Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martin Scorsese. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martin Scorsese. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de juliol del 2020

ELS NEW YORK DOLLS ENQUADRATS PER SCORSESE


DOCUMENTAL

Martin Scorsese, no s’ha pogut resistir a la temptació de rodar un documental sobre el seu amic David Johansen, el frontman dels New York Dolls


El farà mostrant-lo des de que era crio a Staten Island als anys 50, el seu canvi a l’East Village a Manhattan a finals dels 60, els començaments amb els Dolls als 70, la creació del seu alter-ego Buster Poindexter als 80 i la relació amb el country i el blues amb els Harry Smith als 90.

Johansen, aquí Buster Poindexter, al Cafe Carlyle fa un any (Getty Images)

Martin Scorsese desconcerta. Perquè al darrera d’una imatge que pot semblar tot el contrari, ha demostrat més que sobradament la seva passió per la música. El seu talent al darrere la càmera per captar la relació entre la quotidianitat i la professionalitat dels músics no li desmereix ni una mica del global de la seva brillant carrera cinematogràfica. Al contrari. Films com The Last Waltz (1978) sobre el concert de comiat de The Band, No Direction Home (2005) i Rolling Thunder Revue (2019) dedicats a Dylan, Shine A Light als Stones (2008) o Living In The Material World (2011) a Harrison, li sumen molts punts.

Scorsese, explica a partir de la noticia oficial del rodatge: ‘Conec a David des de fa dècades i tinc un abans i un després des que els vaig escoltar quant estava fent Mean Streets’. Ho va acabar de rematar afegint: ‘Després de veure’l l’any passat al Café Carlyle, vaig saber que havia de fer-ho perquè és extraordinari veure l’evolució de la seva vida i el seu talent musical en un ambient íntim. Llavors i ara, la seva música captura l’energia i entusiasme de la ciutat de Nova York’. Esperem que no trigui gaire. 


dilluns, 21 d’agost del 2017

WHO’S THAT KNOCKING AT MY DOOR

CINEMA


Esta considerada la primera pel·lícula de Martin Scorsese i és tot un exercici teòric i de bellesa plàstica excepcional. Rodada a Nova York, ens presenta a un debutant Harvey Keitel fent d’italo-americà més moralista que el Papa de Roma, enfrontat amb la modernitat de la ciutat representada per una noia independent que interpreta una esplèndida Zina Bethune.

Rodada en un implacable blanc i negre, es va començar a gestar el 1965, però va haver de patir uns quants mal de caps en forma de canvis de guió i de nom abans d’estrenar-se el 1968 i endur-se el premi al millor film en el Festival de Cine de Chicago d’aquell any.

Entre aquests canvis, el de distribuïdor, amb la condició d’incloure una escena de Keitel amb una prostituta – diuen que va ser rodada a Amsterdam – amb finalitats comercials. En aquest tall, Scorsese va posar de fons el tema The End dels Doors, convertint aquests quatre minuts en una de les moltes cireretes del pastís.












diumenge, 14 de febrer del 2016

AVUI ESTRENA OFICIAL DE VINYL

RELACIONATS
 
 
En una Nova York real, plena de macarres, putes, borratxos, ionquis i altres bitxos, barrejats tots ells amb la voràgine creativa que es desplaçava pedal a fondo, es desenvolupa aquesta tan anunciada nova sèrie de la cadena HBO, comandada per Martin Scorsese i Mick Jagger
 
La protagonitzen Bobby Cannavale, Olivia Wilde, Ray Romano i Juno Temple i en aquesta primera temporada, que constarà de deu capítols, explicaran la història de Richie Finestra, dirigent del modest segell American Century, que en lloc de vendre’l a una multinacional, prefereix jugar-se-la a la recerca d’un nou talent musical.
 
El primer capítol, de dues hores de durada, el va dirigir el mateix Scorsese.
 
El tema promet.