LA RECUPERACIÓ DEL CASSETTE

Matt Flag, el creador del Cassette Store Day, fa unes interessants i distretes declaracions a Dazed Digital, sobre aquest altre format que, segons els experts, igual que el vinil, havia de desaparèixer. Entre altres coses pregunta si sense l’existència d’aquest format, el món coneixeria a artistes com Daniel Johnston o bandes com Guided By Voices. 

I jo em pregunto, quan deixarem de fer cas als experts i el farem a la nostra sana intuïció?

 

 

 

MERRELL FANKHAUSER AND H.M.S. BOUNTY – THINGS / 1968 (SHAMLEY-UNI RECORDS)

Aquest és un altre d’aquells discos que van ser creats sota inspiració ‘divina’. Fankhauser Wayne va néixer a la ciutat de Louisville a Kentucky, però el seu destí no anava massa lligat al famós bourbon que es fa a la zona, per això, encara adolescent, va girar cua i no va parar fins arribar a Califòrnia on va poder esplaiar-se ben a gust desenvolupant una de les carreres més interessants al llarg de la segona dècada dels 60 i primera dels 70. 

 

The Impacts, The Exiles, Merrell and The Xiles, son les bandes prèvies a la formació el 1968 de Merrell Fankhauser And H.M.S. Bounty. Aconseguir contracte amb Uni Records i treure aquest magnífic àlbum va ser ràpid, però la repercussió va ser mínima, fet que afegit a problemes entre la banda i la companyia van desembocar en la també ràpida dissolució del grup. Sis cançons en cada cara, totes brillants. Melodies psicodèliques amb tots els complements necessaris on no hi sobra ni hi manca res. Veus acompassades, lleugeres guitarres, instruments rítmics marcant el groove apropiat per gaudir del viatge. Tot quadre en aquesta obra imprescindible de la psicodèlia pop de la Costa Oest. 

 

El 1970, Fankhauser va formar Mu, de tendència progressiva, es trasllada a l’illa hawaiana de Maui, genera varis elepés, amb llançaments retardats, fins que el 1975 es dona per acabada l’etapa. Continua en actiu, tocant esporàdicament amb gent com John Cipollina o Ed Cassidy.

 

 

 

 

COSMONAUTS + SHINKIRO

BEGOOD – BARCELONA

09 – 09 – 2013

Primera i afortunada sessió de Retro City Psych Revolution. Obrien Shinkiro, banda de Barcelona formada per Arnau Obiols (Stand Up Against Heart Crime) i Tony Laming (Murmurs Of Irma / The Pauls) que més un tercer membre al baix i veu, van omplir l’atmosfera del local del Poble Nou de reminiscències krautrock a través d’extensos passatges sonors de distorsió i experimentació, deixant-me les orelles preparades pel plat fort que venia a continuació. Cosmonauts, quatre nens privilegiats, impregnats de tota la música possible, des de la VU, passant per Stiv Bators, fins tot el catàleg de bandes SST. Quatre nens, amb la pinta de descreguts i pocavergonyes que cal, que van fer que m’enlaires al cel pujada dalt d’un carro de colors tirat per cavalls guarnits i pintats amb sanefes fluorescents. Un cop allà, vaig poder veure que no era l’única.

Quatre nens de Califòrnia amb tres àlbums editats, el darrer, Persona Non Grata, tot el contrari del que m’inspiren. Encara hi ha esperança, quatre nens que s’imbueixen en el passat per posar la banda sonora del futur. Això m’agrada.

 

Shinkiro

 

 

 

 

 

 

Cosmonauts

 

 

(distorsió i desfeta final)

 

 

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 37)

MEN AMONG ANIMALS – They Build A Colony
Dirigit per: Malene Korsgaard Lauritsen

BURIED HANSOME
2013 – TAPETE RECORDS

http://www.menamonganimals.com/Front_Page.html

 

 

 

BUILT TO SPILL

SALA APOLO – BARCELONA

06 – 09 – 2013

Amb la banda de Doug Martsch, he pogut comprovar que és difícil espifiar la nit. No els havia vist mai i per tant era una nova oportunitat, que aquesta vegada tenia clar que no deixaria passar, per viure en pròpia pell totes les meravelles que havia sentit dir d’ells. De la mateixa manera que un veritable artista domina diferents arts, Built To Spill domina els diferents estils de la música pop, fet que els converteix en uns mestres de l’escena. Vaig poder escoltar, perfectament seleccionats, un bon reguitzell de temes de la seva trajectòria, clàssics com Center Of The Universe o Kicked In The Sun, passant per Goin’ Ahainst Your Mind o Liar. Entremig, versió de Sludgefeast de Dinosaur Jr. i una absolutament brillant Carry The Zero de l’indispensable Keep It Like A Secret que va aconseguir emocionar sobremanera el personal, fins al punt que la noia que tenia al davant de tant bellugar-se i fer anar els braços, va acabar sucant un floc de cabells dins del got de gin tònic que feia anar amunt i avall com si fos una bengala.

