MANTENIR L’ESPERIT, NI QUE SIGUI UNA MICA

DEAF CLUB – “WE DEMAND A PERMANENT STATE OF HAPPINESS”

A LA VISTA

No sabria dir amb seguretat si recullen el testimoni de bandes com MC5, però la intenció bàsica hi és.

La banda de San Diego, Deaf Club, ha anunciat la sortida del seu segon àlbum, amb el que continuen allà on ho van deixar amb Productive Disruption (Three One G Records/Sweatband Records – 2022) en la seva critica ferotge cap a la idiotesa permanent del govern nord-americà i els súbdits que la fan possible. Es dirà We Demand A Permanent State Of Happiness que sortirà divendres que ve via Southern Lord i tornant-hi amb Three One G Records. El van enregistrar amb Alex Estrada a Pale Moon Ranch i amb Luke Henshaw a Penguin Studio, amb mescla posterior de Daniel Schlett.

Segueixen de prop a coetanis seus de curta distància com Bad Brains o Suicidal Tendencies amb un hardcore-punk d’alta intensitat a cop de blast beats tan contundents o més. El mon asfixia a Justin Pearson i ell s’allibera comandant diferents bandes des de fa la tira d’anys (Dead Cross, Retox, The Locust, Planet B...) i per a Deaf Club es fa acompanyar de Brian Amalfitano, Scott Osment i Jason Klein que base de sarcasme  cridats a ple pulmó, intenten mantenir el senderi, expressar la ràbia de veure que les coses, ara ja fins i tot amb l’ajut de la idiotesa intel·ligent, no canvien.

Ja porten avançats varis temes, un d’ells aquest Pain In The Assery, una cançó que emmarca el seu 11-S no com un fet aïllat, sinó com a part d’una trajectòria molt llarga de intervencions nord-americanes de la que la continuïtat és prou visible. Especialment ara amb el suport al genocidi palestí i les primeres etapes d’un estat policial i militar en propi territori.

La pista ve acompanyada d’un vídeo realitzat en col·laboració amb el col·lectiu Indecline amb escultures d’Ethan Salmon i fotografia d’Eric Cannon. Per a Pearson, ‘es tracta de commemorar menys la tragèdia de forma convencional, que de confrontar la maquinaria política que va sorgir d’ella. Soc plenament conscient de la complexitat del que va ser i continua sent l’11-S. Veig com va ressonar en diferents direccions, començant per un polític de baix coeficient intel·lectual en un portaavions, redactant un lamentable discurs al davant d’una pancarta arrogant que deia “Missió Complerta”. Com s’acostuma a dir, si Wayne Kramer aixequés el cap, es tornaria a morir del que veuria.

                          

POSA TU EL DESENLLAÇ

GUCK – “GUCKED UP”

A LA VISTA

Sonen com la detonació que portem temps buscant. Una deflagració perfecte de cara a la rebentada final.

I com sonen de bé. Destrossen sense por ni manies la calma absurda co-existent. Son Guck, una ventada d’aire fresc i carregat de pedra, creada a Los Angeles la primavera de 2022, quan Chappy Hull, el guitarra, se n’hi va anar a viure per intentar sortir de l’ensopiment general. 

La intenció ja era formar una banda quan es va topar amb Andrew Morrill (baix) i Kyle Bray (bateria). Aviat es va afegir Sam Rogich (teclat) i els hi va faltar poc temps per decidir trobar-se en un espai d’assaig per esbravar-se. Tots ells amb el genolls pelats d’anar per terra amb bandes com Gnarwhal, Pile o Prized Pig entre moltes amb les que han anat deixant un rastre de soroll.

L’activitat els va entusiasmar de tal manera que van creure convenient tancar el cercle amb una veu que ho relligués tot i fos la peça detonant per a tots aquells que es posen taps a les orelles. April Gerloff i els seus esgarips els hi faran saltar pels aires. Tenen a punt el seu debut en format LP. Es dirà Gucked Up, el van enregistrar a Cave Studio a Glassell Park l’any passat i sense perdre el temps els hi posarà al carrer d’aquí 15 dies Three One G Records.

Han compartit tres o quatre temes, entre els que hi ha aquest IDGAG, que com una estúpida muntanya russa, amb sort t’acabarà fent saltar pels aires amb cara de felicitat. No tindràs res i seràs feliç. 

                       

INEVITABLE... i NECESSARI

NONEXISTENT – “IN THE MIDDLE OF A BOILING SEA

NOU REGISTRE

Des de perspectives esbiaixades, creades per identificar una altra realitat, aixequen sòlides pulsacions per estabilitzar i gaudir-ne el resultat.

Amb una formació ben encaixada, la banda de San Diego Nonexistent, aporten les simfonies que podrien també encaixar en una altra de formació, la que se’ns tira a sobre. A través d’un inquietant post-rock, s’estrenen amb aquest àlbum que li han posat In The Middle Of A Boiling Sea i que els hi ha editat fa una setmana 31G Records (Three One G Records) el segell creat per Justin Pearson (The Locust).

(fot Becky DiGiglio)

A partir d’una casual però inevitable col·laboració, el 2019 la músic Carrie Feller (Hexa) es va unir per fer una versió de I Was A Teenage Werewolf de The Cramps per la compilació Really Bad Music For Really Bad People (31G Records – 2020) a Sal Gallegos i John Rieder (tots dos de Secret Fun Club). Una col·laboració que va continuar el 2021 quan Feller els va cridar per una nova composició, Prelude In Terror. Prou satisfets per la química resultant, ja ho van formalitzar com a Nonexistent Night i van seguir amb feina que va acabar parint, no al cap de nou mesos, però casi, aquest The Middle Of A Boiling Sea.

No fa massa han incorporat la guitarra i el violoncel d’Alia Jyawook (Scary Pierre, Hot Nerds). Amb ella i la inspiració que se’ls ofereix al detall, dia sí dia també, ja es troben treballant en el que serà la continuació d’aquest sobrenatural debut.