SONIC LIFE

SONIC LIFE – THURSTON MOORE

títol original: SONIC LIFE: A MEMOIR

traducció de: IÑIGO GARCIA URETA

editat per: CONTRA EDICIONES, S.L.

LLIBRE

Amb 20 anys, Thurston Moore aterrava a l’East Village de Manhattan amb unes ganes de creativitat que li sortien per les orelles.

L’objectiu es va materialitzar tres anys després quan es va constituir Sonic Youth, que passaria a ser un dels puntals de la música els següents trenta anys, fins la seva dissolució. Després van venir uns quants àlbums en solitari i en diferents formacions i projectes. També està al darrere del segell Ecstatic Peace! i de l’editorial Ecstatic Peace Library, a més de donar classes, quan pot, en diferents escoles dels Estats Units i d’Europa.

Després d’aquesta segurament innecessària presentació, direm que just després de fer els 65 anys, l’octubre de 2023, van sortir publicades les seves memòries, edició que també segurament, tothom coneix. Ara, a finals d’aquest mes, el dimecres 28, ho faran traduïdes a l’espanyol per l’editorial amb seu a Barcelona La Contra.

(fotos La Contra)

Unes memòries que son un recorregut cronològic per la seva vida, aturant-se, en algunes etapes i com és lògic, unes amb més incisió que en altres: els anys de formació musical els primers temps de ser a Nova York, que ocupen gran part de les pàgines del llibre, no tant dels seus companys, la disgregació de la banda el 2011 resultat del mal rotllo en el matrimoni Gordon/Moore, del que hi passa de puntetes, com sempre ha fet, fins el moment actual amb la seva parella, Eva Prinz.

Aquestes casi 600 pàgines de Sonic Life, per a qui no l’hagi llegit en anglès, derivaran en unes quantes opinions més de tots colors a través d’un bon grapat de documentació en veu d’un dels músics més icònics dels darrers anys. 

Indispensable que vagi acompanyat de document sonor, començant pel principi... amb l’EP homònim editat per Neutral Records, segell fundat per un dels seus primers fars, Glenn Branca.

Moore a la seva botiga de Londres

                  

STREET-LEVEL SUPERSTAR: A YEAR WITH LAWRENCE

SUPERESTRELLA DE LAS CALLES: UN AÑO CON LAWRENCE

WILL HODGKINSON

títol original: STREET-LEVEL SUPERSTAR: A YEAR WITH LAWRENCE

traducció de: IBON ERRAZKIN

editat per: CONTRA EDICIONES, S.L.

LLIBRE

De tot en fem una bombolla. Ara toca dels llibres. Ja tenim aquí el soofflé (només faltava el Book Music Festival fent de cirereta). Per tant ens ho hem de treballar una mica més a l’hora de trobar un bon llibre.

Mentre esperem a que baixi, podem recórrer als clàssics, amb els que no fallarem. Lawrence Hayward, músic anglés nascut a Birmingham, convertit exclusivament en Lawrence, és l’home que està al darrere de Denim o Mozart Estate (abans Go-Kart Mozart). També va ser qui ens va captivar amb Felt, el reconegut grup de post-punk fundat el 1979 amb el que va arribar a treure 10 àlbums.

(fot Chris Bethell)

A Lawrence l’empaita la sensació d’estar incomplert. Considera que amb tot el que ha fet no ha arribat a obtenir l’èxit que es mereix i això el continua obsesionant. Aquesta ceba l’ha portat ha haver de competir amb una depressió – crònica? – quedar-se sense casa i una addicció a l’heroina. Amb més o menys aquesta premissa, Will Hodgkinson l’ha acompanyat en un viatge pels carrers de Londres al llarg de 2023, mentre repassen les possibles causes. ‘Potser viure en un món de fantasia sigui la seva manera de tractar amb la realitat’ diu Hodgkinson.

