WILLIAM KLEIN. MANIFEST

LA PEDRERA - BARCELONA

fins el 5 de juliol

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

La dècada dels seixanta no seria el mateix sense les seves imatges

És, serà, una de les exposicions de l’any. És clar que tampoc costa gaire ser-ho en una ciutat culturalment cada vegada més atordida i obsessionada amb omplir el calaix de quartos a costa dels guiris i la nostra paciència. L’exposició està comissariada per Raphaëlle Stopin qui ens proposa veure la totalitat de l’obra, no només les fotografies.

fot Enric Fontcuberta

el catàleg

Així hi trobarem l’obra pictòrica que va fer entre el 1949 i el 1951, pel·lícules – és l’autor de flms com Qui êtes-vous, Polly Maggoo? (1966) o copartícip del documental Loin Du Vietnam (1967) juntament amb Godard, Maker o Resnais – i llibres, com el Life Is Good & Good For You in New York que el 1956 li va comportar el reconeixement i que aquí es pot veure la maqueta del llibre per primera vegada com a part de l’exposició. En total son més de 200 peces les que la conformen i que el propi Klein li va donar el tret de sortida, tot i estar a punt de fer els 92 anys.

Klein el dia de la inauguració

fot Cristobal Castro

COLITA, PERQUÈ SÍ!

ART – INSTAL·LACIONS - DISSENY

 

Ahir no me’n vaig poder escapar. No és santa de la meva devoció. La percepció que tinc sobre la seva obra, sempre ha sigut la mateixa. Qüestió indiscutible: que tècnicament és bona fent la seva feina. Qüestió discutible: que emocionalment no ho és gaire. Capta l’instant, però és com si quan petja el disparador, la màgia del moment ja no hi fos. Tot el contrari socialment parlant, doncs va saber estar en el lloc adequat en el moment adequat i això en aquest país de capelletes, és bàsic. 

 

Fins el 13 de juliol, a l’espai de la primera planta de La Pedrera i després de deixar anar la mosca, es pot visitar el que han batejat com la primera antològica de la que per a mi és la més mediocre dels fotògrafs barcelonins. 

 

L’altre meva percepció sobre el muntatge: doncs que per ser una antològica és fluixet, molt fluixet.

 

 

 

 

 

TOM WOLFE – CONVERSES A LA PEDRERA

En el marc de les activitats que es van programant a l’edifici de La Pedrera, aquest dimarts, amb l’aforament ja fa dies totalment ple, es podrà gaudir d’una conferència i ronda de preguntes amb l’escriptor nord-americà (amb 41 anys a cada cama), etiquetat de moltes maneres, polemitzat i crucificat tant com adorat, autor de clàssics com La Banda de la Casa de La Bomba (The Pump House Gang), Ponche de Acido Lisérgico (The Electric Kool-Aid Acid Test) o La Izquierda Exquisita (Radical Chic & Mau-Mauing The Flak Catchers), llibres que el converteixen en icona del moviment. Desconec si alguna vegada s’ha fet l’esforç d’editar-los en català. 

 

Viatjar en un autobús acompanyat dels Merry Pranksters amb Ken Kesey al davant i passar per totes les vivències d’aquell prodigiós grup, sí que faria realitat aquesta poca-solta. pretensiosa, buida i hipòcrita frase de que un altre món és possible. 

 

De gira presentant Back To The Blood (2012), editat en espanyol per Anagrama amb el títol de Bloody Miami.