 

I no, encara no hi van haver temes nous.

 

 

Built To Spill

 

 

 

 

 

Doug Martsch

 

 

Jim Roth

 

 

 

ALGUNS TRASPASSOS RECENTS

Em fixo que durant el mes passat, en el moment de concretar alguna cosa, sempre s’afegeix la coletilla del ‘atenció que l’agost no compte per a res’. Però per morir-se sí. Amb un cert retard, aquestes son algunes de les persones que han passat a l’altre banda al llarg d’aquest mes ‘complicat’.

 

Tim Wright, baixista de Pere Ubu i DNA, nascut el 1952 va traspassar el 4 d’agost. L’endemà el pianista George Duke, music prolífic, entre altres havia treballat amb Frank Zappa, Gladys Knight, Miles Davis o Don Ellis.

 

Tim Wright a la dreta de la foto amb els companys de DNA, Arto Lindsay i Ikue Mori (centre). Fotografia de Laura Levine

 

George Duke

 

El 7 ho feia Ken Levy, membre dels famosos Phantoms britànics. El 8 el mític productor de Sun Records Jack Clement. El 9, el cantant anglès de folk Louis Killen, qui a part de treballar amb Pete Seeger i muntar un dels primers clubs de folk d’Anglaterra, un any abans de morir es va voler convertir en Louisa Jo Killen.

 

Louis Killen és Louisa Jo Killen

 

Sid Bernstein, el responsable de la famosa “invasió britànica” dels seixanta a nord-amèrica, moria el dia 12. La sorpresa la donava Jon Brookes, bateria dels Charlatans de Tim Burgess que, amb 44 anys, el dia 13 ens deixava per culpa d’un càncer. El guitarra de Blue Öyster Cult, Allen Lanier, moria el 14 per una malaltia respiratòria. I tanco amb Joe Kelley, també guitarra, aquest de la banda britànica Shadows of Knight, que ho va fer el darrer dia del mes ‘complicat’. Nem fent.

 

 

Jon Brookes amb el cap a sobre de Tim Burgess

 

Allen Lanier

 

DEDICAT AL SENYOR ARTUR MAS

 

 

 

 

25è FESTIVAL INTERNACIONAL DEL DISC

28 i 29 DE SETEMBRE
ESGLÉSIA DELS DOMINICANS – PERPINYÀ

Sí que és veritat que l’emoció que sento quan rebo un paquet a casa pertanyent a una comanda de discos feta per internet, és ja d’un considerable nivell. Però aquesta emoció és breu, el minut i mig que transcorre entre la trucada a la porta i que el simpàtic funcionari em lliuri la capsa. Hi manca alguna cosa. Aquesta no és altre que el vessant humà de la gestió. En una botiga o en una fira com aquesta, l’emoció es pot perlongar tan com vulgui. Recórrer els seus passadissos a la recerca de l’arrodonit exemplar que, a més, em farà eixamplar els narius i deixar anar un sospir de satisfacció, continua sent com a mínim... molt més que emocionant. 

 

 

 

S’apropa una nova ocasió per a visitar la ciutat de Perpinyà.

 

 

 

 

AG ROJAS

 

 

Es parla molt del nou vídeo de la banda anglesa Spiritualized, que si el protagonista és Rory Culkin, el germà petit de Macaulay Culkin, de l’univers poètic del seu director, resident a Los Angeles, una revelació de tan sols 25 anys i que ja ha treballat varies vegades amb Jason Pierce i amb Jack White o Jeremy Enigk. Però poc es parla del tema musical en concret, I Am What I Am, tan poc com de que aquest nou talent, aquest nou director de culte de qui ja s’espera no se sap quina octava meravella, és nascut a Barcelona. 

 

Caldria saber si tot just sortint de l’hospital a coll de sa mare es va dirigir directament al Prat o va tenir temps d’entrellucar la catipén que feia la ciutat. Ni que sigui per endur-se un souvenir.

 

 

 

 

 

A SCENE IN BETWEEN: FASHION AND INDEPENDENT MUSIC IN THE UK 1983-89

Text: SAM KNEE

Editorial: CICADA BOOKS LIMITED

El mes que ve, finalment podré adquirir un dels llibres més esperats de l’any. Tot un moviment tan imprescindible com deixat de banda, il·lustrat amb 192 prodigioses, encantadores, màgiques i excitants pàgines. La música, les bandes, la gent, els clubs, les modes i tendències, tot sobre i des del C86 al shoegaze. Dades, fotografies mai vistes de My Bloody Valentine, The Jesus and Mary Chain, i també de Talulah Gosh, Loop, The Pastels, Vaselines. Shop Assistants, Boy Hairdressers, Flatmates, i molts més, i més, i més, i així fins a quedar exhausta de satisfacció. La comanda aquí.