Una lectura distreta al 100% amb moments divertits com quan l’escultor Corin Johnson li va fer una escultura i la feina va ser trobar una galeria o l’aventura que va tenir amb la periodista Àngels Bronsoms i que va acabar com el rosari de l’Aurora. #Fué una de las mejores noches de mi vida. Era guapíssima, y se llamaba (vas a al·lucinar) Àngels. ¿Te lo puedes creer? Después del concierto me llevó a dar una vuelta en una Vespa pequeña que tenia, y me enseñó el Parque Güell, la cultura de la región catalana#. Es van conèixer arrel del concert que Felt va oferir a l’antiga sala Zeleste i que Estoc de Pop, un enyorat programa de TV3 que van dirigir Manuel Huerga i Elena Posa - on Bronsoms treballava - va emetre en part. Esplèndida prosa musical escrita, que sura i sobreviu.  

Àngels Bronsoms i Lawrence a Birmingham el 1985

             

CANVI + VIATGE = SOLUCIÓ

FUNK INVESTIGATORS

autor: ALBERTO ZANINI

traducció de: Guillermo Pérez

edita: COLECTIVO BRUXISTA – octubre 2023

LLIBRE

Als que els agrada la música, quan l’economia ho permet i poden fer algun desplaçament, els flipa entrar en una botiga de discos i descobrir algun cantant o grup, que si té 3 o 4 dècades, encara els flipa més.

Convertida en un fenomen similar al que hi va haver el 1995 amb la novel·la de Nick Hornby, High Fidelity, Funk Investigators és una mena de road trip en la que Alberto Zanini s’enrola en una mescla de auto-biografia i novel·la negra musical.

En mig d’apassionades recerques de vells registres de soul i funk, d’aquells milers de músics que no van arribar a tenir sortida tot i la qualitat del producte, també explora i revifa la seva rutinària vida, auto-destruïda fent-se preguntes com: “¿No haría mejor el marido en dejar estas pasiones juveniles como la música y los discos y en tratar de ser, no sé, jardinero, aunque fuera en negro, que lo importante es ganarse el pan?” Afortunadament per a ell mateix, per nosaltres i per les plantes, la resposta va ser, no.

Alberto Zanini

(totes les imatges promocionals de Colectivo Bruxista)

Originalment editada el 2021 en italià i anglès, a finals de l’any passat va arribar la traducció en castellà d’aquesta novel·la que, amb el mateix tarannà de novel·la negra musical, ja te segona part editada. Es diu Storia di una pantera i està dibuixada en l’escenari dels conflictes racials que hi va haver als Estats Units durant els anys 60 i 70.

Detroit – Bob Mays

New Jersey – Elmore Masters

            

UN BON TROS D’HISTÒRIA

EL LADO SALVAJE, 1983 – 1985

fotografies d': ANA TORRALVA

editat per: OJOS DE BUEY

primera edició: 2024

FOTOGRAFIA

Des de Vallirana, va sorgir un impuls que durant els primers anys de la dècada dels 80, va fer emmudir a tot l’Estat.

Hi ha molta informació de la breu però intensa travessia de Desechables. Van despertar una fascinació que s’ha mantingut viva pel boca a boca al llarg dels anys. El 2013 vam poder assistir a l’estrena de l’esplèndid documental El Peor Dios. Tres anys després Munster Records reeditava en una luxosa edició l’àlbum Golpe Tras Golpe.

Aquest any i de la mà de l’editorial especialitzada en la recuperació gràfica de moments remarcables Ojos de Buey, ens podem encantar amb les imatges que va captar durant el període posterior al trasbals produït per la mort de Miguel el desembre de 1983, la fotògraf nascuda a Cádiz, Ana Torralva, publicades ara en aquest llibre.

Torralva va arribar a Madrid des de València on s’havia desplaçat per estudiar Belles Arts. Amb el seu germà Esteban, que feia la funció de manager de Desechables i que estava molt involucrat en l’escena musical de la ciutat, va poder treure-hi el nas i així apropar-se a la banda just en el moment de la nova arrencada un any després, el 1984.

