University son com
una muntanya russa. Amunt i avall a gran velocitat entre mig de xiscles,
esgarips i detonacions. Això si, després et quedes com nou.
Son un quarteto amb base a
Crewe, al sud de Manchester. Després d’un EP
de 5 pistes penjat a finals de 2023, ara llancen, mai millor dit, aquest àlbum
de debut amb vuit canonades carregades de sorollós punk-noise amb lletres que s’inspiren en les personals detonacions
d’escriptors com Burroughs, el cine underground i l’escena Windmill, nascuda a Brixton a finals de 2010 i principis de 2020.
(fot Steve Gullick)
La banda la conformen Zak Bowker (veu, guitarra), Ewan Barton (baix), Joel Smith (bateria) i Eddie (performer conceptual). Al disc li
han posat el curiós nom de McCartney, It’ll
Be Ok que els hi ha editat fa 10 dies Transgressive
Records. El van enregistrar en viu i amb producció de Kwes Darko (Sampa The Great,
Denzel Curry) a l’Studio 13 que Damon Albarn té a Londres.
El bateria Joel Smith explica una mica com va
anar: ‘Vam decidir molt a consciència ser
més diversos emocionalment a l’hora de composar les noves cançons. Abasta una
gama més ample de sensacions a partir d’una punt de vista més desenfadat com a
banda. Influenciats per molta música emo, ens vam donar compte de que les coses
miserables només poden ser si no tens alguna cosa amb el que contrastar-les.
Només pots sentir la foscor si també sents la llum. Sentir tots els espais...
com a The White Album’.
Aquest és un d’aquells debuts que passa molt de
tant en tant. Vibrant, místic. Perfecte per a una calurosa, fosca i màgica Nit de Sant Joan.
The New Eves son un cuarteto amb base a
Brighton format per Violet Farrer (guitarra,
violí, veu), Nina Winder-Lind (violoncel,
guitarra, veu), Kate Mager (baix,
veu) i Ella Oona Russell (bateria,
flauta, veu). Tenen previst per al primer dia d’agost llançar el seu primer
àlbum pel que molts sospirem amb ganes. Es diu The New Eve Is Rising, que arribarà a tots nosaltres via Transgressive Records.
Per aquesta estrena han sabut
treure un so colpidor d’una originalitat difícil de trobar a aquestes alçades.
Serà allò que tantes vegades diem, la química que sorgeix entre elles ha
funcionat espectacularment. El van composar a la mateixa Brighton i al llarg d’una
residència a The Cornish Bank. L’enregistrament al van fer entre Rockfield Studios i una església de
Cotham, a Bristol. La producció va anar a càrrec de la pròpia banda juntament
amb el multi-instrumentista Jack Ogborne
(Bingo Fury).
‘L’espai al que ens dirigim està bastant allunyat de la vida quotidiana.
Ens exigeix molt i fa que ens endinsem en una nova dimensió. Entenc que pot ser
difícil portar-hi gent allà amb nosaltres’ explica Ella que afegeix ‘Volem veure
fins on podem arribar com quatre persones que creen la seva pròpia mitologia’.
Per la seva part és Nina que diu: ‘Aquest projecte ha tractat de redefinir-nos
i esperem que els que l’escoltin es sentin inspirats igualment’.
Son nou pistes que parlen de
coves de bandolers, d’Heloise i Abelard,
els famosos amants del segle XII, amb una història marcada per la tragèdia. En
tots els casos no deixen passar per alt l’experimentació i el krautrock. Defineixen
el seu estil com hagstone-rock en
referència a les històriques i misterioses pedres.
Han avançat alguns singles
que només han fet que augmentar el grau d’impaciència per l’arribada del disc
sencer. El primer que van llançar si no m’equivoco va ser l’inquietant Highway Man, de poderós i hipnòtic ritme
compulsiu, on el violí de Violet Farrer
ens traspassa l’estómac; o Rivers Run Red
una introducció al món fascinant i místic del Canterbury Sound del que mai ens cansarem d’escoltar.
O aquesta entusiasta Cow Song, un tall sorgit de la
improvisació. L’anècdota és que els primers segons van ser gravats en un prat,
cantant-li a Bonnie, una vaca que
passava per allà. Ho expliquen: ‘Cow Song
és una cançó sobre grans paisatges muntanyosos i l’anhel d’entrar en ells,
simplement caminar-hi. També és una cançó sobre el pasturatge. A Suècia, com en
altres països similars, hi ha una tradició molt antiga de portar el bestiar a
una granja d’estiu”, un “fäbdob”. Era una feina que només feien les dones i les
seves filles i es quedaven amb els animals durant tot l’estiu, fet que creava
un vincle molt especial entre elles, els animals i el paisatge. Les dones
utilitzaven una tècnica vocal que es deia “kulning” per comunicar-se entre sí i
els animals. És algo fantàstic i molt potent! Això ens va inspirar a utilitzar
les nostres veus d’una manera diferent’.
Avui, revetlla de Sant Joan, una nit màgica malgrat els
constants intents de convertir-la en una nit de festa més, les cançons de The New Eves ens ajudaran amb les
nostres pregàries i desitjos, que no costa gaire d’imaginar quins son. Salut i foc!
