PEP LAGUARDA, FA CAMÍ

TRASPÀS

Sembla que avui ha mort a València en Pep Laguarda qui va començar la seva carrera musical a finals del seixanta i va acabar fundant el grup pel que és recordat, Pep Laguarda & Tapineria, que enregistrarien el meravellós Brossa d’Ahir (1977), reivindicat amb els anys com un dels millors discos fets als Països Catalans. 

Va ser gravat a l’estudi que Daevid Allen tenia a Deià, el Banana Moon Observatory, amb a part d’en Pep, Joan Marì, ‘Viven’ i son germà ‘Pinet’ i Garri “Campanillo”, les col·laboracions de José Milán, Joan Bibiloni, Xavier Riba, Tico Balanzà o en Pau Riba que a més es cuidà de la direcció artística, i segurament la participació involuntària de moltes i moltes més ànimes corpòries i incorpòries, clavant tots ells una joia dels pocs discos de folk psicodèlic-mediterrani que provoca, a qui l’escolta, amb els pàmpols ben oberts, un viatge visitant tots els planetes Gong que encara queden. Que n’hi ha. Bon viatge! 

Pep Laguarda amb barret

PLEXISON IMPERMEABLE

En una recent entrevista a en Pep Laguarda amb motiu de l’edició d’aquest CD, només 33 anys després d’enregistrar-lo, llegeixo: “Em van demanar un disc que pogués sonar per la ràdio”, fent referència a que no realitzés una continuació del màgic i genial Brossa d’Ahir enregistrat al Banana Moon Observatory de Daevid Allen. Aquest disc per raret i el segon, Plexison Impermeable, perquè els factotums d’Edigsa no el van arribar a editar, perquè no els hi va sortir d’allà on els hi fa més mal, el cas és que ni l’un ni l’altre va ser aclamat i per tant, radiat.

 

Suposo que editar-lo ara, respon a allò del “millor tard que mai”, i certament era necessari per varies raons. Forma part de la història musical d’aquest país i s’havia de recuperar. Però és un disc que pertany a l’any en que va ser enregistrat, el 1979. I escoltant-lo, m’adono del poc que hem avançat. I no només musicalment.