Vaig estar be allà, però també em sentia una mica sol’ ha dit a NME.

(fot Wes Knoll)

‘Tenia una certa dificultat en l’àmbit social i simplement em vaig arraulir i vaig formar la banda. És tot amb el que em vaig concentrar. Això sempre ha sigut una sortida quan no en tenia una altra’ diu. A finals de 2019 es va mudar a Brooklyn, on encara viu i l’octubre de 2020 va debutar amb Nineteen In Love, un disc que es va auto-editar ja com a Hotline TNT.

Per d'aquí a un parell de setmanes, te en marxa el llançament de la continuació d’aquell primer i estimulador àlbum. Es diu Cartwheel i sortirà via Third Man Records, el segell de Jack White. La banda no manté uns membres permanents. Sosté una rotació de personal. En aquest cas, el disc el va gravar en dues sessions diferents amb la col·laboració del music art-punk Ian Teeple (Silicone Prairie, Sn​õ​õper) i l’enginyer de so Aron Kobayashi (Momma).

L’àlbum manté la recerca de l’amor i l’amistat. ‘Estic tractant de mourem en aquest nou món mentre faig que la banda sigui divertida per a la gent i interactuï. Dirigeixo un fanzine i poso el meu número de telèfon. Vull anar més enllà de simplement fer música i publicar-la’ explica Anderson quan parla d’aquesta nova etapa. Cartwheel és una concurrència de bones intencions que naveguen per un món on el seu des-propòsit, és convertir-nos a totes en llobes solitàries. Quan no hi hagi cap més sortida.

COM UNA TERÀPIA

NOU REGISTRE

Van passats de voltes. És molt possible que vegin cada dia les noticies de la tele i s’impregnin de l’asfixia a la que ens volen abocar els odiosos mitjans

Com fer per què per una orella t’entrin i per l’altra et surtin totes les mentides dels pallassos de la tele? Molt fàcil. Fon-te tota la mala llet que no pots evitar generar, amb l’exaltat punk de Snõõper. 

Es va formar el 2020 a Nashville, de la col·laboració entre Connor Cummins (guitarra) i Blair Tramel (veu). Després de tres EP’s – Music For Spies (2020), Snõõper (2021), Town Topic (2022) – i un directe llançat l’any passat, treuen aquesta bomba de rellotgeria amb el nom de Super Snõõper, enregistrat a The Bomb Shelter i editat via el conegut segell de Detroit, Third Man Records.

Ja com a quintet, un cop afegits Ian Teeple (guitarra), Happy Haugen (baix) i Cam Sarrett (bateria), el soroll desbocat per l’entusiasta veu de Tramel i les rebentadores guitarres de Cummins i Teeple, et donen el temps just per anar insultant, a mida que van apareixent a la pantalla els candidats a les butaques per quatre anys més d’estupidesa humana.

Aquest Powerball el van escriure després de que juguessin a un rasca i guanya, els hi toqués 50 dòlars, la consegüent pujada d’adrenalina, la immediata pèrdua de tots els calés i la frustradora sensació de seguir jugant perquè et toqui de nou. Igual que les eleccions. Anem donant aire al sistema.  

THIRD MAN RECORDS & JACK WHITE ‘GARAGE SALE’ ONLINE AUCTION

ESTÍMULS

La veritat és que podria ser una forma de recollir diners fàcil i eficaç per causes que valen la pena. Res de fer caritat, utilitzat per netejar consciencies i desgravar

Estem parlant de ‘pagar’ uns diners, a canvi d’objectes, que aniran a parar a unes mans que els necessiten. És el que farà – no és la primera vegada – Jack White i la seva discogràfica, Third Man Records. Serà en subhasta des del dimecres 26 d’agost, a les 10 del matí, fins a les 10 de la nit del diumenge 30. El destí, la Gideon’s Army de Nashville, el Detroit Phoenix Center - ambdues, organitzacions d’ajuda social - i el John Peel Centre For Creative Arts. Hi haurà objectes personals de la col·lecció de White i l’equip que va utilitzar la banda per l’enregistrament del vídeo Hardest Button To Button, inclosa en el disc White Blood Cells (2001) i que va dirigir Michel Gondry. Aquesta és la pàgina de Nashville Auctions, on hi ha el catàleg amb tots els lots.

THE RACONTEURS A LA VISTA

PRECALENTAMENT

Acabem l’any amb un bon auguri, el ‘retrobament’ amb la banda de Jack White amb dos temes nous pre-llançament del que serà el tercer àlbum d’estudi. I també per votació popular, i com mana la tradició que ens diu que quan acaba l’any ens hem de desfer de les coses dolentes que ens hagin pogut passar, llençarem per la finestra el disc de la Rosalia dels pebrots i cremarem algun paperet amb bons desitjos com per exemple que els preus dels discos baixin dels núvols i s’aturi l’especulació que va aflorant. Per dir-ne un.

Sunday Driver i Now That You’re Gone son els noms d’aquestes dues noves cançons i que s’han editat en format 7” acompanyant la reedició de Consolers Of The Lonely (2008) via Third Man Records. Després d’aquest disc, hi va haver una mica d’esbandida. White es va dedicar als The Dead Weather, discos en solitari i altres seus negocis varis. Brendan Benson també es va centrar en la seva carrera tot solet, Patrick Keeler també fent tombs per aquí i allà, així com una temporada amb els Afghan Whigs, o Jack Lawrence que va preferir arrambar-se als Dead Weather de White i quedar-se tranquil.

Dels dos temes em quedo amb aquest poderós i de tall clàssic Sunday Driver...

Bon Any!

JACK WHITE SALTA AL TERRENY DE JOC

ALTRES REGISTRES

Aquest home és un activista del vinil. La seva nova acció, l’edició d’un single que es vendrà exclusivament en un partit (de beisbol) a Detroit i que portarà un tema d’avançament del que serà el seu nou disc i que ja està preparant.

Jack White amb els suposadament membres de la seva nova banda 

en una foto feta a Nova York a finals del mes passat

Third Man Records,  la companyia de discos fundada per Jack White, en col·laboració amb la directiva de l’equip de casa, el distribuirà entre els assistents al partit del dijous de la setmana que ve. El disc de 7 polsades, portarà el tema Strike Out i els beneficis aniran destinats a diferents associacions de la ciutat.

Molt optimistes els veig.

JACK WHITE ENS ALEGRA L’INICI D’ANY

GUEST ARTIST

 

 

La fàbrica de somnis Third Man Records, comandada pel senyor Jack White, continua treballant sense descans ara amb l’edició del Vault Package#27. 

 

 

La composició és llaminera. Tres elepes de bandes pre-White Stripes, directament relacionades amb els seus inicis, amb composicions enregistrades en viu al Gold Dollar, obviament de la seva ciutat enamorada, entre el 1998 i el 1999. Els noms son Two Star Tabernacle, incisiva banda punk de Detroit amb Dan John Miller, Tracee Mae Miller i Damian Lang, The Go i Jack White And The Bricks. La presentació esta superbament cuidada amb flyers, setlists i muntanyes de material addicional i la comanda és limitada fins a finals de mes mitjançant la seva pàgina.  

 

Two Star Tabernacle