SEMPRE LA MATEIXA CANÇÓ

NOTÍCIES

Venen temps que seran estranys per als que tinguin una edat. Serà impossible dur a terme iniciatives privades, tot passarà per mans dels ajuntaments o altres estaments ciutadans a base de...  SUBVENCIONS.

Preus elevats, traves burrocràtiques, canvis d’hàbits, etc. faran que no puguis fer res que no tingui un numero de registre. Per aquí, assistim al tancament de sales o a canvis màgics de mans, amb la mateixa indiferència que si veiéssim passar la professor de Setmana Santa. Una mica més lluny, on la música encara te un valor, sorgeixen iniciatives que a la llarga serviran per explicar a la vora del foc.

Mentre hi ha subvenció el negoci rutlla. Quan deixa d’arribar, bona nit i tapat. Les ajudes de la gent sempre son ben rebudes i d’agrair, però més tard o més d’hora els quartos es tornen a acabar i cal una nova ajuda. I així: tot molt normal.

El Salford Lads and Girls Club és un espai per a joves i no tan joves on es fan actes artístics i culturals de l’àrea del Gran Manchester, a Salford. Ara es troba sota l’amenaça d’haver de tancar per la retirada de la subvenció i en conseqüència, la manca d’un pressupost a la mida dels temps. Per això ha sorgit una campanya de solidaritat amb una pàgina a GoFundMe i varies donacions de famosos.

Primer va ser Graham Nash. Ara ha sigut Morrissey. El primer molt vinculat a l’espai abans inclús dels Hollies, ha donat 10.000 lliures que se sumen a les 5.000 dels Courteeners. Morrissey, que ja els ha ajudat en varies ocasions i de diferents maneres, ara ha donat 50.000 lliures més. La seva vinculació consta en la sessió fotogràfica realitzada per a l’àlbum The Queen Is Dead de 1986.

L’ajuntament, ja tindrà temps de recuperar les 100.000 que ha posat, que sumades a la resta, ja van per més de 200.000 lliures de les 250.000 que diuen necessitar per tirar un temps més. Continuem. 

           

IMATGES DELS SEX PISTOLS PELS NÚVOLS

EFECTES COL·LATERALS

Dimarts de la setmana passada, tot i que no es va arribar a les 20.000 lliures que s’esperava, se’n van pagar 15.000 per una pel·lícula en 8mm. de l’actuació coneguda com “el concert que va canviar el mon”.

Es tracta del que van donar els Sex Pistols en el Free Trade Hall de Manchester el 1976 i es creu que és l’únic metratge que existeix d’aquell concert. La pel·lícula i els seus drets d’autor, fins ara propietat del col·leccionista Mark Roberts, han canviat de mans a través de la casa de subhastes Omega Auctions.

El concert d’aquell 4 de juny, el van organitzar els Buzzcocks després de veure’ls tocar a Londres. Van assistir unes 40 persones. El que passa, és que entre elles n’hi havia alguns que aquella nit la vida els faria un tomb i amb ells, moltes de nosaltres. Entre les dues nits que van actuar, hi van passar: Ian Curtis, Bernard Sumner, Peter Hook (Joy Division/New Order), Mark E. Smith (The Fall), Howard Devoto, Pete Shelley, Steve Diggle (Buzzcocks/Magazine), Morrissey o el fundador de Factory Records Tony Wilson.

‘L’impacte que va tenir aquells concerts van canviar el curs de la història de la música’ explicava Paul Fairweather d’Omega Auctions. 

Aquest és un fragment de la pel·lícula de 2002 dirigida per Michael Winterbottom, 24 Hour Party People, on s’intenta reproduir aquell moment – Steve Coogan està en el paper de Tony Wilson...

#SexPistols #FreeTradeHall #Manchester #Subhasta #OmegaAuctions

STONE ROSES

GUEST ARTIST

Dijous passat, amb una expectació com només saben generar els anglesos, es va llançar el nou tema dels Stones Roses, All For One, 22 anys després de no editar res. La banda de Manchester va escampar per les xarxes, botigues de discos i plafons de la ciutat, imatges del seu icònic logo, la famosa llimona, com a missatge de que ara, la cosa, anava de veres.

Estaran tocant el 15, 17 i 18 de juny a Manchester, el 8 de juliol al T in the Park escocès, el 9 al Rathfarnham irlandès i faran una escapada a Nova York el 30 de juny per tocar al ja mític Madison Square Garden.

A vegades tanta expectació no és pas bona.

TONY WILSON

ST ANTHONY: AN ODE TO ANTHONY H WILSON

 

 

RELACIONATS

 

 

Bernard Sumner, Stephen Morris, Shaun Ryder, Vini Reilly, Paul Morley, Julie Hesmondhalgh, Steve Coogan, músics, productors, periodistes, actors, amics, gent que estimaven a Tony Wilson i estimen el que representava, li reten homenatge i tribut en aquest clip. 

 

 

 

 

Amb 57 anys, Wilson moria un 10 d’agost del 2007 a la seva estimada ciutat de Manchester on va posar el seu granet de sorra creant, per destacar el més conegut, Factory Records i el club Haçienda. El 2002, Michael Winterbottom va dirigir 24 Hour Party People, pel·lícula que retrata de manera més o menys interessant part de les seves peripècies al voltant d’aquests dos punts imprescindibles per entendre el què passava a finals dels setanta i primers vuitanta, en un dels centres musicals del planeta. 

 

Bernard Sumner: Em vaig quedar molt sorprès de la seva mort. Sempre semblava tan jove i entusiasta. Tenia l’actitud d’un noi de 20 anys, cosa que pensava que era una gran manera de ser.

 

Julie Hesmondhalgh: No era cap sant, però era un bon home que va utilitzar la seva posició per ajudar a créixer músics i poetes. No tenia perquè fer-ho. No ho feia per diners. Ho feia perquè volia fer coses per la cultura de la ciutat on vivia i a la que estimava.

 

És a dir, afegeixo jo, que li importava una merda i no es preguntava, ni ell ni ningú, ‘quin impacta econòmic deixava a la ciutat.’

 

Mike Garry i Joe Duddell s’hi van posar al davant i això és el que n’ha sortit...

 

 

 

JOY DIVISION AL CONTENIDOR GRIS

Segons publica la BBC, Julia Adamson, una enginyera de so que treballava als estudis Strawberry de Stockport, població a 10km. de Manchester, explica a la seva conte de facebook que quan aquests van tancar ara fa 20 anys i van buidar l’empresa, es va quedar tota una sèrie d’enregistraments de Joy Division, New Order i Magazine que es tiraven a les escombraries com aquell que tira els llapis i les maquinetes de fer-hi punta. Les cintes son el típic material de rebuig que qualsevol banda te, però més ben guardat. Ara creu que és el  moment de vendre-les. 

 

Potser no en te prou en la pensió de la jubilació.