Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Julien Temple. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Julien Temple. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de novembre del 2012

BEEFEATER IN–EDIT 2012 ( 7 )

PAUL WELLER: FIND THE TORCH (2010) 
 
El modfather més en actiu. Explica quan i com arriba a Londres. Una ciutat que en el documental titllen d’avorrida. Doncs que vinguin a Barcelona i sabran el que és avorriment. Parla de la ciutat, de la música, de la generació dels mòbils i la comunicació entre els humans, de la desaparició dels pubs, les emblemàtiques cabines londinenques i les convencionals bústies de correus, de com les persones i les coses van canviant i no defineix si cap a millor o cap a pitjor. Encara que ens ho figurem. D’un suposat Julien Temple ocult, sense àudio i fora del camp de visió tota l’estona, va responent i comentant l’actualitat relativa mentre anem passejant amb ell per diferents escenaris escollits o asseguts en un bar. Amb això, una boira misteriosa ho va envoltant tot.
 
Surto al carrer, m’acomiado del cinema Aribau fins l’any que ve i amb la meva parca em protegeixo d’una pluja fina londinenca que no ens vol abandonar, ni a tiros.
 

Julien Temple escarxofat a les instal·lacions del festival

dijous, 24 de maig del 2012

ROLLING STONES – UNDERCOVER / 1983 (ROLLING STONES - VIRGIN)

És un treball que per a molts, va significar el final d’una espectacular carrera. M’incloc. La seva capbussada als 80 no m’ha satisfet mai, aquesta barreja d’estils i la previsible reconversió als temps, mai me l’he acabat de creure. Per salvar alguna cosa, salvo el clip dirigit per Julien Temple del single Undercover Of The Night, que amb el temps s’ha convertit en l’única cosa divertida de tot plegat. Però el que m’ha fet escriure sobre ell, ha sigut que porto dies observant, als aparadors de les botigues del carrer Tallers, aquesta edició en format capsa que inclou no se quants LP’s i CD’s amb versions alternatives i outtakes i a més, i aquesta és la cosa, la possibilitat de – gairebé 30 anys després – veure-li la cara i les vergonyes a la pin-up que va lluir cos a la portada. Recordo que quan es va editar el 1983, es va fer córrer el rumor de que hi havia una edició on els adhesius que estaven col·locats estratègicament, els podies arrencar deixant al descobert el cos de la noia. Amb el pas dels anys, mai n’he vist ni n’he sabut de l’existència de cap còpia. 

En aquesta fantàstica capsa en presentació 3D, els adhesius estan col·locats de nou estratègicament. Però aquesta vegada, per no tapar res. Fins i tot els nois de Castelló han sabut posar el del preu, fora dels “focus” d’atenció.

(prestatgeria de Discos Castelló - Barcelona)