JOIERES, 1965 / 1990 – ENTRE
L‘ART I EL DISSENY
MUSEU DEL DISSENY – BARCELONA
fins el 28 de novembre
EXPOSICIÓ
Estudies o dissenyes? Frase
mítica utilitzada molt sovint en llocs denominats bars, on es trobava tot tipus
de personal especialment a finals dels anys 70 i al llarg de tota la dècada
dels 80.
De resultes del treball de
dues generacions, especialment en aquest cas la segona durant els anys 60, hi
va haver tota una tercera de generació, que es va llançar a la presa de les
escoles d’art i disseny, omplint-se de joves amb ganes i possibilitats, per
canviar les coses. Aquí podem posar-hi la Massana
i Elisava com a centres destacats, i
el mateix FAD com a aglutinant. Cal dir tot això per entendre l’exposició que
es va inaugurar a finals de setembre al MUD
– després d’estar aturada més d’any i mig per culpa del canguelis – dedicada a
la nova joieria i la nova fornada, personalitzada en les dones.
Hi trobem més de 140 peces de
12 dissenyadores, com les pioneres Ninon Collet i Mariona Lluch inspirades en
l’experimentació que s’anava estenent per Europa i de manera especial a Alemanya
amb la neuer schmuck i l’escola de Pforzheim. També les de
la segona generació,
formada per Montserrat Guardiola, Carmen Zulueta, Teresa
Capella, Anna Font, Teresa Casanovas, Margarita Kirchner, Ángeles López Antei,
Marta Breis, Núria Matabosch i Chelo Sastre.
Totes elles es van haver de posar les piles,
com també va passar en l’àmbit del disseny industrial, per crear una xarxa de
fabricants que apostessin per les noves idees. No n’hi havia prou amb fer punta
al llapis i dibuixar.
‘Aquesta
“nova joieria”, a partir dels anys seixanta, trenca amb la peça com un objecte
d’ostentació, per ressorgir com una via de manifestació plàstica, i
d’experimentació’ explica Pilar Vélez, directora del museu i una de les
dues comissàries juntament amb Imma Jansana. Ni que sigui per veure on som i
comparar sense nostàlgia, entre les franquícies de bijuteria, basars i Ikeas
que ens envaeixen.
#Joieres
#MUD #MuseudelDisseny #Barcelona #Exposició
