14èna. FIRA DISC – COTXERES DE SANTS –
BARCELONA
NOTÍCIES I ALTRES RUMORS
Aquest cap de setmana se’ns ofereix una nova
ocasió per practicar el sa exercici de caçar vinils en el recinte de les
antigues cotxeres de Sants.
I per no prendre mal, aquestes són 10 senzilles recomanacions
a tenir en compte al visitar aquesta o qualsevol altra fira de discos:
1. Treure’l sempre de la funda i comprovar que el disc
es correspongui. No fa cap gràcia arribar a casa i adonar-te, no sense que se’t
posin els pels de punta, que el què has comprat, en realitat és un disc de La Chunga de la Cabaña del Tio Manolo.
2. Una edició nova no sempre és sinònim d’una compra
millor. Compte amb les noves discogràfiques que en nom de la història, et venen
un document in-audible. Assessorar-se abans si la cosa pinta rara.
3. Fes una primera volta abans de comprar res.
Comprova el nivell dels diferents stands, no sigui que et deixis tot el
pressupost en la primera parada, en discos que, posteriorment, consideraràs
secundaris.
4. Igualment, si trobes una peça del teu interès, no
el compris immediatament, com a molt, que te’l reservin uns minuts i cerciorat
de que a l’altre passadís no tenen la mateixa còpia, en igual estat o millor, a
un preu més econòmic. Hi ha venedor que se la sap molt llarga.
5. Comprovar l’estat de la funda. Si té marques de
bolígraf, com la del punyetero ex-propietari que necessita dir a tot posterior
col·leccionista que aquell disc va pertànyer a Pepe. Vigilar que tampoc tingui
marques d’haver estat suportant molt de pes al damunt (la funda té marcada la
forma rodona del vinil) o marques de que hagi estat mullat (el cartró estarà
arrugat) o emmagatzemat en un lloc amb molta humitat (olor característica) o
exposat al sol (funda descolorida i – horror! – el vinil està deformat).
6. Òbviament, donar un cop d’ull a l’estat del vinil,
que estigui net, amb el màxim de brillo i comprovar, demanant permís i passant
suaument el dit, que si hi ha alguna ratlla, no sigui profunda, sinó sentirem el
clic cada vegada que passi l’agulla per sobre.
7. Revisar que porti tot el material original, insert,
fotos, full amb les lletres, carpeta interior o altres complements,
especialment si el preu pica.
8. Que no et posi nerviós aquell que rebufa mentre
espera que acabis de revisar una cubeta per posar-s’hi ell. I si hi ha algun
disc pel que pots estar interessat, aparta-te’l donant-li un cop amb el colze.
9. Deixar-te portar per l’instint. En qualsevol cas,
un disc que no coneguis però t’atrau per la portada, pel disseny, pel preu, un
disc barat no vol dir que sigui dolent, juga-te-la. Qui no s’arrisca, no pisca.
Pren la decisió ajudant-te llegint els crèdits o pots preguntar al venedor i
quedar-te amb algun detall que digui, o que no digui. Recorda que tots els
venedors, en primer lloc estan allà per la pasta.
10.No vagis amb presses i pren-te una canyeta a mig
recorregut. Reflexiona i continua.