Ana Torralva estava en el lloc i el moment adequat per immortalitzar-ho i és des d’on comença el llibre, quan el grup de Vallirana va voler reprendre la seva carrera amb el posposat i esperat concert en el mític Rock-Ola, ja amb Marcelo “Enano”, germà de Dei Pei, com a nou membre de la banda.

El llibre es complementa amb imatges realitzades per a les portades dels dos primers àlbums, Golpe Tras Golpe (auto-editat – 1984) i Buen Ser–Vicio (3 Cipreses – 1985).

A JIMI NO EL PODEN MATAR

CANTANTE MUERTO

títol original: A Dead Singer

escrit per: MICHAEL MOORCOCK

editat en anglès el 1974

traducció i pròleg: Javier Calvo

editat per: Aristas Martínez Ediciones

primera edició en castellà: gener 2024

LECTURA

Escrit amb gran imaginació, Michael Moorcock (que entre moltes altres coses va tocar amb Hawkwind) torna a la vida a un Jimi Hendrix desconcertat pel que veu i escolta.

Només és la dècada següent a la seva marxa. Però ja no entén res. Ni amb ajuda externa. El pipa Shakey Mo, el recull i emprenen un viatge cap a Escòcia. ‘Estaba contento de hacerle de chófer a Jimi. Desde su regresso (o resurrección, como lo llamaba en privado Mo), Jimi no había tocado una guitarra ni había cantado una sola nota, sinó que prefería escuchar música ajena’.

Encara que gairebé 50 anys després de la seva publicació en anglès, no sé massa be perquè, però ni que sigui per obrir debat, ja ha valgut la pena la traducció. 

És un llibre perfecte per llegir sencer en l'estona que dura un telediario. Si no es pot apagar la tele, és una bona opció per no perdre el temps escoltant els locutologrames. 

Michael Moorcock el 1975

(totes les imatges amb el permís d'Aristas Martínez Ediciones)

CRÒNICA ÈPICA

THE ISLAND BOOK OF RECORDS VOLUME I

1959 – 1968

editat per: NEIL STOREY

publicat per: MANCHESTER UNIVERSITY PRESS

LLIBRE

Som davant d’un treball arqueològic que farà les delícies de totes les aficionades a descobrir bocins d’història musical.

L’ex-cap de premsa de Island Records, Neil Storey, que es va posar a la feina fa més de 15 anys, ha promès que aquest llibre, i el següent, que rastregen la història del mític segell, son tot el més definitiu possible que es pot aconseguir. El període va des del primer llançament de la companyia a Jamaica el 1959, fins que Chris Blackwell va vendre el segell el 1989.

La primera setmana d’aquest mes d’octubre, va sortir el primer volum, que documenta en 392 pàgines, tots els àlbums llançats pel segell entre 1959 i finals de 1968. Cada llançament està il·lustrat amb portades (incloent edicions no angleses), etiquetes, folletos, entrades de concerts, anuncis i l’extra d’àlbums inèdits, programats, però no arribats ha editar.

Neil Storey

També s’hi troben entrevistes amb els músics, dissenyadors, fotògrafs i productors que van treballar en cada llançament, així com amb Chris Blackwell, el seu fundador. 

El llibre està dissenyat per Jayne Gould, ex-directora creativa d’Associated Newspapers i actualment directora d’art de Tatler, el magazine britànic dedicat al mon pijo. Pel llibre en demanen £85.00, sobre uns 100 € (més despeses). Està previst que a finals de l’any que ve, la MUP editi el Volum II (1969-1970). Caldrà anar fent guardiola.

