TOMORROWS TULIPS, DIY EN SUPERLATIU

REVISANT FORMES i MANERES

AMUNT PERISCOPI

A la vista l’any 2013. David Bowie treia The Next Day després de 10 anys de musicalment no dir ni fava

Des del 2011 al 2018 Tomorrow Tulips van treure quatre àlbums. Aquest Experimental Jelly (Burger Records) – del que se’n van editar mil unitats – és el segon que van enregistrar novament sense moure’s gaire de casa. Tot i això, van fer un pas endavant. Continuaven amb la tònica més underground però sense sonar com si fossin al lavabo. Quan l’agulla toca el disc i sentim els primers acords de Flowers On The Wall, ja sabem què hem de fer. Posar els peus a sobre la taula i les mans al clatell. A continuació, amb He Quits ens podem posar un coixí sota els peus. Al cap d’uns minuts, quan mig obrim els ulls i observem mentre va sonant Free que res s’ha mogut, ens preguntarem si la Velvet Underground han tret nou disc.

THANKS FOR COMING, EN EL PUNT DE MIRA

EDICIONS FÍSIQUES

Viu a Brooklyn, però com si les hagués composat asseguda en el balancí del porxo de casa la seva àvia a Woodstock

Enregistrades i en funcionament des del desembre de 2017, han sigut tretze cançons – d’un total de vint-i-quatre – les escollides per Rachel Brown per a l’edició d’aquest No Problem en flamant vinil de color en edició limitada via la barcelonina Beauty Fool Records i a disposició de totes a partir de finals d’aquest mes d’abril.

(fot. Julie O)

No entraré a qüestionar l’elecció de les triades, em limitaré a destacar les meravelles d’algunes d’elles. Temes com Trying, una base inalterable sobre una endreçada melodia, el bonic terrabastall de Decisions (And The Aftermath) o el zig-zageig infal·lible de Friends Forever, son excusa suficient per donar-li tota la confiança. Sota la batuta de Rachel Brown hi trobem Charlie Dore-young (guitarra) Mike Kolb (baix) i Nate Amos (bateria). Sí que té un transfons de quan la generació X dominava la terra. Possiblement el transmeti la familiaritat del porxo de casa de la seva àvia.