KING CRIMSON ESTIMAT

King Crimson - Sailors’ Tales (1970 – 1972)

Limited Edition 27 Disc Boxed Set

NOUS REGISTRES

És època de reeditar el material oficial publicat i l’inèdit de les grans bandes que en alguns casos, com aquest, son les influències de les músiques presents. És la banda de Londres la que a partir del proper novembre posarà al mercat Sailor’s Tales, un pack del seu treball produït del 1970 al 1972 que comprèn 27 peces, entre elles, els re-masteritzats In The Wake Of Poseidon, Lizard i Islands, a més del directe Earthbound, així com altres enregistraments en directe inèdits de concerts al Regne Unit, Alemanya i els USA, temes en el seu moment considerats secundaris, DVD’s de les gires del 71 i 72, fotografies i notes dels participants. I el que els hi deu quedar encara. Tot per 145 € + despeses d’enviament aquí mateix.

Editaran els concerts de Granollers del novembre de 1973 en el seu proper box-set?

ARA TOTHOM ESTIMA GREG LAKE

TRASPÀS RECENT

                        

Avui tothom és fan de Greg Lake. Hi ha coses ben curioses. Fins ahir tothom ratllava i deia pestes del que es defineix – encertadament o no – rock simfònic. 

En fi, un altre que marxa abans d’hora.

PETE SINFIELD – UNDER THE SKY

LLIBRES

Ja tornem a estar en aquells dies en que tothom va de bòlit, tothom va estressat. Aquells dies que per uns son bonics i per altres horrorosos, que la gent no sap què fer amb la canalla per mantenir-la tranquil·la i que maregin el mínim possible, en que els horaris comercials son un desgavell, en que l’estomac passa la proba de cada any i els colesterols, sucres i d’altres components químics trenquen les cotes límit. Ens posem a proba i alguns ho superen, no tots. 

 

El veí de sota està fent neteja. S’ha traslladat i està venint, de tant en tant, per acabar de recollir les darreres caixes. Ahir va venir i em va dir: Té, això és per a tu.

 

 

 

Un recull de poemes i cançons fins el 1972, any en que Sinfield va abandonar King Crimson després de fer coses com In The Court Of The Crimson King i In The Wake Of Poseidon, dos referents de bandes actuals.

 

 

ROLLING STONES A HYDE PARK

Quaranta quatre anys després, tornaran a tocar a Hyde Park. Aquella vegada, entre altres coses, era la presentació de Mick Taylor, que substituïa a Brian Jones per la seva suposada indisciplina, encara que les circumstàncies imprevistes de la sobtada mort del music, van fer que tot es veies d’un altre color. Aquell moment de la història era també molt diferent a l’actual. Diferent en la capacitat de les persones per entendre el fets, ara la mesura de les coses només passa per l’innat i ferotge egoisme dels humans. També serà diferent per què, evidentment, no hi tocaran ni King Crimson, ni Roy Harper, ni Alexis Korner. Llàstima. Diferent per què el concert del 1969 va ser gratuït i per aquest s’haurà hagut de passar per caixa amb la Visa Gold o Platínum. Diferent per què Hyde Park era un escenari natural per a actes com aquest o com la presentació dies abans de Cream, també de franc. Increïble.

 

Toquen dos dissabtes seguits, el 6 i el 13 de juliol. Pel primer, diuen que les entrades es van esgotar en menys de 5 minuts. Desconec el ritme de venda del segon, però sincerament dubto que s’hi vegin cadires buides. 

 

Tot un símbol de la cultura pop que es mostrarà en la seva magnitud més mansa i domesticada.

 

 

Rolling Stones

King Crimson

 

Anita Pallenberg i Marianne Faithfull amb el seu fill Nicholas – fruit del primer matrimoni amb John Duncan – a Hyde Park aquell mateix dia