 

Chris Blackwell

LA BERTHA DEL POPU

BERTHA

(autobiografia)

Edita: P1BOOKS - B&J EDITORES – juny 2023

LLIBRE

No és un llibre d’anècdotes. L’anècdota és la seva vida fins el 1973, any en que funda la revista amb Martin J. Louis. A partir d’aquí, és quan va de debò

Per fi s’ha decidit a escriure-les. Totes, de primera o de segona mà, hem llegit o sentit a parlar de Bertha M. Yebra. Popular 1 va ser, els anys de la post-guerra (oficialment no va acabar fins el novembre del 75) com un far per a totes les aficionades a la música. Amb el Pallardó i els seu programes El Clan de la Una i Al Mil por Mil, formaven un tàndem per no morir en l’ensopiment més absolut.

Aquest llibre, és ella muntada dalt d’aquest bòlid que es diu Popular 1. Descriu amb tota la passió de que és capaç, el mon que, en estar al capdavant de la revista, se li va oferir. Ja sabem que eren anys en que la música era una forma de vida. A més, no pringàvem amb la auto-censura actual, i les ocasions que la vida t’oferia, venien sense càrregues de cap set-ciències. Escrita amb fluïdesa, és una auto-biografia per gaudir sota el para-sol en una platja sostenible farcida de carn o al teu trosset de ciutat amb els peus dins del gibrell. Et farà oblidar qualsevol emplaçament.

ENCARA NICO

YOU ARE BEAUTIFUL AND YOU ARE ALONE - LA BIOGRAFIA DE NICO

per JENNIFER OTTER BICKERDIKE

traducció de Gabriel Cereceda

edita LA CONTRA

LLIBRE

Fa uns dies ha sortit la nova biografia de Nico. La mítica cantant i músic, de la que se n’ha parlat a tort i a dret.

Segons la seva autora, Jennifer Otter Bickerdike, ha cercat posar la màxima claredat possible a la seva vida. El 1956 Christa Päffgen va passar a dir-se Nico i a partir d’aquí la cosa es va disparar. Tant que fins i tot a ella li va semblar massa. 

(fot Danny Fields)

Publicitat, cinema, la participació en el que alguns consideren l’àlbum més important de la història del pop i la seva posterior i genial carrera en solitari encetada amb Chelsea Girl (Verve Records – 1967) i seguida d’àlbums imprescindibles com Desertshore (Reprise – 1970).

El 1978 va participar en el festival de Canet, havent de deixar córrer la seva actuació a instàncies d’un públic entès que, no agradant-li la seva música, es va creure amb el dret de dir-li que plegués. Deu anys després moria a Eivissa als 49 anys. Per descomptat, no ha resultes del disgust.

AMANTS DELS VINILS... i LES SEVES PORTADES

UNDER COVERS – HISTORIAS EN CUBIERTAS

per JULIO LE MARCHAND

edita ONDAS DEL ESPACIO

LLIBRE

Son el complement perfecte pel disc de vinil que es troba en el seu interior. Afegeix la informació necessària per poder escoltar-lo en tota la seva magnitud.

Excepcionalment, parlem d’un llibre que no acaba de sortir recentment. Però el seu contingut, a més de l’acurada edició, ens commou prou com per tenir-lo en compte i escriure’n quatre línies. L’octubre de l’any passat es va re-editar novament i possiblement no sigui la darrera. 

A través de més de 200 pàgines en paper cuixé, podem gaudir d’un viatge de gairebé 100 portades, mitjançant informació i anècdotes d’elles. N’hi ha de clàssiques, necessàries per situar-nos en el context, i d’altres que podem dir que s’engloben en l’espectre alternatiu, que al final, a aquestes alçades, son les més interessants.

Escrit per Julio Le Marchand, s’explica que va ser confeccionat – sí, també per culpa del que ja sabem – amb el Google Maps i l’Streetview com a eines bàsiques, a més d’una extensa bibliografia. L’ordre en el que apareixen i les dades pròpiament del llançament, passen a ser secundàries, en front de tota la resta. Així, a manca dels fantàstics llibrets de la sèrie 33+1⁄3 publicats originalment per David Barker el 2003 i que es continuen editant, podem tirar d’aquest més que entretingut llibre.